Resultats de la cerca
Es mostren 569 resultats
bohemi | bohèmia
Sociologia
Artista que mena una vida precària i desordenada, deslligat de les convencions socials.
El terme, actualment en desús, fou posat en circulació amb el Romanticisme, quan la burguesia deixà d’ésser el moviment progressiu i renovador per excellència i l’artista, deixant d’identificar-s’hi, començà a rebutjar la societat constituïda i en fou alhora rebutjat Durant el Romanticisme foren en general els fills de famílies benestants els qui adoptaven la solució bohèmia, però amb la maduresa podien retornar a l’ordre dels pares i, així, el trencament era relatiu i poc compromès Amb el naturalisme i l’impressionisme el bohemi, reclutat entre capes socials més àmplies, passà a ésser sovint…
Norbert Schultze
Música
Compositor alemany.
Estudià direcció d’orquestra, composició i piano a l’Escola Superior de Música de Colònia, i teatre a Colònia i a Munic Posteriorment treballà com a actor i compositor en un cabaret muniquès 1931-32 i fou director d’orquestra a Heidelberg 1932-33 i a Darmstadt 1933-34 Dedicat de ple a la composició a partir del 1936, el 1938 posà música a Lili Marleen , un poema melancòlic que el soldat Hans Leip havia escrit en plena I Guerra Mundial, abans de marxar destinat a Rússia Enregistrada originalment per Lale Andersen, la cançó es féu mundialment famosa en les versions de Marlene Dietrich o Vera…
André Marie de Chénier
Literatura francesa
Poeta francès.
Conegué a fons les lletres gregues i visqué una vida lliure Viatjà per Europa Fou secretari d’ambaixada a Londres Al començament de la Revolució Francesa tornà a París, illusionat amb les noves idees, però aviat denuncià els excessos revolucionaris, en particular en el “Journal de Paris”, que ell havia creat juntament amb uns amics Perseguit i finalment detingut, a la presó retocà les seves obres i escriví La jeune captive i els Iambes Fou condemnat a mort i guillotinat En vida, publicà únicament poemes solts, i el 1819 Henri de Latouche li edità l’obra, avui encara incompleta…
escola de Chicago
Arquitectura
Corrent arquitectònic nord-americà de la darreria del segle XIX.
En sentit estricte es refereix a les construccions comercials típiques de Chicago i de l’oest mitjà, bastides entre l’incendi de la ciutat 1871 i els primers anys del segle XX En fou el punt d’arrencada l’obra de Henri H Richardson, que a partir del 1872 aportà l’ús de la planta lliure i asimètrica per a residències i planificà des del punt de vista arquitectònic construccions reservades abans als enginyers despatxos, estacions, biblioteques Willian Le Baron Jenney hi aportà l’estructura metàllica revestida d’obra i el desenvolupament de les finestres, novetats originades per a…
música occitana
Música
Art musical conreat a Occitània.
Des del segle V Tolosa de Llenguadoc fou un centre de litúrgia mossàrab gràcies a la presència visigòtica La música occitana es desenvolupà d’una manera independent i tingué aviat un teòric notable, Otgarius, abat de Sant Ponç, autor del tractat Musica Euchiriadis segle X Occitània desenvolupà una notació pròpia, l’anomenada aquitana Al costat d’una important florida de música religiosa, a la baixa edat mitjana, assolí una importància excepcional la dels trobadors en el camp de la música profana, entre els quals es destaquen Bernat de Ventadorn, Pèire Vidal, Jaufre Rudèl i Folquet de Marsella…
cova de Cosquer
Cova submarina situada a la costa entre Marsella i Cassis (França), descoberta el 1991 pel submarinista Henri Cosquer.
El seu accés fou colgat fa uns 10 000 anys com a conseqüència de l’elevació del nivell de la mar arran de la fi de la glaciació de Würm És important per les seves pintures rupestres magdalenianes, que es distribueixen en dos grups el primer, d’uns 27 000 anys d’antiguitat, inclou únicament mans pintades en negatiu, mentre que el segon, segurament d’uns 18 500 anys, es compon de diferents figures d’animals
Zao Wou-Ki
Pintura
Pintor xinès.
D’una nissaga aristocràtica de lletrats, el 1941 acabà els estudis a l’Escola de Belles Arts de Hangzhou, on començà a treballar El 1947 féu la primera exposició, influïda pels impressionistes, Picasso i Matisse Atret per la pintura de l’escola francesa, el 1948 es traslladà a París, on s’installà definitivament, atès que un any més tard s’instaurà el règim comunista de Mao Zedong a la Xina, el qual perseguí la seva família A París conegué el pintor i poeta Henri Michaux, del qual fou amic i, sobretot, hi descobrí l’obra de Paul Klee, que tingué molt de pes en la seva producció…
neoimpressionisme
El picapedrer, del pintor neoimpressionista francès Georges Seurat
© Corel Professional Photos
Art
Escola pictòrica francesa del darrer quart del segle XIX.
És conegut també amb els noms de divisionisme i de puntillisme Constitueix la radicalització de l’impressionisme, en una pruïja d’emprar únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregin i es complementin no pas sobre la tela, sinó a la retina de l’espectador Tot i que s’autosituava en la línia Delacroix-impressionisme, retreia a aquell l’ús de colors terrosos, i als impressionistes, que barregessin els colors a la paleta i que fossin massa intuïtius Els principals representants d’aquesta escola foren Georges Seurat —que ja presentà Un bany a…
Michèle Morgan
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Debutà com a secundària el 1936 i el seu primer paper protagonista fou a Griboulle 1937, de Marc Allegret Després de Remorques 1941, de Jean Gremillon, el 1942 anà a Hollywood, on actuà, sense gaire èxit, a Joan of Paris 1942, de Robert Stevenson Passage to Marseille 1944, de Michael Curtiz, i The Chase 1946, d’Arthur Ripley Aquest any tornà a França, on assolí el seu èxit més remarcable a La symphonie pastorale 1946, de Jean Delannoy, que li valgué ser premiada a Canes Posteriorment rodà, entre d’altres, The Fallen Idol 1948, de Carol Reed Les orgueilleux 1953, d’Yves Allegret Marguerite…
Auguste Marie François Beernaert
Política
Dret
Jurista i polític belga.
Estudià dret a la Universitat de Lovaina, on es doctorà el 1850 gràcies a una beca amplià els seus coneixements a les universitats de París, Heidelberg i Berlín El 1853 retornà a Brusselles on obrí un bufet d’advocats, i s’especialitzà en dret internacional Abandonà la pràctica de l’advocacia quan el 1873 fou nomenat ministre d’obres públiques, càrrec que exercí fins el 1878 Posteriorment, el 1884, fou designat ministre d’agricultura, indústria i obres públiques, però al cap de quatre mesos fou nomenat primer ministre 1884-94 pel rei Leopold II Al capdavant de l’executiu belga aconseguí la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
