Resultats de la cerca
Es mostren 584 resultats
Castell de Mal Consell (la Granada)
Art romànic
Aquest castell era situat a l’oest de la quadra de Santa Fe, en un lloc no ben identificat del terme de la Granada, en la serralada del Pujols, que fa de límít amb el terme de Font-rubí El topònim s’esmenta l’any 965, quan formava part del terme d’Olèrdola El castell degué ser del bisbe de Barcelona al segle XI L’any 1042 diversos pobladors del terme de la Granada juraren davant l’altar de Sant Cristòfol que el bisbe barceloní Deudat 1010-1029 havia posseït el puig de Mal Consell pacíficament Un propietari important del lloc va ser el monestir de Sant Cugat del Vallès Aquest…
El Penedès
La regió natural i històrica del Penedès és situada al S de Catalunya entre la comarca de l’Anoia al N‚ el Camp de Tarragona a l’W‚ el Baix Llobregat a l’E i la mar al S La divisió comarcal de la Generalitat de Catalunya de l’any 1936 i la del 1987 van dividir el Penedès en tres comarques administratives l’Alt Penedès‚ el Baix Penedès i el Garraf‚ amb les capitalitats de Vilafranca del Penedès‚ el Vendrell i Vilanova i la Geltrú Tanmateix‚ però‚ es pot parlar d’una manera genèrica del Penedès‚ perquè presenta característiques geogràfiques pròpies i‚ sobretot‚ un passat històric comú Els…
la Coronela
El milicià Gaspar Ferran de la companyia de platers en 1707
Gaspar Ferran, 1707 - Biblioteca Catalunya
Força armada que Barcelona posava en peu de guerra per a la seva defensa.
Era formada pels individus dels gremis, organitzada en batallons i companyies, a les quals corresponia la defensa d’un sector determinat de les muralles El cap suprem o coronel era el conseller en cap de la ciutat el darrer fou Rafael Casanova 11 de setembre de 1714 Té l’origen en l’antiga host de la ciutat, reorganitzada el 1646 La seva bandera era la de Santa Eulàlia Durant el setge de Barcelona 1713-14 es distingí especialment en la defensa de la ciutat i arribà a comptar 3500 homes Fou la primera institució dissolta pels borbònics en ocupar Barcelona 13 de setembre de 1714 L’organització…
Badische Anilin-und Soda-Fabrik AG
Química
Empresa química alemanya fundada el 1865 a Ludwigshafen per F. Engelhorm.
El 1925 fou integrada a la AG IG Farbenindustrie L’any 1935 fabricà les primeres cintes magnetofòniques Després de la Segona Guerra Mundial, recuperà la seva plena autonomia i els seus actius Des del 1952 és una de les tres empreses químiques més grans d’Alemanya i la quarta a escala mundial El 2002 les seves vendes foren de 32 216 milions d’euros i ocupava 89 389 treballadors arreu del món El 1963 creà BASF espanyola, amb domicili a Barcelona A Catalunya destaca el centre de producció de Tarragona, on fabrica alcohols, plastificants i altres productes químics, a més de centres a Badalona, l…
Josep Súria Cutrina
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1959 com a amateur Competí com a professional amb els equips Ferrys 1963-64, 1966-68, Sangalhos 1965, La Casera 1969 i Werner 1970 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1963, cursa que disputà un parell d’edicions més En el seu palmarès figura el Gran Premi Catalunya 1963, el Critèrium de Tarragona 1963, la Volta a Navarra 1968 i alguna etapa de les voltes a Andalusia i Colòmbia en les seves dues darreres temporades de professional El 1965 fou segon al Tour d’Anjou, el Tour des Crombrailles, la Volta a Llevant i el Trofeu Borràs
cecidi
Cecídis de Cinípids: tiges d’esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen, amb les seves formes asexuada i sexuada; i pipes dCecídis de Cinípids: tiges d'esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen,amb les eves formes asexuada i sexuada; i pipes d’Andricus viscosus
© Fototeca.cat
Botànica
Zoologia
Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment, però, per paràsits.
Els cecidis reben diversos noms segons que els paràsits siguin animals en general zoocecidis , plantes fitocecidis , fongs micocecidis , insectes entomececidis , àcars acarocecidis , nematodes nematocecidis , bacteris bacteriocecidis , etc Els cecidis són causats no solament per la presència del paràsit, sinó pels metabòlits o substàncies químiques que aquest segrega El fet que diversos paràsits produeixin cecidis diferents sobre una mateixa planta demostra l’especificitat dels estímuls morfogenètics de natura química elaborats per ells Aquestes substàncies, d’estructura similar a la…
Federació Catalana de Golf
Golf
Organisme que regeix la pràctica del golf a Catalunya.
Es fundà el 1968 en una sessió celebrada al Reial Club de Golf el Prat, substituint l’anterior delegació de Catalunya i Balears de la Federació Espanyola Els clubs fundadors foren Sant Cugat, Terramar, Llavaneres, Cerdanya, el Prat i Pals Els primers objectius, després d’elaborar els estatuts, van ser el foment de les llicències, l’establiment del calendari de competicions i la promoció del golf femení Anys més tard, creà el primer camp públic de Catalunya, el Camp de Golf de Sant Joan, a Rubí Entre els seus presidents han destacat Santiago Fradera, Santiago Fisas, Manolo Armet i…
Miquel Arbós Abadal
Ciclisme
Dirigent esportiu vinculat al ciclisme.
Al principi de la dècada dels setanta entrà com a directiu del Club Ciclista Rubí, cofundat pel seu pare, Joan Arbós i Panyella, i en fou president fins el 1986 Fou president de la Federació Catalana de Ciclisme 1986-99, període en el qual també assumí tasques de directiu primer i vicepresident de la Federació Espanyola de Ciclisme Impulsà el ciclisme de base i de pista i el 1988 creà la categoria ciclosport i organitzà els primers Campionats d’Espanya de la categoria Els anys 1989 i 1990 fou president del Comitè Olímpic Català Collaborà en l’organització de les curses de…