Resultats de la cerca

Fou virrei de Sardenya 1491-1507 Nomenat protonotari reial l’any 1461, esdevingué un fidel reialista i dugué a terme missions difícils prop de les autoritats del Principat Obtingué de Joan II que perdonés els maonesos que s’havien associat a la revolta dels catalans Es distingí per la seva rectitud Inicià les sessions del parlament sard 1497-1511

Amb els seus sis germans es rebellà contra Pere III de Catalunya-Aragó i prengué l’Alguer i altres punts de Sardenya 1347 Perdonat 1354, no trigà gaire a unir-se a Marià IV, jutge d’Arborea, contra els catalans 1355 Tot i que tornà a reconèixer l’autoritat del rei, poc temps després es rebellà novament

Publicà les seves primeres narracions recollides a Sposa in città , 1939 a la revista Solaria e Letteratura A les novelles San Silvano 1939, Michele Boschino 1942, I passeri 1955, Il dissertore 1962 i Passe d’ombre 1972 aconsegueix d’equilibrar l’evocació fabulosa de la nativa Sardenya, de derivació proustiana, amb una viva participació de la realitat contemporània

El seu origen remunta a la reforma del consell reial feta per Ferran II de Catalunya-Aragó , per la qual restà constituït pel vicecanceller i quatre regents de la cancelleria, tots ells anomenats doctors Tenia com a missió d’estudiar les causes i les peticions dels regnes de la corona catalanoaragonesa i de proposar-ne la solució al rei, i actuava com a òrgan consultiu de govern i com a tribunal suprem de justícia per als afers dels regnes de València, Mallorca i Sardenya a partir del 1623, de tots els regnes Ben aviat 1522 el nombre dels membres augmentà a set, presidits pel…

El 4 de juliol de 1384, les Corts Generals reunides a Fraga nomenaren tres nous diputats i confirmaren els poders donats a començament d’any a l’administrador de la Diputació diputat eclesiàstic Arnau Descolomer Mas Colomer, Amer – Santa Coloma de Queralt 1410, prevere del Capítol de Girona diputat militar Guillem d’Argentona, cavaller diputat reial Pere Terré, doctor en lleis, ciutadà de Barcelona administrador de la Diputació Jaume Nicolau Arnau Descolomer, el diputat eclesiàstic, era batxiller en decrets i prevere beneficiat del Capítol de Girona des del 1377, un càrrec una mica inferior…

Fou la segona seca catalana de Sardenya, després de la d’Esglésies 1324 La primera moneda batuda fou l’alfonsí d’or Joan I manà d’encunyar-hi 1392 l’alfonsí menut amb la mateixa llei dels batuts a Esglésies, passant, però, la talla de 27 a 30 sous del marc de Barcelona Hom baté moneda calleresa fins el 1821

Doctor en dret Dirigí l’Archivio di Stato de Càller 1936-45 i collaborà a Archivio Storico Sardo , Studi Sardi , etc Fou catedràtic de paleografia 1936-57 i d’història a la Universitat de Càller Especialitzat en el darrer període català de Sardenya, ha publicat també obres generals, com La Sardegna 1931, La Sardegna attraverso i secoli 1952 i I sardi 1956

Sisè marquès de Los Vélez, marquès de Martorell i de Molina Fill i hereu de Pedro Fajardo de Zúñiga-Requesens y Pimentel Fou governador d’Orà 1673 i virrei de Sardenya 1673-75 i de Nàpols 1675-83 Passà a Madrid, on presidí el Consell d’Índies 1685-87 i fou superintendent de finances 1687-93, que s’esforçà a millorar

Camarlenc d’Alfons el Magnànim, a qui serví en les campanyes de Sardenya i de Còrsega 1420 i de Nàpols 1423, restà presoner de Francesco Sforza quan aquest prengué la ciutat Serví a la flota de l’infant Pere fins el 1425 en les seves incursions a Calàbria, Àfrica i Gènova Prengué part en la guerra contra Castella del 1429

Fill de Berenguer Carròs Fou capità de la vila d’Esglésies, venuda a la seva mare pel rei 1436 Rebé la investidura del comtat de Quirra el 1449 Virrei de Sardenya 1452-54, fou després camarlenc reial Sempre disposat a servir el rei, tingué una certa enemistat amb el virrei Nicolau Carròs, que fou més tard tutor de la seva filla Violant