Resultats de la cerca
Es mostren 4976 resultats
Martin Karplus
Química
Químic nord-americà d’origen austríac.
A quinze anys emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Harvard i a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, on es doctorà l’any 1953 sota la direcció de Linus Pauling Després d’un postdoctorat a Oxford, el 1955 s’incorporà a la Universitat d’Illinois, d’on passà el 1966 a la de Harvard, on des d’aleshores ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica i científica És també professor invitat en diverses universitats europees i nord-americanes Ha desenvolupat models per ordinador que permeten simulacions d’interaccions moleculars de gran utilitat en la recerca experimental…
Michael Radulescu
Música
Organista, director i compositor romanès.
Nasqué en una família de gran tradició musical Estudià orgue amb Victor Bickerich i composició amb Mikhail Jora, que havia estat deixeble de Max Reger, i continuà els estudis a l’Acadèmia de Música de Viena amb Anton Heiler i Hans Swarowsky Feu una carrera de concertista i director amb actuacions a Europa, l’Amèrica del Nord, el Japó i Austràlia Del 1968 al 2008 fou professor d’orgue de la Universitat de Viena, i del 1990 al 2019 fou director de l’Acadèmia Bach de Porrentruy Suïssa, a més d’impartir classes a l’Acadèmia d’Orgue de Cremona La seva…
Francesc de Sanç i de Sala
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Ramon Sanç i de Mont-rodon i net de Francesc Sanç i de Miquel El 1770 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Doctor en drets, canonge i vicari general de la diòcesi de Barcelona, en dugué la responsabilitat durant l’ocupació napoleònica 1808-14, en absència del bisbe Pau de Sitjar Tot i haver estat empresonat el 1808 amb altres personalitats civils i eclesiàstiques, un cop alliberat, gràcies a la seva extrema prudència aconseguí de garantir la perduració del culte a la ciutat, l’obertura del seminari conciliar i la revocació del decret de secularització del…
Benet Baïls
Filosofia
Història
Matemàtiques
Matemàtic i erudit il·lustrat.
Inicià la seva formació científica i humanística a Tolosa de Llenguadoc —on sembla que no acabà els estudis de teologia— i la completà a París, on exercí el càrrec de secretari de l’ambaixador d’Espanya Posteriorment residí a Madrid fins a la seva mort Després dels seus primers treballs, publicats en francès, i de collaboracions posteriors en obres collectives en la mateixa llengua, es distingí per la seva tasca de difusió de la cultura científica a la península Ibèrica, on les seves obres foren adoptades com a llibres de text pels collegis i les universitats, especialment els Elementos de…
Joan Muntaner i Garcia
Historiografia catalana
Canonge i humanista.
Es doctorà en dret civil i eclesiàstic a la Universitat Literària de Mallorca, on guanyà una càtedra el 1788 Amplià els seus estudis a la Reial Acadèmia de Jurisprudència de la Puríssima Concepció i als Reales Estudios de San Isidro Madrid En aquesta ciutat ocupà el càrrec d’advocat dels reials consells en el Suprem de Castella El 1794 obtingué la canongia presbiterial a la seu de Mallorca i l’any següent rebé l’orde sagrat Entre el 1811 i el 1835 hagué de suplir per diferents motius i en diferents ocasions el bisbe titular de la diòcesi i el mateix any 1835 fou elegit vicari…
Joan Corminas i Güell
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Historiador de la literatura catalana, orador i poeta en llengua castellana.
Vida i obra Estudià filosofia i teologia a Tarragona Fou canonge de Tarragona, catedràtic de retòrica a la Universitat de Cervera, on coordinà el recull Poesías con que la Universidad de Cervera celebra las virtudes de nuestros reyes 1828 Feu alguns discursos acadèmics a la Universitat de Cervera, i compongué una Oda d’exaltació del govern de Ferran VII També fou canonge de Burgos Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1852 Publicà articles i opuscles sobre religió, història i educació, així com discursos acadèmics i necrològics, utilitzant el…
, ,
Isidre Pòlit i Buxareu
Astronomia
Física
Físic i astrònom.
Catedràtic de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Superior d’Agricultura, fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1955-58 i membre electe de la de Medicina i Cirurgia 1956 Dirigí 1939-58 la secció d’astronomia de l’Observatori Fabra Deixà treballs d’astronomia i física, alguns dels quals figuren en les Memòries de l’Acadèmia de Ciències
Salvador Molet
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja, on obtingué premis en l’assignatura de flors El 1790 anà pensionat a València per estudiar amb Benet Espinós a l’Acadèmia de Sant Carles, on també fou premiat S'incorporà al professorat de Llotja el 1794 Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona, a l’Acadèmia de Sant Jordi i al Museu de Belles Arts de València
Guillem Bellvís
Literatura catalana
Poeta.
Membre de la noblesa valenciana A partir del 1593 intervingué com a membre a les sessions de l’Acadèmia dels Nocturns, on adoptà el nom de Lluvia hi participà amb diverses composicions poètiques en castellà Algunes d’aquestes composicions es recolliren posteriorment al Cancionero de la Academia de los Nocturnos València 1905-12 També es conserven dos poemes seus al Cancionero del Duque de Estrada
,
Francesc Bell i Lleopard
Matemàtiques
Cristianisme
Canonge de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona i professor de matemàtiques del Col·legi de Cordelles.
Fou membre de la Reial Conferència Física Experimental de Barcelona 1766 i professor de matemàtiques a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, successora de la indicada Conferència 1766-1808 És autor de sis memòries presentades a l’Acadèmia sobre la invenció i la construcció de telescopis i microscopis, el micròmetre de Dellon, alguns fenòmens de la vista, i sobre la natura de la llum
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina