Resultats de la cerca
Es mostren 1445 resultats
Richard Stilwell
Música
Baríton nord-americà.
Estudià cant a Nova York amb FSt Leger i D Ferro, i el 1970 debutà amb la New York City Opera com a Pelléas, paper que originalment fou concebut per a baríton L’any 1974 cantà a Washington Il ritorno d’Ulisse in patria C Monteverdi, i un any més tard es presentà com a Guglielmo Così fan tutte al Metropolitan de Nova York A partir d’aleshores inicià una brillant carrera que l’ha dut a actuar, amb gran èxit de públic i crítica, a la Scala de Milà, el Covent Garden de Londres, les òperes de Chicago i San Francisco o el Festival de Glyndebourne El seu ampli repertori inclou títols…
Giuseppe De Luca
Música
Baríton italià.
Estudià a Roma amb O Bartolini i posteriorment ho feu amb Vinceslao Persichini a l’Acadèmia de Santa Cecília de la capital italiana El 1897 debutà a Piacenza en el paper de Valentine de Faust Després d’actuar a diversos teatres europeus, el 1905 es presentà a Santiago de Xile, on guanyà celebritat, la qual cosa li permeté ser una estrella al Colón de Buenos Aires 1906-10, a Bucarest 1907 i a Viena 1909 Posteriorment cantà amb èxit a la Scala de Milà, Londres, París i Brusselles El 1915 debutà al Metropolitan de Nova York amb El barber de Sevilla , i un any després hi estrenà…
Esther Casas
Música
Soprano.
Estudià cant i farmàcia i amplià els estudis musicals a París i Múnic En un principi combinà el recital amb l’òpera, i la seva brillant carrera l’ha portada a actuar en nombrosos teatres alemanys, francesos i escandinaus El 1972 representà a Ais de Provença el Cherubino de Les noces de Fígaro , de Mozart, i actuà a Andrea Chénier , al Gran Teatre del Liceu L’any següent ho feu a Gianni Schicchi , de Puccini, a Madrid, i el mateix any estrenà al Teatre de la Zarzuela La mona de imitación , d’Á Arteaga El 1974 enregistrà un disc de duets amb Montserrat Alavedra i el mateix any…
Pro Cantione Antiqua
Música
Conjunt vocal masculí britànic especialitzat en música antiga, fundat el 1968 per Mark Brown, Paul Esswood i James Griffet a Londres.
En funció del repertori, el conjunt inclou un nombre variable de contratenors -entre quatre i quinze-, als quals ocasionalment s’associen instrumentistes Des dels inicis, els fundadors decidiren que Pro Cantione Antiqua havia de ser una agrupació formada per solistes, ben establerts en la seva professió, on cadascun d’ells tingués experiència d’actuar en grup Els seus membres han participat en els principals enregistraments d’obres de JS Bach, GF Händel, MA Charpentier, C Monteverdi, J Haydn i H Schütz, i han actuat com a solistes convidats en cors com el del King’s College de…
Willem Van Otterloo
Música
Director d’orquestra i compositor holandès.
S’inicià en la música al Conservatori d’Amsterdam, on estudià violoncel i composició Mentre era violoncellista en l’Orquestra Municipal d’Utrecht, la seva Suite núm 3 guanyà el Premi de l’Orquestra del Concertgebouw, i fou l’obra amb la qual debutà com a director el 1932 al capdavant d’aquesta formació Més tard fou nomenat director assistent de l’Orquestra Municipal d’Utrecht 1933 i adjunt de C Schuricht 1937 El 1949 assumí la titularitat de l’Orquestra Residència de la Haia, càrrec en el qual es mantingué fins l’any 1973 Admirat per la seva sensibilitat en la interpretació de música…
Josef Willem Mengelberg
Música
Director d’orquestra neerlandès.
Estudià a la seva ciutat natal amb R Hol, MW Petri i A Averkamp Posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Colònia i guanyà diversos premis de piano, composició i direcció orquestral El 1891 li fou concedida la direcció de l’Orquestra Municipal de Lucerna Quatre anys més tard dirigí l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, amb la qual treballà durant quasi cinquanta anys A partir del 1897 dirigí cada any la Passió segons sant Mateu , amb el cor Toonkunst d’Amsterdam També dirigí a Frankfurt 1907-20 i a Nova York, on entre el 1921 i el 1929 estigué al capdavant de l’Orquestra…
Sin Tregua por una Nueva Europa
Partit polític
Associació cultural fundada els dies 20 i 21 de maig de 1989 amb seu a Barcelona, promoguda per antics integrants de la Coordinadora Alternativa Solidarista i membres de l’entorn de la revista Disidencias (agrupats en l’associació del mateix nom).
El 1989 convergí amb la Plataforma Nueva Europa en Sin Tregua por una Nueva Europa Els dies 1 i 2 de desembre de 1990 una conferència nacional concretà les bases d’adhesió, segons les quals l’associació preconitzava un paneuropeisme totalitari Així, Europa havia d’esdevenir una potència geopolítica i reclamava constituir un estat unitari europeu Alhora, s’oposava al liberalisme i al socialisme per exaltar l’“Estado-misión, instrumento de una obra histórica” i combatia els valors de la Illustració i la Revolució Francesa Pretenia articular un Movimiento Revolucionario Europeo d’…
veu celeste
Música
En l’orgue, joc ondulant, labial, de talla estreta, simple o compost.
Generalment en la tessitura de 8’ o 4’ i començant en la segona octava, cada nota és composta per dos tubs de talla estreta afinats sensiblement diferents l’un de l’altre, més alt o més baix, cosa que produeix un batec suau i dolç Si el joc és simple li cal un altre joc, també de talla estreta, per a acoblar-s’hi i generar el mateix efecte viola de gamba, salicional, etc Introduït a l’orgue a la darreria del període clàssic, és plenament característic de l’orgue romanticosimfònic Sovint collocat al cos expressiu o al recitatiu, pot actuar tant de joc solista com de polifònic…
Catalanes als escenaris del món. 1873-1935
Durant els anys de la primera globalització, algunes dones catalanes submergides en el món de la música i de la dansa van actuar, amb molt èxit, als principals escenaris del món En el cas de la ballarina Rosa Mauri es conserven els retrats que li van fer alguns dels millors pintors de la seva època Les gravacions de les seves interpretacions, per camins tècnics diversos, sovint han travessat la barrera del temps Les ciutats de la música i la dansa 1900 Rosa Mauri l’Òpera de París Rosa Mauri i Segura Reus, 1849 o 1852 – París, 1923 debutà a Barcelona el 1870 i fou, durant uns…
complexant
Química
Dit de l’ió o de la molècula donadors d’electrons capaços d’actuar com a lligands en la formació de complexos.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina