Resultats de la cerca

L’any 1978 canvià el nom pel d’Academia de Cultura Valenciana A instàncies del diputat catòlic Joan Pérez i Lúcia, el 1913 se’n promogué el projecte, que tenia com a model l’Institut d’Estudis Catalans, i com a referent més llunyà, l’École des Hautes Études de París La iniciativa rebé el suport, entre altres associacions, de Lo Rat-Penat, del Centro Regional Valenciano i de la Joventut Valencianista de Barcelona El 1914 una comissió de diputats provincials valencians visità l’IEC El mateix any, l’erudit i polític conservador Josep Martínez i Aloy accedí a la…

El primer president i fundador fou Charles MSchwab, però qui donà l’impuls decisiu a l’empresa fou Eugene Grace, que la presidí des del 1916 fins al 1945, el qual dugué a terme l’absorció de diverses empreses siderúrgiques Des dels anys vuitanta, la crisi d’aquest sector l’afectà fortament i arrossegà fortes pèrdues, però no fou fins el 2003 que fou absorbida per International Steel Group ISG, creada l’any anterior per a fer-se càrrec de les empreses siderúrgiques en crisi

La idea d’una quarta internacional nasqué cap a la fi dels anys vint entre sectors d’opositors de Stalin, però Trockij trotskisme , que en fou el principal impulsor, es resistí a fundar-la fins que la victòria del partit hitlerià a Alemanya, sense resistència per part del partit comunista d’aquest país, el portà a concloure que no era possible de redreçar la Tercera Internacional Nascuda de la lluita contra la burocratització del PCUS i de l’URSS, la nova Internacional rebé molts dissidents sorgits arran de les depuracions de Stalin i els processos de Moscou La Quarta Internacional tingué…

Nasqué com a quintet format per Ricard Gili trompeta, líder i arranjador principal, Tomàs González saxo tenor, Tòfol Trepat piano, Miquel Solé contrabaix i Carles Gili bateria Amb els anys, aquest grup original continuà amb l’excepció de Miquel Solé, que el 1974 fou substituït per Jordi Casanovas i s’amplià fins a formar una big band que arribà a tenir disset membres L’estil de la Locomotora Negra seguí com a model bàsic el jazz de l’època  swing i s’inspirà sobretot en els grups o les orquestres de Louis Armstrong, Cab Calloway, Jimmie Lunceford, Earl Hines, Fletcher Henderson, Duke…

No aporta cap renovació estructural, sinó que és purament decoratiu El nom de flamíger traducció del francès flamboyant fou donat a aquest període per l’arqueòleg Auguste Le Prévost vers el 1830, a causa de la semblança de les seves línies decoratives ondulades amb les llengües de foc

Fundat al desembre del 1974, nasqué com a secció d’escacs de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals Al maig del 1979 es traslladà a l’edifici Gaudí, entre el 1980 i el 1982 s’ubicà al local de l’Ateneu Llibertari de la CNT i posteriorment es traslladà al Centre Cívic de Sant Martí ja com a entitat independent Organitza competicions entre les quals destaca el Torneig Internacional Sant Martí, que forma part del Circuit de Torneigs Internacionals de la Federació Catalana d’Escacs També organitza un torneig per a aconseguir el títol de mestre català i un altre per al títol de mestre…

Establerta com una de les més prestigioses orquestres del món, del 1933 al 1939 fou l’orquestra del Covent Garden de Londres i, des de l’any 1964, és l’orquestra resident del Festival de Glyndebourne Cal destacar també la gran importància dels seus programes educatius, que afavoreixen la difusió de la música en comunitats tradicionalment no iniciades Des de la seva fundació, la direcció de l’orquestra recaigué en grans noms de la música internacional, entre els quals cal destacar-ne el mateix fundador, Thomas Beecham, que la dirigí fins el 1939, E Van Beinum 1948-50, A Boult 1951…

Desenvolupament enciclopèdic Conclou la trilogia formada per Ramona, adéu 1972 i El temps de les cireres 1977 A mig camí entre l’assaig i la ficció, indaga en la nova realitat de la transició democràtica Definida com a novella feminista, ofereix una reflexió múltiple i complexa de les noves possibilitats vitals de la dona de l’any 1980 Les protagonistes femenines, Natàlia, Norma i Agnès, afronten l’alliberament sexual, el conflicte personal entre professió i maternitat i la indagació de la memòria històrica Estructurada en quatre parts, a la primera, “L’hora perduda”, Natàlia…

Des de l’edat mitjana, a Barcelona tenia lloc, a la plaça del Born, la fira del vidre Els vidriers presentaven ostentosament en parades les millors peces de la producció les dames es passejaven entre les parades i eren obsequiades amb les novetats La plaça era enramada A la tarda, la fira era visitada solemnement pels consellers, que hi anaven, a cavall, precedits de les trompetes i els tambors de la ciutat i seguits d’un llarg seguici de cavallers i de ciutadans, formant, així, la tradicional cavalcada de Ninou

Els seus membres recreen tres personatges populars de principis del segle XX que interpreten espectacles musicals basats en la tradició popular ebrenca Artur Gaya i Iglesias Tortosa, 1956 interpreta Quico el Célio , malnom de Paco Calbet, personatge inspirat en un cantant tortosí cec de principis del segle XX Francesc Pedret i Tena Tortosa, 1967 interpreta Josep Cid i Fonollosa,  El Noi o Lo Noi , pigall de Quico el Célio, i  Jordi Fusté i Mateu Tortosa, 1960 el Mut o Lo Mut , malnom d’Evarist Fusté, músic que els acompanya El 2002 s’afegí al grup Josep Lanau Franch com a Jaume Matamoros i…