Resultats de la cerca

Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz 1789 Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques 1803 i de nàutica 1806 a l’Escola de Nàutica de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1803, on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza , i collaborà amb els astrònoms Jean Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre 1805 Durant la guerra del Francès, adscrit com a topògraf a l’estat major dels generals O’Donnell i…

Especialitzat en paleontologia i malacologia, aplegà una gran collecció de materials geològics i malacològics en diversos viatges d’estudi per Europa i el nord d’Àfrica, iniciats el 1875, els quals donà al Museu Martorell de Barcelona, que ell mateix dirigí a partir del 1887 Dirigí també la Junta de Ciències Naturals i fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1896 fins a la mort Redactor de la Geografia General de Catalunya dirigida per FCarreras i Candi, hi féu l’estudi de la part de paleontologia corresponent al Mapa geològic de la província de Barcelona…

Publicà principalment llibres d’art i d’història de temes catalans El arte modernista catalán , d’Alexandre Cirici, 1951 i llibres infantils i de viatge, en català i castellà En català publicà les colleccions “Guió d’Or” 1947, “Collecció literària Aymà” 1947, “El Club dels Novellistes” 1955, etc, i les primeres obres monumentals després del 1939 Les terres catalanes, 1951, de Pere Blasi Barcelona vista per Dionís Baixeras , 1947 L’art català, 1955-61 L’any 1962 Aymà pare i fill es retiraren de la societat i continuaren llur activitat editorial amb el nom de Delos-Aymà A partir…

Fou el director coral més actiu de les terres lleidatanes durant la segona meitat del segle XIX Inicià la seva formació musical amb F Olivé, amb qui estudià, entre altres matèries, contrapunt i fuga Vers el 1853 es traslladà a Barcelona per perfeccionar-se al costat de R Vilanova D’aquests anys de formació data la missa de rèquiem, obra que gaudí de força acceptació El 1860 fundà l’Orfeón Leridano, una entitat emblemàtica a les terres de ponent i a l’entorn de la qual s’organitzà, dos anys després, una escola de música F Vidal no pertanyia, però, al moviment claverià L’any 1863 organitzà un…

Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment ho feu al Conservatori de París, on fou deixeble de P Vidal, G Caussade i V d’Indy Dirigí diferents orquestres, com ara les de l’Òpera de Montecarlo, de Ginebra o la de la Ràdio de Colònia, fins que un accident interrompé la seva carrera l’any 1952 Compongué una música eclèctica en què es pot trobar des d’aspectes procedents del cant gregorià fins a models serialistes o elements del jazz , la cançó francesa o la dansa tradicional del sud de França Tot i que té un extens catàleg, que aplega música per a gèneres molt diversos,…

De periodicitat irregular, la primera edició tingué lloc a l’estadi Serrahima de Montjuïc sota el nom de Meeting Atlètic Barcelona 82 El 1990 es traslladà a l’estadi de Montjuïc, que es preparava per als Jocs Olímpics del 1992, i aplegà estrelles com Carl Lewis, Sergei Bubka i Heike Drechsler, i futurs campions com Michael Johnson i Kevin Young Després d’un parèntesi de dos anys –el 1991 no es disputà perquè la ciutat fou seu del Grand Premi de l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme IAAF i el 1992 pels Jocs Olímpics–, retornà esporàdicament el 1993, però desaparegué fins el…

L’ADP fou liderada per Josep Ignasi Urenda i reuní sectors propers a la revista El Ciervo Alfons Carles Comín, Antoni Jutglar, Joan Gomis, Josep Antoni Gonzàlez Casanova La seva organització universitària fou la Nova Esquerra Universitària NEU Pasqual Maragall, Isidre Molas i en el món obrer aplegà joves, sobretot procedents d’organitzacions catòliques, com la Joventut Obrera Catòlica Es definí socialista i revolucionària i es proposà conciliar marxisme i cristianisme Fou influenciada pel socialisme d’esquerra francès i pels moviments revolucionaris de Cuba i Algèria El 1961 la direcció…

Fundada per Manuel Garrido que en fou director i Fernando Montero, aplegà des de l’inici els membres del denominat “cercle de València” i representants d’altres grups de tendències semblants de l’àmbit de parla castellana de dins i fora de l’Estat espanyol Tingué també la collaboració de filòsofs nord-americans i europeus Entre les seves activitats cal destacar la difusió de la lògica matemàtica, la filosofia analítica, la metodologia de les ciències físiques i socials, etc La revista editava un volum l’any integrat per quatre números ordinaris d’aparició trimestral i un d’extraordinari amb…

Enginyer, aviat destacà pel seu nacionalisme, que el portà a fundar 1927 el partit nacional indonesi, en el qual aplegà tots els grups partidaris de la independència del país respecte a Holanda Prohibit el partit, fou empresonat 1929-31 El 1939 hom tornà a encarcerar-lo, i més tard fou deportat a Sumatra, on, durant la guerra del Pacífic, fou alliberat 1942 pels japonesos, amb els quals collaborà, empès per la seva animositat envers Holanda En acabar la guerra proclamà la independència d’Indonèsia 17 d’agost de 1945, però el govern holandès tornà a controlar el país fins a la fi del 1949, que…

La seva obra ha passat de reflectir els corrents literaris imperants esteticisme, culturalisme, etc a ésser una obra més personal i profunda conceptualment Ha publicat Poemas de la tierra y de la sangre 1969, Preludios a una noche total 1969, Truenos y flautas en un templo 1972, Sepulcro en Tarquinia 1975, Astrolabio 1979, En lo oscuro 1981, Noche más allá de la noche 1982, Poesía 1967-1981 1982, Premio Nacional de Poesía, antologia de catorze anys de la seva poesia, Libro de la mansedumbre 1997, Córdoba adolescente 1997, etc El 1999 aplegà tota la seva poesia en el volum Río de sombra…