Resultats de la cerca

Estudià als Talleres de Arte Actual del Círculo de Bellas Artes de Madrid 1985 Inicialment, el seu treball pictòric es basava en l’estètica del pop americà i en els recursos utilitzats en els anuncis publicitaris i en la difusió dels mitjans de comunicació Sense deixar de banda aquest aspecte, posteriorment treballà en la inclusió de lletres i de texts, establint un joc amb la imatge amb un to irònic de marcat contingut social La seva activitat també inclou el vídeo i la música amb els grups Peña Wagneriana i UHP L’any 1998 presentà l’exposició Nowhere a Tecla Sala de l’Hospitalet de…

Fill de Francesc Santponç i Roca, estudià a Barcelona i a Osca Fou membre de la Societat Filosòfica de Barcelona i el 1821 publicà la revista Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes , d’una gran qualitat, però de curta durada El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou catedràtic de l’efímera universitat 1822-23 retornada a Barcelona pel govern constitucional Des del 1833 fou oficial de l’ajuntament de Barcelona i poc després n’esdevingué secretari Juntament amb BC Aribau fundà una editorial que publicà obres de Walter Scott i de tema jurídic El 1836 fou…

Estudià arquitectura a Barcelona, on es graduà l’any 1958, i es doctorà l’any 1966 amb un projecte d’habitatge unifamiliar de Majadahonda, amb el qual obtingué la segona medalla d’arquitectura de l’Exposición Nacional de Bellas Artes Des del 1963 treballà associat a Fernando Higueras, amb el qual dugué a terme els seus projectes més destacats, inscrits en el postmodernisme arquitectònic, del qual foren uns dels introductors a l’Estat espanyol La major part de la seva obra es localitza a Madrid Cal esmentar la Unidad Vecinal de Absorción UVA de Hortaleza 1963, el Centro de Restauraciones…

Estudià a la Universitat de Cervera i fou professor del Collegi de Cirurgia de Burgos 1799-1806 i de l’Escola de Botànica i Agricultura creada el 1807 per la Junta de Comerç de Barcelona 1815-41, així com director del Jardí Botànic d’aquesta institució Representant típic de la mentalitat illustrada, es dedicà activament a promoure la divulgació de temes agronòmics, especialment a través de les Memorias de Agricultura y Artes i de Cartilles , algunes publicades en català Com a metge, arran de l’epidèmia de febre groga de Barcelona del 1821, defensà la teoria del contagi i la necessitat d’…

Estudià amb Sancho i Arturo Quiñones i prosseguí la seva formació musical al Conservatorio de Música Hubert de Blanck de l’Havana Més tard estudià amb Carlos Anckermann i Ignacio Cervantes Les seves composicions reberen la influència dels models romàntics, juntament amb la de la música del seu país Fou crític musical del diari "El Mundo" de l’Havana, president de l’Academia Nacional de Artes y Letras de Cuba i membre fundador de la Corporación Nacional de Autores Entre la seva obra destaquen les òperes Yumurí 1898, El Náufrago 1901, Doreya 1918, on s’aprecia la influència de l’escala…

Estudià piano, música de cambra i musicologia a la Musikhochschule de Munic, i es formà en el camp de la pedagogia musical a l’Institut Orff del Mozarteum de Salzburg La seva preparació en el camp de les ciències de l’educació el dugué a dirigir, entre els anys 1970 i 1975, l’Instituto Psicopedagógico de las Artes, la qual cosa li permeté dedicar-se a la investigació sobre educació musical des d’un punt de vista pedagògic i terapèutic Des del 1972 és professor de pedagogia de l’expressió dinàmica a la Universitat Politècnica de Madrid Dirigeix també els Cursos Internacionals de Música de…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou arxiver de les delegacions d’hisenda de Tarragona i Sant Sebastià, i també bibliotecari de la Facultat de Medicina de la UV Director numerari del Centre de Cultura Valenciana, exercí com a secretari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles València, i dirigí la revista d’aquesta entitat Archivo de Arte Valenciano , on publicà alguns articles És autor dels opuscles Noticia biográfica del director de número Dr D Juan Luis Martín Mengod 1919, “El cervantismo en Valencia” addenda al llibre Vida de Cervantes , edició…

Estudià dret i, un cop llicenciada, cursà la carrera de cant al Conservatori Municipal Manuel de Falla i a l’Instituto Nacional de las Artes del Teatro Colón de la seva ciutat natal Més tard, gràcies a una beca, anà a ampliar la seva formació a l’Escuela Superior de Canto de Madrid Feu les seves primeres aparicions al Teatro Real madrileny i al Gran Teatre del Liceu de Barcelona El seu primer èxit l’obtingué el 1975, a Toledo, amb el Rèquiem de G Verdi Durant els anys següents es presentà a Lisboa, Hong Kong, Buenos Aires i diversos teatres d’òpera alemanys Entre el 1977 i el 1981 formà part…

De nen estudià amb Llorenç Casanova, i posteriorment seguí cursos amb Adelardo Parrilla Des dels seus primers esbossos es destacà com un enamorat profund del paisatge, i d’una manera molt especial del paisatge netament alacantí de la muntanya Tàrbena, Guadalest, serra d’Aitana, etc Impressionista en una etapa curta de la seva producció, esdevingué després expressionista i fauvista, i exaltà el color fins als seus darrers extrems El 1906 obtingué menció especial a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid amb el seu oli Gitanes En retornar d’un viatge a París, celebrà una important…

Estudià amb Puchol a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i a la de San Fernando de Madrid ho féu amb Juan de Mena i —l’arquitectura— amb Gilabert Fou acadèmic de mèrit Obtingué el càrrec de director d’escultura a l’Academia de Bellas Artes de San Carlos de Nueva España, on arribà el 1791, portant-hi nombrosos buidats de l’estatuària clàssica Contribuí poderosament a la implantació de l’art neoclàssic a Mèxic, principalment a través de les seves obres, malgrat que també formà deixebles avantatjats La seva estàtua eqüestre de Carles IV , de dimensions colossals i fosa en bronze d’una sola…