Resultats de la cerca
Es mostren 1668 resultats
bretxa digital
Sociologia
Desigualtat provocada per l’adveniment de l’anomenada societat de la informació entre els grups de població que tenen accés a internet i a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i els que no en tenen.
Gran part de la població mundial continua exclosa de l’accés a les TIC, i actualment constitueix un dels indicadors de desigualtat tant en el pla internacional com en l’interior d’una mateixa societat En aprofundir en la idea de bretxa digital es poden distingir, si més no, dos moments fonamentals que comporten dues nocions substancialment distintes Al principi, el concepte de bretxa digital és més pròpiament tecnològic i econòmic La primera bretxa es donà en el moment que es començaren a implantar aquestes tecnologies i el problema residia a assegurar que les connexions s’estenguessin i es…
Martin Schulz

Martin Schulz
© Parlament Europeu
Política
Polític alemany.
Llibreter i editor de professió, l’any 1982 fundà una llibreria que dirigí fins el 1994 El 1974 ingressà a les Joventuts del Sozialdemokratische Partei Deutschlands SPD L’any 1984 fou elegit regidor de la ciutat de Würselen, i del 1987 al 1998 en fou alcalde Ocupà també diversos càrrecs de responsabilitat d’àmbit regional en el partit fins el 1999, que fou elegit membre de l’executiva federal Diputat al Parlament Europeu des del 1994, de l’any 2000 al 2004 fou president de la delegació de l’SPD del Partit Socialista Europeu , del qual fou vicepresident 2002-04 i president 2009-11 L’any 2012…
llei de Política Lingüística a Catalunya
Llei del Parlament de Catalunya que regula l’ús del català.
Entrà en vigor l’any 1998 i consisteix en una reforma de la llei de Normalització Lingüística a Catalunya del 1983 La nova llei fou aprovada amb un ampli consens CiU, PSC, IC-Els Verds i el PI, però amb l’oposició del PP i ERC, i l’abstenció del PCC Mentre que ERC considerà la llei insuficient, el PP la trobà innecessària i que vulnerava la llibertat d’ús de les dues llengües cooficials Elaborada pel conseller Joan Maria Pujals, la llei consta de trenta-nou articles, vuit disposicions addicionals, tres de transitòries i tres de finals l’articulat es distribueix en set capítols capítol…
amazona
Art
Mitologia
Religions de Grècia i Roma
Dona guerrera de la mitologia grega que cavalcava amb molta habilitat.
Les amazones no admetien homes entre elles sinó un dia l’any per tal d’assegurar la perpetuïtat de la raça Es cremaven el pit dret per tesar millor l’arc Habitaven l’Àsia Menor sota el comandament de la reina Hipòlita Segons el mite, les amazones lluitaren amb diversos herois com Hèracles, Aquilles, Teseu Hom ha considerat que aquest mite podia tenir origen en algun poble asiànic en règim de matriarcat guerrer o bé constituir una reminiscència de societats matriarcals egees prehellèniques Les amazones han estat sovint objecte de representació artística, la qual tingué un gran esclat en l’art…
Castellot d’Avinyonet de Puigventós
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les restes de la torre J Bolòs Situades al cim d’un petit turó, damunt l’aiguabarreig dels rius Manol i Rissec, hi ha les restes d’una torre de planta gairebé rodona Segons la gent d’aquest indret, l’espècie de península on fou construïda aquesta torre antigament era més àmplia Darrerament, a causa de les riuades, s’ha reduït considerablement Mapa 258M781 Situació 31TDG927773 Venint de Figueres, abans d’arribar al poble d’Avinyonet de Puigventós, passat el pont del Rissec, a mà esquerra, hi ha una sèrie de xiprers, on podem deixar el cotxe Cal…
Castell de Peramola
Situació Aquestes filades de carreus a la façana d’una de les cases del poble són gairebé l’únic testimoni visible del que fou el castell de Peramola ECSA – V Roca Les restes del castell de Peramola es troben dins el nucli urbà, a la part més alta, al Cap del Carrer, en diversos edificis com el Casino i Cal Racó Mapa 34–12291 Situació 31TCG567578 Peramola és prop d’Oliana, a l’altre cantó del Segre S’hi accedeix per una carretera que arrenca de la comarcal 1313 MTV-VRM Història El lloc de Peramola és documentat des de l’any 1026 El seu castell fou llegat per Arnau Mir de Tost en el testament…
Castell de Carme
Art romànic
A partir de la toponímia i del context històric, alguns autors suposen que l’origen medieval de Carme se situa en una fortalesa musulmana, que seria un esgraó en una pretesa línia defensiva que, venint del Llobregós, recorreria des de Calaf fins a Masquefa De tota manera, no en resta cap rastre documental i tampoc és avalat per la prospecció arqueològica El primer esment clar del castell de Carme no es produeix fins el 1321 Entre els dies 1 i 2 d’abril d’aquest any, l’infant Alfons, hereu de la corona, sojornà al castell de Carme i hi preparà l’assalt al castell d’Orpí, efectuat els dies…
Força o recinte fortificat de Santa Maria la Mar
Art romànic
Els orígens d’aquesta fortificació es remunten al final del segle XII Consta documentalment que l’any 1198 Ramon I de Canet, senyor del lloc, obtingué de Pere el Catòlic l’autorització per tal de construir una força forcia dins la parròquia de Santa Maria de Pabirans la Mar o dins la parròquia de Sant Andreu de Bigaranes Posteriorment, Santa Maria la Mar s’incorporà al vescomtat de Canet, creat el 1322, i seguí les seves mateixes vicissituds Cap al 1350 passà als Fenollet, vescomtes d’Illa, i d’aquests als Pinós 1423 i als Castro 1441 Després passaria una altra vegada als Pinós 1505 i a…
energia solar

Placa solar
© Lluís Prats
Meteorologia
Física
Energia
Forma de manifestar-se l’activitat del sol.
L’energia solar és deguda a la fusió de nuclis d’hidrogen, segons el cicle protó-protó, la qual cosa significa, per a aquest astre, la transformació, cada segon, d’uns 4 milions de tones de la seva massa en energia a aquest ritme se’n pot assegurar una durada de prop de 100 mil milions d’anys abans que no s’exhaureixi la reserva d’hidrogen Per a la Terra, el Sol representa un focus energètic d’1,779×10 1 1 MW de potència, que l’home utilitza directament o indirectament L’energia eòlica i qualsevol altra manifestació meteorològica, així com el desenvolupament de la vida vegetal i animal,…
Modest Castañé i Lloret
Cinematografia
Exhibidor.
Vida Fou l’empresari dels cinemes Arenas, Gloria i Reina Victoria, i també un dels decoradors de la burgesia barcelonina de la dècada del 1920, en la línia de Santiago Marco o Joan Pallarols S’encarregà personalment de la decoració de l’Avenida, de la seva propietat, i de tots els cinemes posteriors a aquest Projectat per l’arquitecte Germán Rodríguez Arias i inaugurat el 1930 a l’avinguda del Parallel, fou la primera baula d’una cadena de locals impulsada per la família Castañé El 1934, un segon cinema s’afegí a la seva obra l’Astoria, dissenyat pel mateix artífex de l’Avenida L’operació es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina