Resultats de la cerca

Vida i obra De família benestant relacionada amb les lletres el seu avi Joan Francesc Boscà fou poeta i cronista en català, serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs—, fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo i preceptor del duc d’Alba Una conversa a Granada, el 1526, amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’ endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia…

Vida Estudià humanitats amb els trinitaris i, pressionat per la seva família, començà les carreres de medicina, enginyeria i arquitectura, que aviat abandonà per dedicar-se a la música Realitzà els primers estudis musicals al Teatro de la Cruz, que dirigí el seu avi matern, i els continuà al Conservatori de Madrid 1837 amb P Albéniz com a professor de piano, R Broca de clarinet, B Saldoni de cant i R Carnicer de composició Dugué una existència bohèmia i inestable i es dedicà a activitats diverses, com ara cantant d’una companyia d’òpera, clarinetista en una banda militar i en…

Fill de Pere Marc   Lo Prohom , senyor de la baronia d’Eramprunyà Pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d’ Ausiàs i Arnau Marc Entrà força jove al servei de la corona el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l’administració de les cavallerisses reials El 1326 Jaume II li va concedir l’escrivania de Vilafranca del Penedès Heretà del seu pare el senyoriu d’Albalat dels Sorells Fou jurat 1338-1345 i conseller 1347 de València Fidel a Pere III el Cerimoniós durant la revolta de la Unió Valenciana es refugià a Quartell, possessió del seu gendre Guerau Fabra, cavaller…

Aquesta jurisdicció era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú a partir de Pere I 1126, després de l’extinció del comtat de Besalú 1111, aquests prengueren el títol de vescomtes de Bas Mort Pere I sense fills el 1127, el vescomtat passà a la germana del seu avi, Beatriu I, muller de Ponç de Cervera Llur fill Ponç II de Cervera succeí el seu germà Pere II, que morí sense fills el 1137 Ponç II raptà la princesa Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, per casar-s’hi, contra la voluntat del sobirà 1147 D’aquest matrimoni en nasqueren Hug I, el qual succeí el seu pare el 1155,…

El genearca conegut és Andrej Ivanovič Kobyla o Kambila , un boiar moscovita del regnat del gran príncep Ivan I de Moscòvia mort el 1341 El seu fill F’odor Andrejevič fou anomenat Koška ‘el Gat’ i els seus descendents es cognomenaren Koškin i es dividiren en diverses línies Un net de F’odor, Zakharija , fou avi d’un Roman Jurevič mort el 1543, els descendents del qual es cognomenaren Romanov La filla de Roman, Anastàsia Romanov morta el 1560, fou la primera muller del tsar Ivan IV de Rússia i germana de Nikita Romanov mort el 1585, que fou el president del consell de regència del…

Estudià a Ripoll i posteriorment a Barcelona, on cursà els estudis de filologia catalana a la Universitat Autònoma Posteriorment exercí de professor de llengua i literatura catalanes en diversos centres d’Andorra, la Seu d’Urgell i Olot Des de l’any 1986 fins al 2013, quan es jubilà, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès També s’ha dedicat a la formació permanent del professorat i ha estat sotscoordinador de la matèria de literatura catalana per a les PAU i professor del Curs d’Aptitud Pedagògica A part, ha escrit articles de crítica sobre…

Els orígens del castell i de la parròquia de Rocacorba es confonen La data més antiga que tenim del lloc és la del 1065 quan és citat amb el nom de “rocha curva” , en un testament de Guillem Guifré que es conserva a l’arxiu catedralici El 1130 consta que el cavaller Rodball de Rocacorva i els seus fills pagaven delme pel mas Coll a l’església de Pujarnol A aquest Rodball de Rocacorba, el seguí el seu fill Berenguer, casat amb una tal Flos És a aquest Berenguer que fa referència també la concòrdia que se signà, per la qual es redimien a dos sous anuals el cens d’un porc que aquell devia pagar…

El poble de Pira és situat al límit oriental del terme, al marge dret del riu d’Anguera Cal dir que sobre els orígens de la dominicatura del castell i lloc de Pira, els documents que existeixen són suspectes Un d’ells data de l’any 1067, en què el comte barceloní Berenguer Ramon II donà al comte Ermengol IV d’Urgell l’indret d’ Apiera — junt amb Barberà i altres llocs—, perquè el colonitzés Historiadors com LI París i F Soldevila consideraren fals aquest document, car en l’escriptura de donació Berenguer Ramon II s’intitula, a més de comte, regis de Barchinona , títol que no utilitzaren els…

Situació Restes del castell, a la part alta del turó on s’assenta el poble d’Useu Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Restes d’una possible fortificació situada al poble d’Useu, a la part més alta del turó al cim del qual s’alça el poble Mapa 33-11252 Situació 31TCG424863 Si seguim la pista que va de Gerri de la Sal a Baén, després del trencall de Bresca hi ha una pista que surt a mà dreta i que porta fins al poble d’Useu JBM-JJBR Història Tot i aparèixer repetidament en els documents falsos de Gerri, la vila d’Useu és documentada de manera fiable des del 1099…

La filiació segura arrenca de Pere I de Santapau mort després del 1196, castlà de Finestres, que potser seria fill del castlà Arnau I de Santapau , i aquest potser d’un altre castlà, Ponç I de Santapau , que es trobà a la batalla de Las Navas de Tolosa Pere I tingué dos fills, el castlà Hug I de Santapau , que morí al setge de Montesa contra els sarraïns el 1277, sense deixar fills sembla que s’havia casat amb Beatriu de Porqueres, i Ponç III de Santapau , que és el primer del llinatge que consta com a senyor de Santapau i de Finestres Anà a l’expedició a Barbaria i a Sicília 1282, el 1300…