Resultats de la cerca
Es mostren 878 resultats
Louis-Antoine Travenol
Música
Violinista i compositor francès.
Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare i també estudià amb LN Clérambault i JB Senaillé Després d’haver servit a la cort de Lorena, treballà com a violinista en les orquestres de l’Òpera de París i del Concert Spirituel des del 1739 Dotat d’un caràcter polèmic i un cert talent literari, destacà com a pamfletista Foren cèlebres les seves disputes amb illustres figures del segle XVIII francès, com ara Voltaire, JJ Rousseau i JJC de Mondonville El 1753 participà en la cèlebre Querelle des Bouffons, com a defensor de la música francesa i publicant dos pamflets contra…
Rafael Martínez i Valls
Música
Compositor valencià.
Estudià composició amb JB Pastor, i orgue probablement amb JM Úbeda S’inicià com a director de la Banda Provincial de València i, més endavant, com a concertador i organista del Teatro Real de Madrid Després es traslladà a Barcelona, on fou mestre de capella i organista de la capella de Sant Josep Oriol i on també dirigí la Sala Aeolian dedicada a actes culturals i concerts Escriví música de cambra, música religiosa, sardanes, música per a cinema i, sobretot, sarsueles Amb aquest darrer gènere feu una contribució important al teatre líric català, amb obres com La legió d’honor 1930, L’àliga…
Alexandra F’odorovna
Història
Política
Darrera tsarina de Rússia (1894-1917).
Filla del gran duc Lluís IV de Hessen-Darmstadt i neta, per part de mare, de la reina Victòria de Gran Bretanya El 1894 es casà amb el futur Nicolau II de Rússia Exercí sempre una gran influència sobre el tsar Introduí a la cort una sèrie d’aventurers —entre ells Philippe, un francès de Lió, i més tard el cèlebre Rasputin, a qui atorgà una gran confiança— amb la creença supersticiosa que podrien guarir l’hemofília del tsarévitx Aleix Amb això només aconseguí d’augmentar el desprestigi del règim A la Primera Guerra Mundial, el tsar manà personalment l’exèrcit en la lluita contra…
Leoš Janáček
Música
Compositor txec.
Perfeccionà els estudis a Leipzig i a Viena Dirigí l’escola d’orgue de Brno 1881-1919, que transformà en conservatori 1919, des del qual exercí un mestratge remarcable per la seva modernitat Recollí, d’una banda, el folklore moravià, i d’altra banda, evolucionà cap a un expressionisme, sense abandonar mai la música nacionalista Especialment notables són les seves òperes, com Jenufa 1904 estrenada a Barcelona el 1965, Kata Kabanová 1921 basada en una obra d’Ostrovski i estrenada a Barcelona el 1973, Příhody Lišky Bystroušky ‘La guineueta astuta’, 1924 i Z mrtvého domu ‘De la casa dels morts’,…
Àrtemis

Àrtemis de Delos
© Shakko
Mitologia
Deessa grega de la natura i de la caça.
Germana bessona d’ Apollo , filla de Zeus i Leto , identificada també amb la deessa de la lluna, Hècate Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove Era de caràcter cruel i venjatiu i li eren atribuïdes les morts sobtades La iconografia clàssica la presenta amb túnica llarga i cabellera solta Àrtemis de Delos, al Museu Nacional d’Atenes el model clàssic des del segle IV aC amb arc i sagetes, túnica curta i formant grup amb un cérvol o uns gossos és de tipus praxitelià és cèlebre l' Àrtemis de Versailles , dita també Diana caçadora , al Musée du Louvre, París, escultura…
Jeffrey Jacob Abrams
Cinematografia
Director, productor i guionista nord-americà de cinema i televisió.
Començà en el món del cinema escrivint els guions de pellícules com Regarding Henry 1991, Forever Young 1992 i Armageddon 1998 El 1998 creà —com a guionista i productor executiu— la sèrie de televisió Felicity, iniciant una carrera en aquest mitjà que el portaria a responsabilitzar-se de diverses sèries de culte El 2001 creà la sèrie d’acció i espionatge Alias i, el 2004, Lost , que esdevindria una de les produccions televisives més influents del moment Amb Fringe 2008 repetí en el gènere fantàstic Altres sèries creades per Abrams han estat Undercovers 2010 i Alcatraz 2012 Com a director de…
Persèfone
Mitologia
Divinitat grega, muller d’Hades.
Deessa terrible, amb trets sempre amenaçadors, i presagiadora de mort i de destrucció, fou, parallelament, una divinitat agrària, unida a Demèter, de la qual hom la considera filla i amb la qual rebé culte A les genealogies, la Persèfone infernal apareix com a filla de Demèter Erinys i Posidó, raptada per Plutó Li foren dedicades festes especials, celebrades al final de l’estiu i al començament de l’hivern Entre els s V i III aC el seu culte s’introduí en la religió romana, on fou venerada amb el nom de Prosèrpina L’art antiga la representà sovint en l’escena del seu rapte per Plutó, o bé al…
Lina Richarte i Corretgé
Música
Soprano.
Estudià cant i piano a l’Escola Municipal de Música de la seva ciutat natal i el 1948 interpretà al Gran Teatre del Liceu el paper de Donna Elvira Don Giovanni Dos anys més tard fou Liù Turandot al mateix teatre, on també intervingué en diverses funcions de La flauta màgica i Orfeo ed Euridice El 1952 coprotagonitzà la pellícula La danza del corazón , de R Alfonso i IF Iquino, al costat dels cantants M Ausensi i P Torres, i dos anys després cantà I Pagliacci , a Madrid, amb M del Monaco El 1959 protagonitzà al Liceu Amunt , de M Altisent, i la temporada 1960-61 participà en l’estrena de…
Maria Berta Montagne Roux
Disseny i arts gràfiques
Modista.
S’establí a Barcelona l’any 1859, juntament amb la seva germana Carolina Montagne , també modista Cap als anys vuitanta del segle XIX les dues germanes Montagne ja estaven establertes com a grans modistes i gaudiren de gran reconeixement fins el 1915 Maria fou la fundadora de la casa Montagne, establerta en un principi al carrer de Santa Anna, d’on passà al carrer de la Canuda cap el 1896 El 1906 apareix documentada al Portal de l’Àngel i el 1909 a la Rambla de Catalunya Maria Montagne contactà amb Jeanne Lanvin el 1885 i la cèlebre modista francesa vingué de París per a ser…
Wittenberg
Rodalies de la ciutat de Wittenberg, al land de Saxònia-Anhalt
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia-Anhalt, Alemanya, situada a la riba dreta de l’Elba.
Nus important de comunicacions ferroviàries i port fluvial, té indústries químiques, mecàniques, electrotècniques, del paper i del sabó Esmentada al segle XII, al segle XIII esdevingué seu de la dinastia Ascània dels ducs de Saxònia, i després segle XV, amb els Wettin, de la línia Ernestina de Saxònia El 1547, amb la derrota de Mühlberg i la capitulació de Wittenberg , que posà fi a la guerra d’Esmalcalda lliga d’Esmalcalda, la dignitat i el territori de l’electorat passaren a la línia Albertina Ocupada la ciutat pels francesos el 1806, fou conquerida pels prussians el 1814 Té una …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina