Resultats de la cerca

S’exilià amb els seus pares a Perpinyà el 1939 Estudià a Illa, al liceu Aragó de Perpinyà i feu la carrera de lletres a Montpeller Exercí de professor i de periodista, i impulsà els Estudis Catalans a la Universitat de Perpinyà, on impartí classes de català fins a la jubilació l’any 1994 Collaborà regularment a Midi Libre , L’Indépendant i Sant Joan i Barres , i també a Serra d’Or , Tele-estel  i  La Vanguardia , com també en programes de ràdio Tot i que s’inicià publicant reculls poètics en francès, aviat es convertí en un dels més actius i brillants promotors de la llengua i la cultura…

Obres al carrer de Mèxic, Barcelona, 26-5-1917 AC / GS La transformació i el creixement de les ciutats als Països Catalans durant les tres primeres dècades del segle XX representen sovint processos parallels El model seguit en la majoria dels casos va ser el resultat de la modernització funcional de les ciutats De ciutats conventuals amb pervivència d’estructures feudals tardanes es passà a la ciutat oberta, sotmesa a les tensions del lliure mercat i, per tant, guiada, encara que no pas del tot determinada, pel planejament urbanístic que s’establia en els diferents nivells Les ciutats…

L’origen i l’antiguitat El terme ciutat prové del llatí clàssic civitas , que originàriament significava sobretot “conjunt de ciutadans” i que tot seguit va adquirir, per extensió, el sentit del lloc de residència dels ciutadans A la cultura llatina la civitas es distingeix de l’urbs, terme amb què s’indica el “contenidor” físic Isidor de Sevilla, bisbe i escriptor eclesiàstic dels segles VI-VII, es va apropiar aquesta distinció establerta per Ciceró i en les seves Epístoles escrivia que “l’ urbs és formada per les muralles mentre que la ciutat no és formada per les pedres sinó pels seus…

Iniciada els anys cinquanta, bàsicament amb treballs sobre traducció automàtica, el seu gran desenvolupament es produí a partir de la dècada dels setanta Les seves aplicacions principals són la traducció automàtica, la recuperació automàtica de la informació i els sistemes de pregunta i resposta També s’ha ocupat de la representació del coneixement, aspecte en què s’han desenvolupat alguns conceptes generals per estructurar la informació L’interès pel procés de comprensió del llenguatge de forma global ha portat a la creació de la ciència cognitiva, un nou camp d’estudi interdisciplinari En l…

Li donà el nom el mas Guinardó —avui centre cultural del barri—, esmentat ja des de l’edat mitjana El barri es començà a formar el 1896, amb la urbanització de les terres del mas Guinardó i les del mas Viladomat, fora del traçat del pla Cerdà Els anys trenta era habitat per famílies de classe mitjana i format conjuntament per cases de pisos i habitatges unifamiliars Ha estat afectat, per un procés d’ocupació progressiva, per cases de pisos que l’han densificat extraordinàriament Havia estat zona mixta d’habitatge i indústria, la qual ha desaparegut quasi totalment La rambla de…

Són diverses, però, les danses que a Catalunya s’havien conegut amb el terme contrapàs, la més important de les quals és, sens dubte, l’anomenat contrapàs llarg, considerat també com a antecedent de la sardana Se li atribueix un origen religiós i el seu nom vol dir pas fet en direcció contrària al pas anterior Es ballava en rengle o en semicercle i els dansaires, molt sovint homes, donaven la volta a la plaça repartint els passos de tal manera que, en acabar la melodia, havien tornat al punt d’inici Es requeria que un dels dansaires fes de cap, el qual, ajudat en ocasions també per dos més,…

Situació Antiga parròquia del poble d’Algars, actualment convertida en ermita ECSA - Fotografia Cerdà L’antiga església parroquial de Sant Joan, esdevinguda ermita en l’actualitat, és situada al peu del castell d’Algars MLIR Mapa 31-18 470 Situació 31TBF665543 Història Són escasses les referències escrites que s’han localitzat fins ara sobre aquest antic temple parroquial del lloc d’Algars Una de les fonts documentals, que data de l’any 1210, és la concòrdia feta entre el bisbe de Tortosa i de Saragossa per tal d’establir, definitivament, els límits territorials de les…

El seu pare li concedí la baronia d’Híxar 1268, i aquest fou des de llavors el cognom familiar El seu únic fill, Pere II Ferrandis d’Híxar i de Navarra , renuncià a la baronia per entrar en religió i l’heretà el seu fill Alfons I Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola Aquest tingué un sol fill, Pere III Ferrandis d’Híxar i d’Alagó , el qual, en restar vidu per tercera vegada, entrà a l’orde de Sant Bernat El succeí el seu fill Alfons II Ferrandis d’Híxar i de Mesía o Mejía , els altres dos fills, Pere i Gonçal, foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família, que emprà el…

Pertangué a una família d’arquitectes illustres Renard i, després d’estudiar filosofia a Cervera i matemàtiques, dibuix i història natural a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers Lluità contra els francesos Liberal moderat durant el Trienni Constitucional ocupà el càrrec de síndic de l’ajuntament 1821, la qual cosa el feu passar, bé que amb èxit, una prova de “purificació” el 1826 Fou nomenat prohom tercer del gremi d’arquitectes i collaborà en la reestructuració dels estudis professionals substituí Cellers en les classes d’arquitectura a l’escola…

Filla de l’editor Josep Vergés , es llicencià en història de l’art per les universitats de Barcelona i la Sorbona, i al principi dels anys setanta inicià una prolífica activitat publicitària i com a guionista S’introduí en el cinema el 1978 com a secretària de rodatge i ajudant de direcció de Vicente Aranda, Josep Anton Salgot, Francesc Betriu, Josep Joan Bigas Luna i Agustí Villaronga Coguionista d’ Un parell d’ous 1984, de Francesc Bellmunt , el 1989 dirigí el llargmetratge Boom Boom , que obtingué el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya 1990 i el premi Goya 1991 a la…