Resultats de la cerca
Es mostren 2877 resultats
alúmina activada
Química
Alúmina en forma granular de porositat molt elevada i gran superfície específica (100 a 400 m 2
/g), que manifesta una gran capacitat d’adsorció, especialment per l’aigua.
Hom l’obté desidratant i calcinant al voltant de 500° l’hidròxid d’alumini en un corrent de CO 2 Un cop saturada d’humitat, pot ésser reactivada escalfant-la a 180°- 300°, i el cicle d’adsorció-reactivació pot ésser reptetit diverses vegades És utilitzada per a assecar gasos o vapors i certs líquids, com a catalitzador i suport de catalitzadors i com a adsorbent, especialment en cromatografia
garrofí
Botànica
Agronomia
Llavor del garrofer.
És molt rica en goma de garrofí , un polisacàrid natural d’estructura polimanànica enllaços 1-4 amb ramificacions simples de galactosa enllaços 1-6, que és usat en la indústria alimentària com a espessidor de gelats o de salses, p ex i també en les indústries paperera i tèxtil La part carnosa del garrofí, un cop torrada, és emprada com a substitutiu del cacau en certs productes dietètics garrofa
arabitol
Química
Polialcohol.
Per reducció amb amalgama de sodi hom obté, a partir de la D-arabinosa o de la D-lixosa, la forma D, que es fon a 103°C i és dextrogira, i a partir de la L-arabinosa, la forma L, que es fon a 102°C Ambdues són dobles i molt solubles en aigua La forma D és produïda per fermentació de melasses amb certs llevats del gènere Saccharomyces
apoteci
Anatomia vegetal
Aparell esporífer propi dels discomicets i dels discolíquens.
Té bàsicament forma de disc o de copa, i és revestit interiorment per l' himeni , format per ascs dispersos entre paràfisis La part superior de l’himeni és l' epiteci Sota l’himeni s’estén l' hipoteci En els líquens, es troba un marge propi o parateci , format pel fong, i, en certs casos, un marge extern, amb cèllules de característiques semblants a les de les algues, l' amfiteci
diamagnetisme
Física
Propietat de certes substàncies caracteritzades pel fet de posseir una susceptibilitat magnètica negativa.
La imantació M d’una substància diamagnètica collocada en un camp magnètic H , és collineal amb aquest però de sentit contrari M =Χ m H , on Χ m és la susceptibilitat magnètica Les substàncies diamagnètiques tenen els pols invertits i, per això, són repellides pels imants El diamagnetisme de certs minerals és una propietat útil per a la prospecció geofísica mitjançant el magnetòmetre, puix que facilita la localització de masses minerals
Pau Boquet
Economia
Història
Mercader.
El 1632 assistí el conseller Jeroni de Navel quan aquest s’enfrontà al lloctinent duc de Cardona a propòsit de l’administració de certs drets del blat Formà part d’una comissió que s’oposà 1639 a la pretensió del rei que els drets de la generalitat fossin recaptats pels funcionaris reials mentre durés la guerra amb França El 1640 era representant de Barcelona a la cort de Madrid
cap

Cap d’una guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En els cordòfons de mànec -especialment en els d’arc-, extrem del mànec més allunyat de la caixa de ressonància.
Al cap hi ha el claviller i certs elements decoratius, com la voluta o talles de fusta o ivori Entre el cap i el diapasó hi ha la celleta, on reposen les cordes abans de fixar-se en les clavilles La forma del cap ajuda sovint a diferenciar molts instruments N’és un exemple la voluta característica de la família dels violins o el cap en forma de falç de la guiterra medieval
canyó submarí
Geografia
Entallament profund en la plataforma i el talús continentals, que forma una vall submarina estreta, de parets escarpades, que davalla cap a les planes abissals, i generalment correspon a la continuació d’un curs fluvial.
Bé que en certs casos el seu origen pot ésser conseqüència d’un procés parallel al dels canyons continentals congosts, en un moment de regressió marina i d’emersió de la plataforma continental, hom creu que el seu origen pot ésser estretament relacionat amb els corrents de terbolesa A la Catalunya oriental, aquests accidents eren ben coneguts pels pescadors, que els anomenaven recs el rec de Blanes, de Llafranc, del Cap de Creus
llengües bàltiques
Lingüística i sociolingüística
Branca de la família de les llengües indoeuropees que es compon de tres llengües principals, el lituà i el letó, molt estretament parents, i el prussià antic, ja extingit i mal conegut.
L’existència de les llengües bàltiques —molt particularment la del lituà— ha tingut una importància decisiva en la constitució de l’indoeuropeisme, car es tracta de llengües molt arcaïtzants en certs punts, més que el llatí o el grec clàssics i, doncs, llur testimoniatge té un gran valor Així, l’accent lituà és gairebé l’únic fenomen encara observable en una llengua viva que informa sobre la collocació i el caràcter del to indoeuropeu
ramfoteca

Bec de flamenc
© Xevi Varela
Anatomia animal
Beina còrnia que recobreix les mandíbules dels ocells, juntament amb les quals forma el bec.
És constituïda per diverses plaques, generalment ben soldades i amb la sutura invisible, però en certs casos —com en procellariformes— resten separades, o bé la línia de sutura és visible —com en els estruços, els paràsits, etc— En la majoria de les espècies la ramfoteca creix contínuament, a fi de compensar el desgast per l’ús de l’extremitat, i en algunes altres, com el fraret, el gavot, etc, es muda periòdicament tota sencera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina