Resultats de la cerca

Arribà de petit a Mallorca i es llicencià en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzant-se en cirurgia Entrà al PSIB a 25 anys i en fou secretari de Participació Ciutadana 1994-97 i de Benestar Social 1997-2000 Batlle de Sóller 1996-98, al juny del 1999 aconseguí un escó de senador, substituint Antoni Garcíes, que havia abandonat la cambra El 2000 renovà el càrrec i a la següent legislatura, el 2004, fou nomenat delegat del Govern espanyol a les Illes Balears, càrrec en el qual es mantingué fins el 2011

L’espina bífida és un trastorn del desenvolupament embrionari caracteritzat per un defecte en el tancament de la columna vertebral que es localitza en general en la regió inferior de l’esquena i que, sovint, es presenta acompanyat d’alteracions de la medulla espinal o les arrels nervioses capaces de provocar diversos trastorns neurològics Quan hi ha un defecte lleu, anomenat espina bífida oculta, sol coincidir amb una alteració cutània en la línia mitjana de l’esquena, com és ara la presència d’un floc de pèls, un enfonsament o un engrossiment de la pell Si bé el defecte lleu no sol provocar…

Vida Realitzà estudis de medicina a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia el 1880 Després se n’anà a l’Havana, però al cap d’uns quants anys abandonà Cuba i s’establí a Madrid, on exercí la docència a la universitat Gran amant de la música, compongué una òpera, Cristóbal Colón , que s’estrenà al Teatre del Circ de Barcelona el 1892, i redactà un curiós tractat titulat La música en sus relaciones con la medicina Bibliografia Complement bibliogràfic Vidal i Careta, Francesc La música en sus relaciones con la medicina , Est tip de los sucesores de NRamírez, Barcelona 1882

Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona 1963, obtingué l’especialitat a la mateixa universitat 1970 i una beca de recerca de la Federació Internacional de Medicina de l’Esport 1970 Entre el 1966 i el 2004 treballà al Centre d’Investigació en Medicina de l’Esport de la Residència Blume d’Esplugues de Llobregat i al Centre d’Estudis de l’Alt Rendiment Esportiu, del Consell Català de l’Esport Enfocà la seva activitat professional en l’exercici físic de la dona, del nen i de l’adolescent, i en el creixement i el desenvolupament de les gimnastes

Es pot associar amb poliquistosi renal i amb quists del colèdoc A les dilatacions hi ha estasi biliar i tan sols apareixen símptomes com ara dolor còlic i febre en cas de formació de litiasi i sobreinfecció bacteriana En alguns casos es poden arribar a formar abscessos i colangitis greus Al diagnòstic de certesa s’hi arriba mitjançant ecografia o colangiografia retrògrada L’única opció terapèutica amb intenció curativa és la cirurgia es practica una hepatectomia parcial que inclou els segments hepàtics afectats En cas d’afectació difosa de tot el fetge i complicacions reiterades es pot…

En el primer cas, la licitud o illicitud penal és una qüestió molt debatuda i la solució depèn de les concepcions filosòfiques vigents en un moment determinat l’autocastració, que comporta una mutilació, no ha estat sancionada penalment gairebé mai En el segon cas, l’autolesió sol ésser una automutilació dels genitals feta generalment per esquizofrènics, certs delirants homosexuals que es castren pel desig de canviar de sexe, i masoquistes o depressius que ho fan com a autopunició L’exempció de responsabilitat penal establerta actualment en els casos d’esterilitzacions i cirurgia…

El seu punt de fusió és a 98ºC i el d’ebullició a 187ºC Té gust amarg En forma bàsica, com es troba a la planta, és insoluble en aigua però soluble en l’alcohol, éter i olis De les sals utilitzades, la més emprada és el clorhidrat, que són unes pólvores blanques, solubles en l’aigua Té dues accions distintes una, sobre el sistema nerviós central, de tipus tòxic, i l’altra, sobre el perifèric, predominantment anestèsica Molt usada en medicina i cirurgia per a produir anestèsia local a les mucoses El seu consum crea dependència cocaïnomania

Doctorat en Medicina i Cirurgia 1974, fou docent de paleoantropologia a la Universitat Autònoma de Barcelona primer, a la facultat d’història 1972-88, i, després, a la de medicina 1988-97 Dedicat a l’estudi de la història de la medicina i a la paleopatologia, d’entre la seva abundant bibliografia, cal fer esment de  Paleopatología del cráneo en Cataluña  1977,  La enfermedad en la prehistoria  1983,  Paleontología  1993-94,  El cráneo infantil de Orce  2002 i  Antropología física para arqueólogos  2004 El 2003 li fou concedit el premi d’arqueologia catalana Pàtera d’Honor

Viatjà pel nord d’Àfrica i visqué a Sevilla des del 1113 al servei dels califes almohades Practicà només la medicina i propugnà la separació entre la medicina, la cirurgia i la farmàcia La seva obra més important és el Kitāb al-taysīr fī-l-mudāwāt wa-l-tad-bīr ‘Llibre que facilita la terapèutica i la dieta’, el més important tractat de medicina pràctica escrit pels àrabs, en el qual prefereix les dades de l’observació a les opinions dels clàssics La dedicà al seu amic i deixeble Averroes Fou molt aviat traduïda a l’hebreu i més tard al llatí 1490

Fou metge militar a la guerra del Marroc 1909 i posteriorment de la família reial Professor de patologia i clínica quirúrgica de la Universitat de Madrid 1928, fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueconoruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona És autor de tractats mèdics Patología quirúrgica, 1932 i d’unes memòries De las guerras coloniales a la guerra civil , 1969