Resultats de la cerca
Es mostren 2512 resultats
Marcus Miller
Música
Baixista elèctric i productor discogràfic nord-americà.
Estudià clarinet, piano i finalment baix elèctric A quinze anys començà a treballar al grup de soul Harlem River Drive Després entrà a la banda del bateria Lenny White, i a continuació començà la seva activitat com a músic d’estudi a Nova York, treballant amb Grover Washington Jr, Roberta Flack i Aretha Franklin, entre molts d’altres Del 1980 al 1982 treballà amb Miles Davis Poc després s’estrenà com a productor amb David Sanborn, mentre publicava Suddenly , el primer disc amb el seu nom El 1986 produí el disc Tutu de Miles Davis, on també compongué, arranjà i tocà diversos instruments El…
Club Unió Escacs Montcada

Jugadors del Club Unió Escacs Montcada en la Copa Catalunya 2011
Club Unió Escacs Montcada
Escacs
Club d’escacs de Montcada i Reixac.
Fundat el 1995, tingué com a precedent la Fundació Penya Escacs Montcada, que estigué en actiu entre el 1925 i el 1968 Posteriorment, com a continuació del club, es creà el Club Escacs Montcada i Reixac 1973 i el Club Escacs Bifurcació 1981 Ambdós es fusionaren el 1995 i originaren el club actual Des dels anys noranta organitza l’Open Internacional d’Escacs Vila de Montcada En competicions catalanes, guanyà un campionat de primera divisió 2005 i quatre de divisió d’honor 2006-09 També guanyà un Campionat de Catalunya femení 2006, un de partides ràpides 2006 i una Copa Catalana 2007 El 2008…
Joan Xiol i Marchal
Cinematografia
Director.
Vida Cursà estudis cinematogràfics a França abans d’installar-se a Barcelona el 1940 Després de dirigir alguns curts, el 1946 rodà el llarg El castillo de Rochal i a continuació Ramsá 1947, que no s’arribà a estrenar Posteriorment desenvolupà una filmografia majoritàriament ajustada a produccions de gènere i baix pressupost no exemptes d’oportunisme comercial Cinco pistolas de Texas 1965 Río Maldito 1965 El hombre de Caracas 1968 Horas prohibidas 1968 La farsa 1968 Las piernas de la serpiente 1970 Los farsantes del amor 1972 El precio del aborto 1975 Sexo, amor y fantasía 1976 i Señora…
Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià
Medicina
Entitat constituïda el 1884 per un grup de metges i farmacèutics de Barcelona de marcades creences catòliques; entre els fundadors hi havia Joan Samada, Jordi Anguera, Blanc i Benet, J.Corominas i Sabater, A.Bassols i Prim.
Es dedicà a defensar l’ortodòxia catòlica en tots els actes relacionats amb la medicina A partir del 1898 publicà una revista titulada El Criterio Católico en las Ciencias Médicas , que era una continuació d' El Sentido Católico en las Ciencias Médicas , que havia aparegut del 1879 al 1888 El primer president de la societat fou Joan Samada i Auger, si bé l’inspirador era Jordi Anguera i Caylà, que fou també el censor de la revista El secretari de redacció i un dels autors més constants fou Blanc i Benet Altres presidents foren Anguera, ABassols i Prim, Cirera i Salse, Corominas i Pedemonte i…
Werner Sombart
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg alemany.
Professor d’economia a Breslau 1890 i Berlín 1917 Interessat, en una primera època, per l’estudi del socialisme científic, aviat decantà els seus estudis cap a una reinterpretació personal de l’evolució i configuració del capitalisme En la seva obra fonamental, Der moderne Kapitalismus ‘El capitalisme modern’, 1902-08, diferencia l’evolució de la societat en diverses fases o etapes, el motor de les quals eren segons ell l’esperit i les actituds psicològiques Influït per Schmoller, Wagner i altres integrants de la nova escola històrica , suposà, pel que fa a l’enfocament metodològic, la…
Francisco de Paula Santander
Història
Polític i militar colombià.
El 1810 s’uní als independentistes i fou un dels lloctinents de Simón Bolívar Després de diversos anys de guerrilla a les planes de Nueva Granada, es destacà a la batalla de Boyaca 1819 i Bolívar el nomenà vicepresident de Nueva Granada i de la República de Colòmbia 1821 Procurà diners, homes i queviures a Bolívar, cosa que féu possible la continuació de la campanya El separatisme veneçolà enfrontà Bolívar i Santander, car aquest defensava la constitució federal del 1821 L’enfrontament entre els constitucionalistes de Santander i els centralistes a la convenció d’Ocaña 1828 provocà la…
Joaquim Pujadas Careta
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Començà al Club Patí Mollet, anà al Santa Perpètua i el 1992 arribà al Futbol Club Barcelona, on passà pels equips infantil, juvenil i júnior Fou campió d’Europa juvenil 1995 i júnior 1998 amb la selecció espanyola Jugà al Club Patí Vila-seca 1998-99, a la primera divisió, abans de debutar en la màxima categoria amb el Club Patí Vic 1999-2008, amb el qual conquerí la Copa de la CERS 2001 i un subcampionat de Lliga i tres de la Copa del Rei A continuació fou jugador del CP Tenerife 2008-09, el GEiEG 2009-10, el Club Hoquei Sant Feliu 2010-11, el Club Patí Calafell 2011-12 i el FC Barcelona B…
puig des Molins
Muntanya
Puig de la ciutat d’Eivissa (53 m alt.), continuació vers ponent del que serveix de base a la ciutat vella (Dalt Vila).
Durant l’època cartaginesa fou utilitzat com a cementiri de la ciutat, la situació de la qual corresponia al mateix indret que la medieval Aprofitant l’estructura calcària del puig, hi foren excavats hipogeus funeraris entre 3 000 i 4 000 També hi havia fosses obertes a la terra o a la roca Possiblement, començà a ésser utilitzat durant el segle VI aC, però la gran majoria de les tombes corresponen a la segona meitat del segle V aC, al segle IV aC i a la primera meitat del segle III aC Després fou utilitzat durant la darrera època púnica i part de la romana És el jaciment arqueològic més…
serra de Vernissa
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NE-SW del municipi de Xàtiva (Costera), continuació de la serra del Castell més enllà del coll de Bixquert.
Separa el pla de Xàtiva, al N, de la vall de Bixquert, al S
Castellnou de Bages

Absis de l’església de Sant Andreu de Castellnou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, als altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener, continuació vers el S de la serra de Castelladral.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Navars i Balsareny, a l’E amb el de Sallent, al S amb el de Santpedor i Callús i a l’W amb el de Súria S’estén pels altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener vers el cor del Pla de Bages El límit més meridional, que coincideix amb el cim de la Costa de la Vila 493 m, és un balcó natural des del qual hom pot contemplar la part central i de migdia de la comarca, amb la retallada silueta de Montserrat com a teló de fons Situat a la partió d’aigües de dos rius importants, cadascun d’aquests rep el tribut d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina