Resultats de la cerca
Es mostren 1147 resultats
David Copperfield
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic de David Kotkin, l’il·lusionista més divulgat del segle XX gràcies al màrqueting i les actuacions per televisió.
Havent adaptat la tradicional espectacularitat de l’illusionisme americà al gust i l’estètica actuals, entre els seus números i performances més celebrats destaquen la desaparició d’un grup de persones, el vol per les tres dimensions de l’escenari, una levitació sobre el Grand Canyon, la fuga de la presó d’Alcatraz, la travessada de la Gran Muralla Xinesa o els escamoteigs d’un avió de 70 tones 1981 i l’estàtua de la Llibertat 1983 El 1982 impulsà el Projecte Màgic , un programa de rehabilitació per a minusvàlids que usa l’illusionisme com a teràpia i que el 1987 ja s’aplicava en més de 1000…
Ben Vautier
Art
Artista italià.
Signa les obres com a Ben Inicià el seu treball a Niça a la meitat dels anys cinquanta, amb accions i happenings Obrí una galeria, Laboratoire 32, posteriorment anomenada Galerie Ben Doute de Tout La seva obra té dues possibles interpretacions una acció qualsevol pot ser elevada a categoria d’obra d’art pel fet de donar-li un títol o bé l’art pot ser devaluat pel fet de lligar-lo a accions comunes D’aquesta manera, qüestiona el món de l’art, l’activitat artística i el lligam de l’art amb la seva vida Utilitza les paraules amb un sentit irònic, i és característic el seu text calligràfic, amb…
Antoni Mestre i Sanchis
Historiografia catalana
Cristianisme
Historiador i sacerdot.
Vida i obra Especialista en història social i cultural de la Illustració espanyola i, particularment, del pensament i l’obra de Gregori Maians i Siscar Cursà estudis d’ensenyança mitjana al Seminari Metropolità de València 1944-56 i universitaris a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma 1961-66 sota el magisteri dels professors Batllori, Ricardo García Villoslada i Kempf, i obtingué, en finalitzar la carrera, la Medalla d’Or d’aquesta universitat L’any 1966 defensà la seva tesi doctoral en història de l’Església, titulada Ilustración y reforma de la Iglesia Pensamiento regalista de D…
,
Francesc Jaume Jaubert de Paçà
Historiografia catalana
Agronomia
Dret
Lingüística i sociolingüística
Erudit, historiador, agrònom, administrador i advocat.
Vida i obra Personatge polifacètic, estudià a París, serví com a oficial de dragons i fou auditor del consell d’estat 1806 i sotsprefecte de Perpinyà 1812 Baró de Paçà Es retirà de la política i es dedicà a estudiar la legislació dels sistemes d’irrigació per a la Société Royale d’Agriculture de París La seva obra cabdal és Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819, ou recherches sur les arrosages París 1823, un estudi sobre la llei de regatge, que fou impulsat per la Société Royale d’Agriculture París, basat en un treball de camp fet a Catalunya i València A Catalunya,…
, ,
escriptori
Sala o habitació, en una empresa, on hi ha el personal que porta els llibres de la casa, la correspondència, etc.
isorítmia
Música
Nom donat pel musicòleg Friedrich Ludwig a la correspondència rítmica que hi ha entre les diverses parts d’una composició musical.
Hom l’aplica, sobretot, a l’hàbit de molts autors medievals d’aplicar un mateix esquema rítmic a una melodia de cantus firmus d’una certa longitud
microcosmos
Filosofia
En contraposició i, alhora, en correspondència amb el macrocosmos, l’ésser humà considerat com a reflex i compendi de l’univers.
perífrasi gramatical
Gramàtica
Expressió composta d’un concepte que no sol tenir una correspondència, en un sol mot, dins el sistema de la llengua.
Les més importants són les perífrasis verbals o conjugacions perifràstiques , que consisteixen en la unió d’un verb auxiliar o modificatiu i l’infinitiu, el gerundi o el participi del verb que conté el nucli del significat En aquestes perífrasis el verb auxiliar sol perdre la significació particular i gramaticalitzar-se en la funció d’auxiliar En català, és típic l’anomenat perfet perifràstic perfet Les perífrasis de verb auxiliar més infinitiu tenen un caràcter progressiu haig d’anar-hi les de verb auxiliar més gerundi, duratiu anem fent les de verb auxiliar més participi, perfectiu…
secretari | secretària
Història
Funcionari reial encarregat de la correspondència secreta i de les cartes del segell secret, sovint amb funcions administratives i de govern.
A la corona catalanoaragonesa, el càrrec fou establert ja per les Ordinacions de Pere III 1344 Hom l’anomenà escrivà secretari Solien ésser dos generalment eren notaris i havien de resoldre problemes de govern Els era confiat el segell secret, sota la vigilància del camarlenc, i en percebien els drets Participaven en les sessions del consell reial Llur signatura solia figurar en les cartes firmades pel rei Ferran II, en una pragmàtica de l’any 1480, establí el nombre en tres Acompanyaven el rei en els seus desplaçaments i segurament intervenien també en l’expedició de documents de l’…
Honorat Joan i Escrivà
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Fou deixeble de Vives a Lovaina i professor de llatí a la Universitat de València Carles V el nomenà membre del seu consell i gentilhome de la cort 1537 i fou mestre del príncep Felip, futur Felip II de Castella, i preceptor del seu fill Carles, a qui dedicà uns Discursos políticos i unes instruccions per a la formació del príncep cristià Finalment, fou bisbe d’Osma 1564-66 Anotà un manuscrit de les obres d’Ausiàs Marc amb comentaris en castellà, llatí i italià per facilitar-ne la comprensió a la cort Sembla que feu arribar a Valladolid el manuscrit de Lluís Carrós de Vilaragut…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina