Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
El cicle cretaci superior al marge oriental d’Ibèria
Variacions litològiques del Cretaci superior al llarg del marge oriental d’Ibèria Servei de Fotografia/C BM, original de Ramon Salas En aquesta regió, la superseqüència del Cretaci superior és limitada per dues discontinuïtats majors La inferior se situa per sota de les arenes d’Utrillas Aquesta discontinuïtat es caracteritza per una important etapa d’erosió amb carstificació i entrada massiva de sediments siliciclàstics Tot plegat indica una emersió generalitzada de les conques del domini considerat, si més no, de bona part dels seus sectors marginals Al mateix moment també hi ha fases d’…
El granitoides hercinians i les roques filonianes associades
Mapa de la distribució de les roques ígnies i metamòrfiques dels terrenys paleozoics als Països Catalans Observeu com les àrees afectades per metamorfisme regional de grau mitjà o alt envolten els massissos formats per ortogneis, i també la relació entre les àrees afectades per metamorfisme de contacte i els granitoides intrusius, la intrusió dels quals ha provocat el metamorfisme Maber, original de Jordi Carreras Els terrenys hercinians dels Països Catalans, anàlogament als d’altres sectors de la Serralada Herciniana, es caracteritzen per l’abundància d’intrusions de granitoides…
Les llacunes del Baix Vinalopó
Vista aèria de les Salines de Santa Pola, amb els primers polígons ocupats per llacunes i vegetació natural ECSA Les llacunes del BaixVinalopó 117, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El Fondo i les salines de Santa Pola són dos espais eminentment aquàtics, que formen part d’una unitat morfostructural molt més àmplia anomenada Sinus Illicitanus pels autors clàssics, i que s’estén entre la serra de Santa Pola i el riu Segura L’origen geològic d’aquesta unitat és una depressió tectònica que es formà després de l’orogènia alpina, i que va…
la Salanca
Gran plana costanera del Rosselló, estesa entre el límit amb el Llenguadoc i el Tec, on comença el Vallespir, tot i que arriba, de fet, al N, fins al cap de Leucata, i, al S, fins al començament de la Costa Vermella, més enllà d’Argelers.
Es tracta d’una zona de terres salades i pantanoses que han pres la forma d’una costa lacunar els estanys de Salses i de Sant Nazari ocupen una part important de la seva superfície, recentment conquerida a la mar Fou un centre de producció de sal Sant Llorenç, Canet En un sentit estricte, la Salanca comprèn només les terres entre la Tet i l’estany de Salses, que centra Sant Llorenç de la Salanca i que comprèn Sant Hipòlit de la Salanca, el Barcarès, Clairà, Torrelles de la Salanca, Vilallonga de la Salanca i Santa Maria de la Mar
Alenyà
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a la plana costanera pròxima a l’estany de Canet, entre el Rard i l’agulla de la Mar (o agulla Cabdal), séquia de regatge que marca el límit d’aquest municipi amb els d’Elna i de Sant Cebrià de Rosselló.
En plena zona de monocultura vitícola en un territori dedicat abans al conreu dels cereals, la vinya ocupa 375 ha vins amb denominació d’origen controlada, i 87 ha són ocupades per fruiters amb predomini dels albercoquers La ramaderia es limita a un baix nombre d’ovins i cabrum La producció de vi és de les més altes del Rosselló La població, que el 1841 era de 337 h, aconseguí el 1931 d’arribar a 776, xifra que ja no ha estat superada la proximitat de les terres pantanoses de Sant Cebrià de Rosselló era causa d’una elevada mortalitat, però aquestes terres foren drenades a la segona meitat del…
Estudis sobre els eriçons dels Països Catalans
Els eriçons són animals que, per la seva peculiar fesomia, resulten fàcilment identificables Tret de la cara i de la zona ventral, estan recoberts de pues Àrea de distribució de l’eriçó africà als Països Catalans L’eriçó africà és més escàs que l’eriçó comú i la seva àrea de distribució és molt més reduïda S’estén per la costa africana nord-occidental i per la costa peninsular mediterrània, fins al Llobregat Actualment, la seva presència al nord del Llobregat és molt dubtosa, ja que els darrers vint anys no s’ha observat en aquesta àrea IDEM, a partir de dades del Banc de Dades de…
estrelleta
Zoologia
Equinoderm de la classe dels asteroïdeus, de la família dels astèrids, d’uns 3-5 cm de diàmetre, disc ample i braços curts amb l’extrem arrodonit, que habita a la zona costanera superior molt a la vora de la superfície, i és particularment abundant sota les pedres.
És comú a les costes dels Països Catalans i a tota la Mediterrània occidental
La Zona d’Enllaç
La Zona d’Enllaç es troba a l’àrea on es produeix la intersecció de les falles de sòcol NE-SW i NW-SE Hi afloren exclusivament els materials juràssics i cretacis del nivell estructural superior, amb un gruix que oscilla entre 2000 i 5000 m Hom ha inclòs tradicionalment la Zona d’Enllaç en part dins la Cadena Ibèrica i en part dins la Cadena Costanera catalana La transició entre ambdues unitats se situava als voltants de Fondespatla, on les estructures dibuixen una virgació que produeix el pas progressiu des de directrius aproximadament NE-SW que s’incloïen dins la Cadena Costanera catalana a…
Crimea

Vista de la ciutat balneària de Koreiz (Crimea)
© Sergio Hoffmann
Territori no independent
República autònoma d’Ucraïna a la península de Crimea; la capital és Symferopil’.
La geografia Vorejada per la mar Negra i la d’Asov, és unida a la resta del territori per la península de Perekop Hom hi distingeix tres regions al nord i al centre, una plana oberta per l’estepa àrida, dedicada a l’agricultura i regada, de clima fred, temperat per la proximitat de la mar, amb la península de Kerč’ a l’est al sud, i seguint la línia de la costa, una serralada de plegament alpí, les muntanyes de Crimea 1548 m al Roman-Koš, constituïdes per tres cadenes paralleles que formen part d’un anticlinal molt dissimètric, i, finalment, una faixa costanera estreta, arrecerada dels vents…
croada

Les croades: de la primera a la tercera
© Fototeca.cat
Història
Expedició de cristians contra els musulmans per reconquerir Terra Santa.
El fenomen de les croades ha d’ésser relacionat amb l’augment demogràfic de l’Occident europeu a partir del segle XI i amb la renovació espiritual que s’esdevingué a partir d’aquella mateixa centúria L’augment dels pelegrinatges a Terra Santa feu sentir la necessitat d’alliberar el Sepulcre de Crist L’esperit de Cluny infongué a Urbà II la idea de croada, i les predicacions populars, com les de Pere l’Ermità, anaren creant un ambient favorable També les assemblees de pau i treva canalitzaren vers la croada l’esperit bellicós de la petita noblesa de l’Occident En un primer moment, l’imperi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina