Resultats de la cerca
Es mostren 1567 resultats
bacteriòfag

Cicle lític d’un bacteriòfag
© fototeca.cat
Biologia
Virus paràsit específic de bacteris als quals causa la lisi en multiplicar-se en llur citoplasma.
Pot existir en tres estats diferents En estat de bacteriòfag virulent o virió és format per un ‘cap’ gairebé polièdric de 50 a 100 µm de secció unit a una “cua” més prima mitjançant la qual es fixa a la paret del bacteri i la lisa en un punt mitjançant els enzims específics que conté El cap consta d’una coberta proteica i d’un nucli d’àcid desoxiribonucleic ADN que en el moment de la infecció és injectat al bacteri a través de la cua del virió El virió no és capaç de reproduir-se aïlladament i només la propietat de la infectivitat justifica la seva condició d’…
bisó
bisó europeu
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers bòvids de la subfamília dels bovins de cos robust i de cap gros, amb banyes laterals, curtes, dretes i cilíndriques, implantades sobre un front ample; tenen l’esquena molt alta, amb un gep voluminós.
El pelatge és espès i llanós, més llarg sobre el terç anterior del cos, i forma una crinera atapeïda al mentó i al final de la cua tenen també una tofa de pèl El bisó europeu B bonasus fa aproximadament 2,30 m de llarg i 1,50 m d’alt fins a l’esquena, amb un pes que pot arribar als 600 kg Abans vivia per tota l’Europa central, als boscs de bedolls i de coníferes, i s’alimentava de brots i fulles La pressió humana, amb la reducció creixent del seu hàbitat natural i la cacera indiscriminada, comportà la pràctica desaparició del bisó europeu, del qual els anys vint només…
Els apodiformes: falciots
Els apodiformes són ocells essencialment aeris, fins al punt que no poden parar-se si no és a una certa alçada, si volen després reprendre el vol La forma falciforme de les ales i la cua curta, visibles en els falciots en vol Apus apus , caracteritzen bé el grup i són una imatge habitual a l’estiu, tant en zones obertes com a les rodalies dels medis urbans Xavier Ferrer Comprenen 3 famílies ben diferenciades externament Als Països Catalans només tenim 3 representants de la família dels apòdids, això és, dels falciots Són ocells que sovint hom confon amb les orenetes, tot i que…
governall

Governalls d’una avioneta
© fototeca.cat
Transports
Nom genèric de les superfícies de control d’una aeronau (alerons, timons, elevons, etc), l’accionament de les quals, realitzat mitjançant els comandaments de vol
, permet al pilot de maniobrar l’aparell i, més exactament, de realitzar les rotacions al voltant dels tres eixos bàsics de l’aeronau.
Els governalls d’un avió són bàsicament tres el timó de cua o de direcció, accionat mitjançant els pedals de direcció o palonnier , que determina la guinyada el timó de profunditat o d’elevació , accionat mitjançant la palanca de control, que determina el capcineig i, finalment, els alerons , accionats també mitjançant la palanca de control, que determinen el balanç Els comandaments de vol són connectats als governalls mitjançant un sistema de cables i bieles timoneria i a vegades servocomandats hidràulicament o elèctricament
raspinell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids, de 13 cm, que té les parts superiors de color bru amb estries ocràcies, el carpó rogenc, els flancs grisencs, el pit blanc, el ventre grisenc i celles blanquinoses.
El bec és llarg i corbat cap avall Escala en espiral els troncs dels arbres servint-se de les llargues ungles i recolzant-se en la cua, que és com la dels picots, mentre amb el bec cerca insectes a les escletxes de l’escorça Habita als boscs i arbredes de l’Europa continental llevat d’Escandinàvia fins a Polònia i la mar Negra, i als de Sicília i de l’Àfrica nord-occidental És comú a la Catalunya continental
castanyoleta

Castanyoleta
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix perciforme marí de la família dels pomacèntrids, freqüent en petits grups o en moles nombroses entre les roques de les zones litorals i coral·lina.
La coloració de l’adult, que fa uns 12 cm, tira a marró o a blau negrós, sobre un fons daurat i amb una vora caudal blanca la cua és escotada, i les aletes pectorals, grans L’alimentació és plactòfoga la fecundació és externa, hi ha delimitació de territoris i els peixos tenen cura dels ous Típic de l’Atlàntic oriental des de Portugal fins a Guinea i de la Mediterrània, és conegut també per estudiant , somera , moret , tuta , soldat
aufrany
aufrany
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de la família dels vultúrids semblant als voltors, però bastant més petit que aquests (60 cm de llargada aproximadament).
Els aufranys adults són de color blanc brut, amb els extrems de les ales i de la cua negres Com tots els vultúrids, manquen de plomes al cap i al coll, on la pell aspra i groguenca resta al descobert damunt el cap tenen un mena de cresta de plomes S'alimenten de carronya s’agrupen en bandades entorn d’animals morts Viuen preferentment en zones muntanyoses Són freqüents a l’Europa mediterrània i al nord d’Àfrica És anomenat també voltor petit
anguila elèctrica
Ictiologia
Peix de grans dimensions de l’ordre dels cipriniformes, d’aspecte semblant a l’anguila, allargat i mancat d’aletes dorsals i pelvianes; té aleta anal molt llarga.
Té òrgans elèctrics a la major part del cos, situats als flancs, a banda i banda de la columna vertebral Produeix voluntàriament descàrregues elèctriques molt potents, que l’ajuden en la captura de preses Té un poder de regeneració elevat, puix que bona part de la cua pot tornar a créixer si li és amputada Es nodreix de peixos, insectes, etc Habita les aigües tranquilles i poc corrents dels rius de l’Amèrica Central i meridional de clima tropical, especialment els del Brasil
albatros
Ornitologia
Gènere d’ocells oceànics (els més grans de tots) de la família dels diomedeids, l’envergadura dels quals arriba a atènyer els 3,5 m.
Tenen el cos robust, el bec llarg i fort, i la cua curta llurs ales, llargues, estretes i corbades, són adaptades al vol potent Planen aprofitant els corrents d’aire i solament van a terra en temps de reproducció Les parades nupcials són complexes a la tardor, ponen un únic ou, gros i ovalat Els petits, nidòfils, són nodrits amb les regurgitacions estomacals dels pares els adults s’alimenten de peixos i cefalòpodes Migradors remarcables, sobrevolen els oceans de l’hemisferi sud
oli de fusel
Química
Oleïcultura
Subproducte obtingut de la fermentació etílica de glúcids.
Hom l’anomena també flegma És constituït per una mescla d’alcohol isopentílic de 2-metil-1-butanol, d’alcohol isobutílic i d’alcohol n -propílic, i de petites quantitats d’altres alcohols, èsters i aldehids Hom l’obté en la destillació fraccionada de l’alcohol etílic de fermentació, en els anomenats productes de cua Bull entre 122°C i 138°C i la seva olor és deguda a la presència de l’alcohol isoamílic Es troba en quantitat petita però significativa en begudes espirituoses
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina