Resultats de la cerca

Vida i obra Fill segon d’Arnau III d’Erill i de Pallars, senyor de Selgua A la mort de Pere III fou encarregat de vigilar els passos fronterers dels Pirineus per tal d’evitar una possible fugida de la reina Sibilla 1387 Participà en la guerra contra Pere el Cruel de Castella al costat del vescomte de Rocabertí, Bernat de So i Jaume Marc  Fou promotor de negocis de la cort conseller reial justícia i sobrejunter de Barbastre, Sobrarb i Ribagorça 1391 lloctinent i reformador d’Albarrasí i justícia d’Osca 1394 Essent justícia i…

Torre d’origen islàmic edificada al sud-est del terme de Bellcaire i tocant a Filella El 1091 consta com a simple almúnia d’Alfiz , encara que en la segona repoblació de Bellcaire, el 1139, hom diu que la torre d’Afif i el seu terme són limítrofs d’altres termes de torres com la Faneca, el Penal amb el seu albacar i Filella La darrera referència a aquesta torre i el seu terme es troba el 1162, com a límit d’un alou atorgat a Bellcaire pels comtes Ermengol VII i Dolça a favor de Jaume Genovès La identificació actual d…

Arfa és un antic terme, annexat des del 1968 al municipi del Pla de Sant Tirs La vila d’Arfa és esmentada com a Assoa en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En altres documents apareixen els topònims Assua, Asova i Asfa No sembla gaire segur que abans del segle XIII existís el castell d’Arfa, ja que en l’acord dels pariatges d’Andorra del 1278 entre Roger Bernat, comte de Foix i vescomte de Castellbò, i Pere Urtx, bisbe de l’església d’Urgell, es diu que a la Rocha de Asfa , el bisbe només podrà erigir una força si pot…

El poble d’Ivars, a 265 m d’altitud, és situat al sector de llevant del terme El lloc, conquerit pels comtes urgellesos al darrer quart del segle XI, fou donat tot seguit al bisbe i al capítol d’Urgell La primera menció de l’església d’ Yvarc data del 1098, en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, i es menciona com una de les parròquies que depenien de l’esmentada canònica Inclosa dins el bisbat d’Urgell, aquesta parròquia contribuí els anys 1279 i 1391 a sufragar la dècima papal recaptada a la diòcesi…

Situació Una de les sepultures de lloses descoberta el 1975, d’una necròpolis précticament inexplorada ECSA – A Villaró Des de la Parròquia d’Hortó cal prendre la carretera del Cantó A menys d’un quilòmetre, a la dreta, surt un camí agrícola que porta a un camp Les restes es troben al marge sud del camp, a la feixa de sota Necròpoli Al llarg de tot el marge hi ha restes molt malmeses de construccions, de tal manera que no pot discernir-se cap estructura concreta, tot i que la gent del país assenyala un tarteret com les restes de l’església del lloc A la…

Fill de Marià d’Oleza i de Cabrera Era tinent coronel d’infanteria Autor d’obres com Enterraments i òbits 1922, Caballerías de Mallorca 1947 i Noticias genealógicas de la familia de Oleza 1914 Publicà i anotà el Llibre de totes les antiguitats 1924 de Ramon Calafat i transcriví la Història del Collegi de Montesion de JMartin Gualba

Comencen a lliurar-se als jutjats de Catalunya els formularis d’autoinculpació per haver-se manifestat el 20 de setembre o haver votat en el referèndum de l’1 d’octubre La campanya, impulsada per Òmnium Cultural, té per objecte solidaritzar-se amb els presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem en la causa especial 20907/2017 El primer dia el nombre d’autoinculpacions supera les 180

L’enlluernadora Viena de l’ocàs imperial, el creatiu centre intellectual que a cavall dels segles XIX i XX fou bressol del marginalisme econòmic de Karl Menger, del positivisme lògic d’Otto Neurath, del dodecatonisme harmònic d’Arnold Schönberg o de la psicoanàlisi de Sigmund Freud, la capital artística que, amb la Wiener Sezession, capgirà tants cànons musicals, arquitectònics i pictòrics de la mà de Gustav Mahler, d’Adolf Loos o de Gustav Klimt, era una ciutat que bevia cafè Hi havia pertot locals espaiosos i artísticament decorats, espais de relació i…

Al principi era una possessió del bisbe d’Urgell Fou permutat a Roger Bernat de Foix segons el pariatge del 1278 En aquest mateix any es va decidir que l’església d’Urgell el passaria al vescomte de Castellbò, però en realitat per algun altre pacte desconegut va continuar en possessió dels canonges d’Urgell Actualment no n’hi ha cap resta visible, ni tan sols es recorda l’indret on s’alçava

Mapa dels cadastres del territori emporità i de la situació dels hàbitats dels segles IV-VII J M Palet La fundació de la ciutat d’Empúries al final del segle II aC representà la construcció d’un cadastre a les terres alluvials més properes a la ciutat, entre els rius Ter i Fluvià L’articulació de les estructures urbanes amb els limites de la centuriació plasma que ciutat i territori foren planificats com un conjunt en aquest moment fundacional Els eixos majors, ben conservats en el cas dels decumani , documenten un mòdul de 20 actus i una orientació general de 15/16…