Resultats de la cerca
Es mostren 694 resultats
estabilització
Química
Operació per la qual hom addiciona una substància, anomenada estabilitzador, a una mescla o compost per tal d’eliminar-ne la possibilitat de descomposició.
colcrem
Farmàcia
Cosmètica
Emulsió semisòlida composta de cera blanca, esperma de balena, oli d’ametlles, aigua de roses i un antisèptic per a evitar-ne la descomposició.
El colcrem té la propietat de travessar la pell per mitjà de fricció, i per això és emprat com a base de les cremes de tipus oliós o greixós que actuen com a netejadores del cutis N'hi ha moltes variants, consistents a substituir l’esperma de balena per uns altres greixos, la cera blanca per parafina i l’oli d’ametlles per oli mineral Avui en desús, és substituït per uns altres tipus de cremes obtingudes amb bases sintètiques
El funcionament ecològic de les selves plujoses
El cicle de la matèria Si l’anatomia de la selva plujosa és marcada per l’elevada diversitat que presenta, la seva fisiologia es caracteritza pel seu enorme dinamisme La selva plujosa és una màquina metabòlica trepidant que fa ostentació de la seva puixança tot o quasi tot és a la vista, res o ben poca cosa passa sota terra Així com els sòls dels boscos temperats són un contenidor de nutrients i un reactor que governa la fisiologia forestal, manifestada a penes en una part aèria barroca però nutritivament modesta, els sòls de la selva plujosa gairebé només són la peanya de l’ecosistema La…
Sòls en terra i a les capçades
Els substrats i la topografia Els sòls de la selva nebulosa són tan diferents dels sòls de nivells més baixos com la vegetació mateixa Deriven d’una gran varietat de materials, cosa que indica que el tipus de roca no és el factor determinant de la presència o de la distribució dels boscos nebulosos En qualsevol cas, els processos de formació dels sòls depenen certament d’altres factors topografia, clima, temps transcorregut, processos biòtics, a més del material parental Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també ´La denominació dels sòls La riquesa de matèria orgànica i la pobresa…
àcid pipemídic
Farmàcia
Química
Quimioteràpic el trihidrat del qual és una substància cristal·lina de color blanc grogós, de gust amarg i higroscòpica, que es fon a 250°C,amb descomposició.
Administrat per via oral hom n'aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica al cap d’una hora Té activitat antibacteriana contra gèrmens gramnegatius En medicina és emprat per via oral en el tractament de les infeccions urinàries
carbonització de la fusta
Química
Procés de descomposició tèrmica de la fusta que la redueix a carbó vegetal, dut a terme escalfant la fusta fora del contacte de l’aire.
A poc més de 100°C comencen a produir-se descomposicions, la natura de les quals va canviant amb la temperatura fins que, al voltant dels 270°C, les reaccions exotèrmiques predominen i permeten d’arribar a la carbonització completa, sense que calgui cap forniment posterior d’energia El procediment més antic per a carbonitzar la fusta és el de la carbonera Uns altres mètodes d’obtenció són els dels forns de carbonització contínua i la destillació seca de la fusta, on són aprofitats també els gasos despresos, els quals donen àcid pirolignós, quitrà de fusta i gasos no condensables, de…
tricromia
Electrònica i informàtica
Física
Procediment consistent en la descomposició dels colors en tres components de manera que cadascun d’ells correspongui a un color patró fixat, dit color primari
.
àcid tranexàmic
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina, de color blanc, gust amarg, molt soluble en aigua, pràcticament insoluble en dissolvents orgànics i que es fon a 386-392°C amb descomposició.
A concentracions baixes actua inhibint competitivament l’activació del plasminogen, i a concentracions altes es comporta com un inhibidor no competitiu de la plasmina En medicina és emprat en el tractament de les hemorràgies per causa d’una participació del sistema fibrionolític
reacció de Curtius
Química
Reacció de transposició, descoberta per T.Curtius el 1894, amb la qual hom obté la formació d’isocianats i de llurs derivats per descomposició d’azides.
És anomenada també transposició de Curtius
autodepuració
Ecologia
Eliminació gradual per descomposició aeròbia de l’exceés de matèria orgànica de les aigües naturals contaminades gràcies a l’activitat dels microorganismes que hi viuen.
L’autodepuració depèn del grau de dilució de les aigües residuals en les aigües naturals, de la inclinació del terreny, del cabal oxigenació i de l’estat de les comunitats naturals existents
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina