Resultats de la cerca

Hom distingeix entre una saviesa creada i la Saviesa increada, distinta de les persones divines parallel evident amb la doctrina de les energies de GPalamàs La Saviesa, principi teàndric de les coses creades, constitueix el nexe d’unió entre Déu i el món Aquest ensenyament es relaciona amb la teoria platònica de l’ànima del món, amb la doctrina sobre la Theotokos i amb la teologia de l’Esperit Sant

El primer a ésser acusat de triteisme fou Marció, al s II, i posteriorment ho fou també un sector dels monofisites a l’alta edat mitjana el canonge i nominalista Roscelin, el bisbe de Poitiers i mestre de l’escola de Chartres Gilbert de la Porrée 1076-1154 i el monjo cistercenc Joaquim de Fiore foren condemnats per l’Església 1092, 1146 i 1215, respectivament d’una tal heretgia

És l’acte que sol inspirar habitualment la vida del creient i que a l’exterior sol ésser expressat per pregàries, himnes, etc, adients, juntament amb actituds corporals com la reverència profunda, l’acatament i la prostració Dins el cristianisme, l’adoració dita també culta de latria és reservada a Déu

L’altar és una de les característiques dominants de totes les religions des de les més primitives, considerat com un lloc privilegiat de contacte entre la divinitat i els homes ja existí a l’època prehistòrica en forma d’una taula de pedra o de fusta, per a posar-hi ofrenes o per a rebre-hi la sang de les víctimes dels sacrificis Les civilitzacions antigues del Pròxim Orient forneixen més documents A les tombes d’Egipte hom ha trobat taules d’ofrena de pedra, sovint amb graons Quan s’estengué el costum de consumir les ofrenes per mitjà del foc, l’altar esdevingué més gran Entre…

Les tradicions nadalenques Nadal és una festa occidental apareix per primera vegada a Roma, a la primera meitat del segle IV i, com consta al calendari litúrgic anomenat Cronògraf del 354 , amb la data tradicional L’elecció d’aquesta data no obeí a raons històriques, sinó al desig de cristianitzar una festa pagana ja existent la del dia que, després del solstici d’hivern, la llum diürna torna altre cop a allargar-se i els romans celebraven el natalis Solis Invicti , el naixement de l’invicte, és a dir, del Sol, astre divinitzat i relacionat amb la persona de l’emperador romà Constantí el…

Una vista del conjunt exterior de l’església de Sant Serni de Llanera L Prat L’església de Sant Serni de Llanera es troba situada al costat sud-oriental d’aquest municipi, entre el riu de Llanera i el barranc de Bringués Mapa 329M781 Situació 31TCG727338 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Torà poc després del punt quilomètric 25 es troba un camí que mena a Ardèvol Al punt quilomètric 4, a mà esquerra, hi ha una pista senyalitzada que porta a l’església, on s’arriba després de recórrer 2 km Per entrar-hi cal demanar la clau a la casa veïna S’hi celebra culte esporàdicament CRP…

Bé que amb característiques pròpies, és el resultat de la fusió de les civilitzacions occidentals i orientals, amb l’assimilació i reelaboració dels diversos corrents artístics procedents de Grècia, Àsia i Egipte Són notables els jaciments arqueològics de Khirokítia, Èngomi, Alàssia, Kítion, etc A Èngomi, prop de Famagusta, les ruïnes d’Alàssia, testimoniatge de l’edat del bronze xipriota, presenten un nivell urbanístic notable, amb murs ciclopis que encerclen un conjunt d’habitacles, tallers, edificis públics i temples —en un d’aquests fou descoberta l’estàtua d’un déu cornut potser Apollo,…

Dins l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat únicament quelcom afegit a alguna cosa ceràmica, element arquitectònic, teixit, etc per tal d’embellir-la o adornar-la l’ornamentació i la cosa no són conceptes diferents, sinó un distint grau d’una mateixa realitat fins i tot en moltes èpoques la cosa existia només com a suport de l’element ornamental L’ornamentació, deixant a part aquells elements que surten de les mateixes necessitats constructives, com cornises, motllures, basaments, i els d’arrel històrica o simbòlica escuts, bestiaris, s’ha basat generalment en dos…

Portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll, segle XII ECSA / MA Entorn el 1150, un equip d’escultors adossà una gran portalada de granit a la façana occidental de l’església abacial de Ripoll, construïda un segle abans Aquesta obra monumental, inspirada en els arcs de triomf romans i carolingis, és un dels conjunts esculturals més vastos de l’art romànic El seu estil és l’hereu de diverses tradicions l’escola tolosana de Gilabert, els marbrers rossellonesos i els talladors de pedra llombards El registre superior del frontispici està presidit, com en molts dels timpans romànics, per una…