Resultats de la cerca

De l’església de Santa Eulàlia, a la vall de Lavansa, no s’ha localitzat cap vestigi arquitectònic que faci possible la seva localització geogràfica, ni tan sols un topònim que pugui recordar el lloc on havia estat El primer esment d’aquesta església és del 849, que l’abat de Tresponts reconeix a favor de l’arxiprest Froilà la possessió de les esglésies de Santa Eulàlia i Sant Joan a la vall de Lavansa Posteriorment, el 1016, l’abat de Sant Andreu de Tresponts venia al bisbe de la Seu d’Urgell l’església de Santa Eulàlia, situada “ in comitatu Urgellensis in termino de Corneliana ”, pel preu…

La vila de Llacunes era al segle X possessió dels comtes de Pallars, com ho indica la donació que el comte de Pallars Sobirà, Guillem, feu al vescomte d’Urgell, Guillem i a la seva muller, Ermengarda, germana del donador, del lloc de Lagunuas , a la vall de Siarb, amb totes les seves pertinences i possessions, fet que implicà l’adscripció de tot aquest terme al vescomtat d’Urgell, és a dir, als Castellbò, car Guillem I i la seva muller Ermengarda de Pallars eren vescomtes d’Urgell i senyors de Castellbò La datació d’aquest document presenta certes particularitats, estudiades…

L’aval ha d’ésser fet per escrit, signant a la mateixa lletra de canvi, bé que algunes legislacions admeten l’aval en document separat de la lletra L’avalador pot reduir la seva responsabiliat limitant-la només a temps, quantitat, casos o persones determinats

Solans, un llogaret aigües amunt de la vall de Castellàs, amb una connexió fàcil amb Guils i la vall més oriental del Cantó, segons el document del 1159 que esmenta les fortificacions del vescomtat de Castellbò, posseïa un castell Sembla que no en queden restes

Foren descobertes per l’assistent d’Austen Henry Layard l’any 1878, i constitueixen un document de primera mà, a més del text gravat, com a representació dels exèrcits assiris del segle IX aC La major part de les peces es conserven al British Museum

En un document de l’any 1100 s’esmenta com a afrontació oriental d’unes cases properes a Santa Maria de Terrassa l’església antiguitus vocata Justi et Pastoris És molt difícil actualment precisar el seu emplaçament en coincidir amb el llit de la riera de Vallparadís

Aquesta església, situada a la vora del camí d’Argelers a Sureda, avui del tot desapareguda, s’anomenava primitivament Sant Julià de la Garriga i tenia títol parroquial, tal com constata un document del 1178 El nom de Roar és atestat a partir del segle XIII

Aquesta església és esmentada en un document del 1069, en el qual consta que Ermengol Bernat havia donat a Sant Just de Comabella una vinya Hom en desconeix l’emplaçament exacte o si en realitat es tracta de la mateixa església de Sant Esteve de Comabella

L’església parroquial de Sant Feliu de Calabuig presideix el poble del mateix nom, poble que és esmentat en un document de l’any 893 “Calapodii” i posteriorment amb les variants “ Calabujo ” 1020, “ Calapodium ” 1097 i 1174 i “ Calapodio ” 1157 Aquesta església és esmentada en un document de l’any 1157 És molt probable que ja inicialment fos emplaçada vora el castell de Calabuig, documentat l’any 1097 com a possessió del monestir de Banyoles, del qual devia ésser la capella i devia sofrir les seves mateixes vicissituds La distinció que ja al segle XIII hom fa de l’ “ecclesia de Calapodio ” i…

El castell de Canyà castellum de Cannia és documentat l’any 1078 en el testament del comte Ponç I d’Empúries Aquest comte el deixà als seus fills Hug i Berenguer, juntament amb el castell de Rocamaura, de Fonolleres, etc Hi ha també una referència al castell de Canyà en un document de l’any 1085, un conveni establert entre el comte Hug II d’Empúries i Guislabert II de Rosselló Per aquest document, el comte d’Empúries cedeix o reconeix uns drets al comte rossellonès sobre el castro Caniano Ja al segle XII el bisbe de Girona Berenguer, potser Berenguer…