Resultats de la cerca

Parallelament a la seva formació eclesiàstica a Lleó, estudià solfeig, piano i composició i més tard continuà els seus estudis musicals a Santiago de Compostella Fou mestre de capella de la catedral de Mondoñedo Lugo del 1921 al 1926, de la d’Astorga Lleó i, a partir del 1946, de la de Madrid, on també fou director diocesà de música Compongué obres religioses, conservades a la catedral de Mondoñedo, entre les quals Salve Regina 1921, per a quatre veus, i Monstra te esse Matrem 1925, per a tres veus i orquestra Sobretot, però, destacà com a impulsor de la vida musical i com a comentarista,…

Estudià al monestir de Melk i, a partir del 1762, als jesuïtes de Viena, on completà la seva formació El 1766 tornà a la seva vila natal per fer el noviciat i el 1784 fou elegit abat prior de la congregació El 1815 s’establí a Viena definitivament Entrà en contacte amb la vídua de WA Mozart, Constanze, per a la qual classificà l’obra manuscrita del seu difunt marit i preparà la publicació revisada de la Missa de rèquiem , KV 626 Dugué a terme una defensa aferrissada de l’autenticitat d’aquesta obra per mitjà de diversos articles, dels quals resultà un important treball de recerca…

Estudià al Conservatori de Cluj amb G Dima i A Bena 1919-21 i posteriorment 1921-26 anà a perfeccionar-se a Viena amb E Kanits, que li ensenyà contrapunt i composició Impartí classes al Conservatori de Tírgu-Mures, del qual fou director en 1946-48 També exercí de professor al Conservatori de Timisoara 1940-45 i tingué un càrrec al Ministeri de Belles Arts a Bucarest El 1960 fou nomenat vicepresident de l’Associació de Compositors Romanesos Dugué a terme tasques de musicòleg i publicà estudis sobre G Enescu i la música coral sacra Compongué força música de cambra de notable…

Estudià orgue i composició al Conservatori de París i a la Schola Cantorum de la mateixa ciutat i, a partir del 1920, musicologia amb A Pirro a la Sorbona, on es doctorà el 1930 Bibliotecària qualificada, dugué a terme una important tasca de catalogació de documents autògrafs al conservatori 1933 i organitzà el departament de música de la Biblioteca Nacional 1934-37 Fou Maître de conférences 1937 i posteriorment professora 1948 a la Universitat d’Estrasburg, a més de professora convidada en diferents universitats alemanyes i suïsses També impartí cursos a l’Institut Americà de…

Estudià al Conservatori de Música de Sant Petersburg amb Th Leschetizky, amb qui es casà el 1880, i de qui es divorcià dotze anys després Debutà a Sant Petersburg el 1874 i després de l’èxit aconseguit feu una gira per diferents capitals europees i els Estats Units El 1885 fou nomenada pianista de la cort dels tsars La seva activitat com a concertista la dugué a fer quasi set-cents concerts en el període 1870-85 Ensenyà piano al Conservatori de Música de Sant Petersburg del 1893 fins al 1908, on es feu famosa com a pedagoga pel seu rigor Fou mestra durant cinc anys de S Prokof’ev…

Fou alumne de piano i clavicèmbal de Bronislaw von Pozniak i de G Wertheim, i alhora estudià musicologia a la universitat de la seva ciutat natal Abans de la Segona Guerra Mundial inicià la seva carrera de solista Acabat el conflicte bèllic, fou nomenat professor de la Hochschule de Weimar 1946-50 i director de l’emissora de música clàssica de l’Alemanya de l’Est 1950-54, i dugué a terme diverses tasques de relleu al Ministeri de Cultura 1954-62 Des del 1962 fins al 1984 fou intendent de l’Òpera de Berlín Participà en nombrosos concerts arreu d’Europa i és considerat un dels…

A vuit anys ingressà a l’Acadèmia de Música de Budapest, on fou deixebla de Z Kodály i B Bartók El 1922 anà a Viena, on estudià a l’Acadèmia de Música amb els pianistes A Schnabel i E Steuermann Del 1925 al 1931 fou professora d’aquest centre, tasca que abandonà per dedicar-se a la carrera concertística Dugué a terme nombrosos enregistraments i la seva discografia és considerada força insòlita per ser dels anys quaranta El 1942 fou capturada per l’exèrcit japonès a l’illa de Java i romangué en un camp de concentració durant tres anys Posteriorment residí a Nova Zelanda i…

Inclou tots aquells tipus de notació neumàtica escrita in campo aperto , és a dir, en un espai desproveït de línies horitzontals, els neumes de la qual guarden entre ells una certa relació d’alçada el seu contrari és la notació adiastemàtica Algunes notacions diastemàtiques, especialment les que utilitzen neumes de tipus accent, poden ser molt vagues d’altres, com l’aquitana, que empra neumes de punts, són gairebé tan precises com aquelles que s’escriuen en el tetragrama L’afany d’escriure els neumes de forma espaiada cada vegada amb més precisió dugué a l’ús de dues línies que representen…

En foren impulsors Paco Torredemer i Eugeni Geni Baturone Dedicada inicialment a la competició catalana, hi collaborava la Penya Motorista 10 × Hora i estigué dirigida per Eduardo Monsalve 1966-67, Mario Chavalera 1967-74 i Jordi A Viñals 1974-76 El 1976 anunciava el cessament de la publicació i el naixement d’una nova capçalera dedicada a l’automobilisme esportiu i als conductors, que dugué per títol Vida del automóvil o Automóvil , que pervisqué fins al novembre del 1980 i sempre mantingué el logotip de l’antiga revista Fórmula Fou una de les millors publicacions d’…

Joan esdevingué mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell i durant un curt espai de temps estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja Segòvia Lluís estudià amb Joan a la Seu d’Urgell i fou mestre de capella 1929-36 a la catedral de Toledo, on dugué a terme una important tasca de restauració i reforma de la música religiosa d’aquesta ciutat castellana El seu germà Josep el seguí a Toledo amb el càrrec d’organista de la catedral Com a compositor, el membre més destacable fou Lluís, del qual es conserven diverses obres religioses, entre les quals algunes…