Resultats de la cerca

Fill de pare italià i mare castellana El 1627 vestí l’hàbit benedictí a Montserrat, d’on fou expulsat el 1641, com els altres monjos castellans, per ordre de la Generalitat de Catalunya Entre el 1637 i el 1641 havia treballat en la decoració de la capella de Sant Bernat de Montserrat, avui perduda Del 1653 són els retaules de San Millán de la Cogolla, i els de la catedral i Museu Provincial de Burgos foren fets entre el 1656 i el 1659 La temàtica de la seva pintura és quasi exclusivament religiosa, en la qual predominen les escenes de la vida de sant Benet La part més important…

El 1902 viatjà a l’estranger, on conegué Lenin i Plekhanov Militant bolxevic des del 1903, fou membre del comitè del partit a Peterburg 1906 Delegat al congrés de Londres 1907 i membre del comitè central del partit 1908, s’exilià i collaborà amb Lenin a Cracòvia i a Ginebra 1912 Fou un dels organitzadors de l’esquerra de Zimmerwald El 1917 tornà amb Lenin a Rússia Juntament amb Kamenev, amb qui l’uní una gran amistat, s’oposà a Lenin i es manifestà contrari a la insurrecció d’octubre i favorable a l’aliança amb les menxevics i…

Fill d’un milionari del sector de la construcció, heretà una gran fortuna Es llicencià a la Universitat Rei Abdul Aziz a Ǧidda el 1979, any en què la Unió Soviètica envaí l’Afganistan De fortes conviccions musulmanes, viatjà a l’Afganistan per a contribuir a la guerra contra els soviètics i el 1988 fundà l’organització terrorista Al-Qā‘ida , amb l’objectiu de combatre la influència occidental i establir un gran califat panislàmic Amb la seva riquesa i altres fons finançà diversos camps d’entrenament militar Durant la guerra del golf Pèrsic 1991 denuncià el govern de l’Aràbia Saudita per…

Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona, el 1986 ingressà a Comissions Obreres i al Partit dels Comunistes de Catalunya PCC D’aquesta organització, n’ocupà primer la secretaria general de les joventuts i, el 2010, del partit En 1991-2003 fou regidor de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, on, entre altres càrrecs, fou primer tinent d’alcalde i portaveu del govern municipal i conseller de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 1992-99 Cofundador d’ Esquerra Unida i Alternativa  1998, en fou conseller nacional i els anys 2012-19 coordinador general El 2002 fou un dels…

El promotor era el cap regional carlí de Catalunya, Mauricio de Sivatte y de Bobadilla Estava especialment implantada a Catalunya, amb pocs adherits a la resta d’Espanya El procés que dugué a la seva creació s’inicià el 1944, en dimitir Sivatte de la Junta Suprema Nacional carlina per discrepàncies amb el cap de la Comunió, Manuel Fal Conde Continuà els anys 1946-1948, sempre en la línia d’exigir un major activisme a la Comunió, la seva reorganització i una presència més gran de Don Xavier de Borbó-Parma Des d’aleshores el gruix del carlisme català, liderat per Sivatte, es mantingué distant…

El seu pare, un metge jueu, fugí d’Alemanya el 1936 Educat en una escola anglesa de Lima i més tard a Anglaterra, cursà estudis de música a Suïssa, i posteriorment filosofia i economia a la Universitat d’Oxford, on es graduà el 1959 Després de cursar un màster en economia a la Universitat de Princeton EUA, el 1963 inicià la trajectòria professional al Banc Mundial, on participà en programes de desenvolupament en diversos països de l’Amèrica Llatina El 1966 tornà al Perú, cridat pel govern de Fernando Belaúnde , i treballà d’assessor del Banc Central en un moment de greu crisi financera…

Estudià dret a Salamanca, i el 1922 obtingué la càtedra de dret polític de la Universitat de La Laguna En tornar a Madrid, fou redactor, i més tard sotsdirector, d’ El Debate Elegit diputat agrari per Salamanca a les corts constituents de la Segona República 1931, s’afilià a Acción Nacional, agrupació de signe conservador, fundada per Ángel Herrera Oria Més tard passà a presidir el comitè directiu del grup, anomenat ara Acción Popular Al començament del 1933 Acción Popular es fusionà amb altres grups dretans, i donà lloc a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA, de la qual…

Es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona 1961, on fou professor ajudant 1958-66 i d’on fou expulsat per motius polítics En 1970-76 exercí diversos càrrecs a l’Institut de Ciències de l’Educació i en 1972-98 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona catedràtic el 1986 El seu pensament ha evolucionat des de l’escolàstica, per incloure posteriorment elements marxistes i freudians i elaborar finalment una particular filosofia de l’educació emmarcada en un catolicisme obert Autor prolífic i sovint divulgador, imparteix cursos i conferències, i ha publicat…

Passà la joventut a Sevilla, on fou deixeble del seu pare, Miguel Cano, de Francisco Pacheco i probablement de Martínez Montañés El 1638 es traslladà a Madrid, on treballà a la cort i rebé la influència de la pintura veneciana de les colleccions reials El 1652 tornà a Granada com a racioner de la catedral expulsat amb motiu de les seves discussions amb els canonges, anà a Madrid 1657, on fou ordenat sacerdot Per decisió del consell reial recobrà el seu càrrec a Granada 1660 La seva pintura, de tractament pictòric tenebrista i modelatge accentuat a la primera època Sant Francesc…

Pertanyent a una nissaga biscaïna molt ben connectada amb la cort i amb l’alt comandament militar, l’any 1750 obtingué el grau de sotstinent al regiment d’infanteria de Múrcia, i posteriorment estudià a l’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona on des del 1700 tenia la seu, i obtingué el títol el 1763 Destinat a Mèxic 1764-68, hi exercí com a enginyer militar, i hi destacà com a cartògraf amb la direcció de l’elaboració de mapes del nord de Mèxic i del sud-oest dels Estats Units Després de passar per Cadis i les Canàries, participà en el setge de Gibraltar 1779, on fou ferit, i fou ascendit a…