Resultats de la cerca
Es mostren 1460 resultats
Força de Pasiòls
Situació Planta de la vila medieval de Pasiòls amb indicació dels diferents nuclis d’expansió, segons la restitució a partir del cadastre del segle XIX D Baudreu Les restes d’aquesta fortificació, una gran torrassa, són a la part alta del poble de Pasiòls, al costat de llevant de l’església parroquial de Sant Fèlix El poble de Pasiòls és a la riba dreta del Verdoble, en un pendent de cara al riu Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 51′ 32″ N - Long 2° 43′ 07″ E Pasiòls és al S de Tuissan Hom hi arriba per la carretera D-611 La mateixa carretera hi condueix des de la Fenolleda DB…
Castell de Nyòvols (Canavelles)
Art romànic
Situació Els escassos vestigis d’aquest castell que defensava el congost de les Graus sobre la Tet ECSA - J Bolòs Les restes d’aquest castell es troben sobre un petit turó damunt d’un revolt del riu Tet, al congost de les Graus Devia controlar el pas de la via que seguia la Tet Una torre que segurament depenia d’aquesta fortalesa és situada al davant, a l’altra banda del riu ja en municipi de Nyer Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 9” N - Long 2° 15’ 10” E Si seguim la carretera que va de Prada al coll de la Perxa N-116, havent passat Oleta i immediatament després d’un túnel que hi ha abans d…
Castell i vilatge de Montlleó (Áger)
Art romànic
Situació Situat prop del port d’Àger, a 979 m, al cim de la carena que limita la vall d’Àger per la banda meridional A l’indret hi ha un vèrtex geodèsic Mapa 32-13327 Situació 31TCG128504 Si seguim la carretera que va de Balaguer a Àger, des del port d’Àger, hem d’agafar la pista que porta al repetidor, passar per sobre uns camps i, tot seguint la carena, enfilar-nos fins al cim del primer turó JBM Història L’indret de Montlleó és conegut des de l’any 1173 En aquesta data el lloc pertanyia a Bernat d’Àger, que tenia diferències amb l’abat Ramon de Sant Pere d’Àger, el qual li reclamava la…
Vilatge de la mola de Colldejou
Art romànic
Situació Vista de la mola de Colldejou, al cim de la qual hi ha restes d’antigues construccions i habitatges, en part reutilitzats com a cledes per al bestiar ECSA - J Bolòs A l’altiplà de la mola de Colldejou hi ha restes d’unes possibles construccions actualment en part reutilitzades com a cledes per al bestiar Mapa 33-18472 Situació 31TCF213531 Des de molt a prop del Coll Roig, que separa el terme de Colldejou i la comarca del Priorat, surt un camí ben senyalitzat GR-7-3 que en poc més d’una hora porta fins al cim de la mola Un cop al planell, es passa pel costat d’una fortificació…
Castell de Biosca
Art romànic
Les ruïnes d’aquest castell coronen el turó que domina el poble de Biosca, situat vora la confluència del barranc de Granell i de la riera de Biosca Es tracta d’un indret molt estratègic, ja que controla un accés natural cap a l’interior del Solsonès i per ésser al costat del Llobregós, que fou frontera entre àrabs i cristians i una via excepcional de comunicació entre la vall del Segre i les terres de la Catalunya central L’esment més reculat del lloc i el terme de Biosca es troba en un document del 1031, entre les afrontacions del castell de Fontanet, a la marca Entre els castells que la…
Recinte fortificat i castell de Palau del Vidre
Art romànic
Situació Dos llenços de mur que formen part del recinte fortificat de la població ECSA - JL Valls La població de Palau del Vidre limita, al nord, amb Elna, a l’est, amb Argelers i Sant Andreu, al sud amb Sant Andreu de Sureda i Sureda i a l’oest amb Sant Genís de Fontanes i Ortafà És situada a la riba dreta del Tec, que voreja el poble pel nord Era centrada per l’antic castell de Palau, en una sala del qual sembla que es va construir l’antiga església parroquial de Santa Maria, més tard de Sant Sebastià Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 24,6” N - Long 2° 57’ 40,2” E Hom hi arriba per la…
Brest
Ciutat
Ciutat de la Bretanya, al departament de Finisterre, França, situada a la vora de la rada de Brest.
Té un clima oceànic i una pluviositat de 1 298 mm anuals Port, base militar i arsenal, és també port comercial i centre redistribuïdor per al comerç costaner i un nucli d’indústries elèctriques, de maquinària, químiques, alimentàries i tèxtils Centre d’ensenyament superior Université de Bretagne Occidentale i Centre oceanològic de Bretanya, lligat al Centre Nacional per a l’explotació dels oceans Després de formar part del ducat de Bretanya 1239, esdevingué possessió anglesa del 1342 al 1397, data en què retornà a Bretanya En casar-se Carles VIII de França amb Anna de Bretanya…
Bellaguarda
Història
Fort del municipi del Pertús (Vallespir), aturonat a 423 m alt, entre el coll de Panissars y el coll del Pertús, a la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà.
Antic castell d’origen medieval, fou atribuït a França en el tractat dels Pirineus 1659, ensems amb un petit sector del vessant empordanès del turó damunt el qual és bastit Fou ocupat el 1674 per les tropes castellanes del duc de San Germán, però reprès poc temps després pel mariscal Schomberg El 1679 l’enginyer militar francès Vauban feu refer la fortificació, que a partir d’aleshores esdevingué una de les places més fortes de l’exèrcit francès al Pirineu Al començament de la Guerra Gran 1793 fou pres per l’exèrcit del general Antoni Ricardos després d’un setge de dos mesos, fet…
pla de les Bruixes
Pla, situat a 409 m, entre els municipis de Vallgorguina (Vallès Oriental) i Arenys de Munt (Maresme).
Era conegut històricament com la plana de les pedres de Bitera, dins de l’antiga baronia de Goscons , per l’inusual nombre de megàlits que aplegava Encara es poden apreciar un parell de menhirs mig soterrats i un espectacular megàlit amb diverses incisions rituals del període neolític, segons els estudis del Dr Monreal i Josep Maria Pons Guri Un bon grapat de llegendes recollides en diversos tractats costumistes afirmaven que les bruixes del Montnegre iniciaven les seves malifetes seguint un ritual concret es banyaven nues amb el dimoni en la foscor de les aigües del Gorg Negre…
Melchor Navarra y Rocafull
Història
Alt funcionari reial.
Duc de la Palata i marquès de Tolva Estudià lleis a Salamanca Fou assessor de la governació general d’Aragó, membre del Consell Collateral de Nàpols 1660, fiscal del Consell d’Itàlia, i vicecanceller del Consell d’Aragó 1671 i de la junta de govern durant la minoria de Carles II El 1680 fou nomenat conseller dels consells d’estat i de guerra i virrei del Perú 1680-91 Nomenat de nou vicecanceller del Consell d’Aragó, el 1690 morí abans de poder embarcar-se per retornar a la península Ibèrica El seu virregnat fou eficaç limità la immunitat eclesiàstica, fomentà els estudis a la Universitat de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina