Resultats de la cerca
Es mostren 28637 resultats
la Creu de Maig
Festa religiosa de primavera que hom celebrava el dia de la Invenció de la Santa Creu (3 de maig).
Hom solia beneir solemnement el terme des de llocs alts des dels campanars de les esglésies, des del terrat de la catedral de Barcelona i antigament també des de les muralles de Barcelona i de Palma, Mallorca, des de pedrons o creus de terme, des de puigs, com el Toro, de Menorca a fi de protegir les collites La mainada solia alçar altarets enramats i feia capta, demanant pel veïnat “un dineret per la santa creu” amb l’import, acostumava a fer una berenada
ferro
Tecnologia
Fulla de ferro una mica corbada, amb un mànec a cada cap, que hom empra per allisar o per a netejar les pells.
Hom distingeix el ferro de ferrejar , de tall mort, i el ferro d’escarnar , de tall viu i una mica més llarg
categoria professional
Economia
Dret del treball
Condició que hom atribueix a un treballador per raó dels seus coneixements professionals i de la classe de feina que fa.
Hom classifica les categories en grans grups caps, tècnics, administratius, subalterns, obrers o en categories específiques oficial de primera, especialista, peó, etc Les lleis laborals, els convenis collectius i els contractes de treball aprofiten els esquemes de les categories per a referir-hi els drets i les obligacions dels treballadors
forma social
Sociologia
Expressió amb què, en la doctrina marxista, hom designa el sistema de producció i la suprastructura de la societat durant les diverses èpoques històriques.
A més de la forma socialasiàtica, objecte de notables polèmiques i que, actualment, hom designa més àmpliament com a forma social tributària , Marx parla de les formes socials antiga caracteritzada pel fenomen de l’esclavitud, feudal i burgesa corresponent, en general, al sistema de producció capitalista, a les quals hom pot afegir la de la comunitat primitiva pròpia dels grups socials més primitius i la socialista Per al marxisme, el desenvolupament de les forces de producció determina la transformació de les relacions de producció, la qual cosa produeix una…
projecció cònica secant
Cartografia
Tipus de projecció cònica en què hom projecta un hemisferi sobre un con secant al globus per dos paral·lels, anomenats paral·lels de referència.
Si hom escull adientment els parallels de referència, aconsegueix que la projecció sigui equivalent la projecció així definida és la projecció d’Albers
criteris de puressa
Química
Comparació que hom efectua entre propietats perfectament conegudes, empíricament o teòricament, d’una substància i les d’una mostra concreta d’aquesta, per determinar la seva puresa.
En el cas de substàncies sòlides amb punt de fusió definit, el criteri de puresa més emprat és el punt de fusió mixt Pel que fa als líquids, són emprats el punt i interval d’ebullició i l’índex de refracció Pel que fa a les substàncies òpticament actives, hom empra la rotació òptica molecular activitat òptica També, per a qualsevol tipus de substància, l’anàlisi elemental constitueix un criteri de puresa vàlid Modernament, hom empra també com a criteri de puresa les dades espectroscòpiques i la puresa cromatogràfica
logaritme augmentat
Matemàtiques
Logaritme decimal d’un nombre menor que 1, a la característica del qual, que és negativa, hom ha aplicat cert artifici per tal que sigui sempre positiva.
L’artifici consisteix a sumar a la característica el nombre de desenes positives que calgui per tal que sigui positiva, tot posant aquest nombre de desenes com a superíndex de la característica superíndex que hom anomena augment Així, hom substitueix la característica negativa a per 10 n - a n , n essent un nombre enter positiu tal que 10 n > ¦ a ¦ Els logaritmes augmentats foren ideats per tal de disminuir les probabilitats d’error en les operacions amb logaritmes en certs tipus de càlculs, com en els de navegació astronòmica, artilleria, topografia, etc
pipeta

Pipetes
© Bürkle
Química
Tub per a transvasar un líquid, el qual tub, omplert per succió, deixa anar el líquid contingut quan hom treu el dit que obtura l’extrem superior.
Les pipetes més emprades ho són per a transferir un volum conegut de líquid, sota certes condicions temperatura, velocitat de drenatge, etc, per a la qual cosa hom succiona el líquid fins a una marca d’aforament i, segons el tipus de pipeta, el deixa vessar completament o fins a una altra marca d’aforament pipeta de doble arrasament També són emprades pipetes graduades , com a instruments dosadors de menys precisió Quan el líquid a succionar és tòxic o desprèn vapors tòxics, hom usa aleshores una pera de succió
procediment LD-AC
Tecnologia
Procediment d’obtenció d’acer per oxidació de ferro colat, que hom aplica en l’afinament de foses fosforoses; també és conegut com a procediment OLP, del francès oxygène lance poudre.
Aquesta oxidació és feta mitjançant un corrent d’oxigen combinat amb pols de calç que hom injecta amb una llança vertical des del fons del gresol És una variant del procediment LD , amb bufament en dos temps, neteja intermèdia i addicions de ferralla i de mineral, que permet una major flexibilitat en l’ajust de la dosi final dels components de l’aliatge Necessita installacions d’una gran alçada i hom tendeix a substituir-lo pel procediment LWS fr lance wendel sidelor , en què hom injecta una barreja d’oxigen i hidrocarbur, el craqueig endotèrmic del…
tempestat magnètica
Astronomia
Geologia
Pertorbació del camp magnètic terrestre que hom observa un o dos dies després de les grans erupcions cromosfèriques.
El fenomen comença amb un augment de la intensitat de la component horitzontal del camp geomagnètic, que té lloc simultàniament a tota la Terra en l’interval d’alguns minuts Aquesta intensitat arriba fins a un valor que és de 30 a 40 vegades superior al normal, i després torna a baixar de manera que assoleix el valor anterior en un temps de 2 a 8 hores però continua baixant, fins a un valor de 50 a 100 vegades per sota del normal, i, finalment, en un interval d’1 o 2 dies, es restableix la situació no pertorbada L’origen de les tempestats magnètiques és, sens dubte, l’arribada a la Terra d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina