Resultats de la cerca
Es mostren 525 resultats
Eduard Toldrà i Soler
Música
Compositor, director i violinista català.
Vida Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare El 1905 la família es traslladà a Barcelona i l’any següent Eduard Toldrà ingressà a l’Escola Municipal de Música, on estudià solfeig amb Ll Millet, violí amb R Gálvez i harmonia amb A Nicolau El 1907 començà la seva activitat professional com a violinista en teatres, sales de ball i cafès L’any 1912 fundà, amb J Recasens violí, Ll Sánchez viola i A Planàs violoncel, el Quartet Renaixement, del qual fou primer violí i director musical El conjunt es presentà en públic al Palau de la Música Catalana el 1912 Aquest mateix any Toldrà escriví la…
La consolidació dels serials en català. Panoràmica i balanç
Els protagonistes d’ El cor de la Ciutat , sd TVC El 10 de gener de 1994 Televisió de Catalunya TVC va estrenar Poble nou , i el seu èxit marcà el naixement d’un nou gènere de producció pròpia, el serial televisiu, que s’ha consolidat com el producte estrella de la ficció catalana Estructurat en capítols de trenta minuts, programats a la franja de sobretaula en dos blocs, i destinat a un públic ampli i familiar, no estrictament femení, el serial català marca un punt d’inflexió tant en la programació com en la producció de ficció pròpia de la televisió autonòmica D’acord amb la voluntat de…
Francesco Petrarca
Literatura italiana
Poeta italià.
La seva vida ben coneguda gràcies a les seves mateixes obres fou llarga, moguda i complexa amb un amor, Laura sincer, i moltes relacions amoroses És possible de sintetitzar-la en quatre períodes joventut i estudis 1304-27 inquietud vida mundana, ordes menors, viatges per Europa, alpinisme 1327-37, residència a Valclusa vora Avinyó, lloc de soledat i estudi, però alhora d’ambicions 1341, coronació poètica a Roma, i viatges a Itàlia amb l’amistat personal amb Boccaccio 1337-53 ja a Itàlia 1353-74, successivament a Milà amb els Visconti 1353-61, a Venècia 1362-68 i a Pàdua amb els Carrara, fins…
Josep Anselm Clavé i Camps
Literatura catalana
Música
Política
Director de cors i compositor, poeta i polític.
Vida Fill d’un menestral fuster que s’arruïnà A sis anys, a causa d’una infecció, va perdre la visió de l’ull dret i va haver de reduir la seva formació a l’àmbit familiar Cap al 1838, les dificultats econòmiques obligaren els germans Clavé a posar-se a treballar Josep Anselm abandonà els estudis i feu de torner, però hagué de deixar aquesta activitat al cap de dos anys per problemes de salut Pels coneixements musicals que anà adquirint, es professionalitzà i, a disset anys, es començà a guanyar-se la vida cantant…
, ,
Jaume Llucià Balmes i Urpià
Jaume Llucià Balmes i Urpià
Filosofia
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic, pensador i polític.
Vida i obra D’origen humil, estudià al Seminari de Vic i al Reial Collegi de Sant Carles, agregat a la Universitat de Cervera, on es llicencià 1833 i es doctorà en teologia 1835 Fou ordenat de sacerdot a Vic 1834, on ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura Durant la seva estada a Barcelona 1841-44, orientà les seves preferències cap a l’apologètica i la sociologia la primera, desenvolupada en opuscles i en llibres sistemàtics i, la segona, en articles i assaigs publicats en les revistes barcelonines La Religión , La Civilización 1841-43 —fundada per ell en collaboració amb J…
, ,
música d’Itàlia
Música
Música desenvolupada a Itàlia.
Música culta Itàlia ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament de les arts dels països occidentals, i la música ha estat una part essencial d’aquest procés A més, la seva importància històrica, política i econòmica ha fet que esdevingués, durant molts segles, un país de referència, fins i tot en els moments més baixos de la seva història Dels inicis a l’Edat Mitjana Encara que s’ha documentat la presència de pràctiques musicals a l’època romana, generalment es considera que la música italiana culta -la música realitzada en l’àmbit geogràfic italià i per autors originaris del país,…
escultura
Nu femení, escultura de marbre d’Enric Casanovas i Roy
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Obra esculpida.
El significat ortodox del mot es limita a l’ofici en què per a produir l’obra volguda hom procedeix per eliminació de material Tanmateix, puix que una generalització simplificadora fa extensiva la denominació a tota obra tridimensional independentment del seu origen, hom considera també tècniques escultòriques les que empren procediments basats en l’addició de material Hom sol emprar com a base del material escultòric un tipus especial de sella giratòria, coneguda amb el nom de cavallet, que permet a l’artista de veure tan sovint com calgui la seva obra, en el curs de la seva realització, en…
música del País Basc
Música
Música desenvolupada al País Basc.
La referència musical més antiga als territoris que actualment formen la Comunitat Autònoma Basca es remunta a la prehistòria Es tracta d’un corn de cérvol treballat per a aconseguir fins a quatre sons diferents, trobat al jaciment d’Atxeta Biscaia No obstant això, i com passa amb la majoria de pobles, es coneix ben poc de la vida musical basca fins ben entrada l’Edat Moderna fins llavors, tan sols es disposa de minses referències indirectes com la que situa "present a la cort de Navarra i prop del senyor de Biscaia" l’illustre trobador Pèire Vidal Música culta L’època del Renaixement veié…
dret
Dret
Sistema de normes que fixen i tutelen una determinada organització de les relacions socials i que tendeixen a evitar-ne la violació.
La força organitzada adopta la forma d’estat, el qual s’eleva per sobre de la societat tot adoptant un to d’imparcialitat i de neutralitat El dret expressat per la llei sembla ésser la lliure voluntat general de tota la societat però, de fet, la llei no expressa aquesta voluntat general, sinó les relacions econòmiques, polítiques i ideològiques L’estructura econòmica de la societat és constituïda per les forces productives i les relacions de producció, i és sobre aquesta base que s’aixeca la superestructura jurídica i política de la societat l’estat i les seves institucions Les relacions…
Sant Esteve del Monestir, abans Sant Esteve d’Agusà
Art romànic
Situació Vista de llevant del temple de Sant Esteve del Monestir, durant segles seu d’una comunitat monàstica ECSA - A Roura L’església de Sant Esteve del Monestir s’aixeca al centre del poble homònim, situat a la riba esquerra de la Tet Aquest temple, avui dia amb caràcter parroquial, és l’únic edifici subsistent de l’antic cenobi que hi hagué en aquest indret Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 31,2” N - Long 2° 50’ 51,6” E Sant Esteve del Monestir és a 5 km al nord-oest de Perpinyà per la carretera D-616 Història El terme de Sant Esteve del Monestir té el seu origen en una antiga villa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina