Resultats de la cerca
Es mostren 5856 resultats
tenor
Música
En la polifonia medieval, a partir del segle XII, fragment melòdic procedent primer del cant gregorià i més tard del profà, que hom executava en notes llargues i greus a manera de cantus firmus i sobre el qual es desenvolupava l’organun i el discantus
.
Més tard s’hi afegí una altra veu inferior, el bassus o contratenor bassus
sòtil
Construcció i obres públiques
Conjunt de materials, disposats horitzontalment, que separen dues habitacions sobreposades, dos pisos immediats, i serveixen de sostre al de sota i de paviment al de sobre.
És emprat especialment en referir-se a la superfície inferior que serveix de sostre
Okrug dels Evenkis
Divisió administrativa
Okrug autònom de Rússia, fins el 2007 quan juntament amb el de Tajmyr s’incorporaren al kraj de Krasnojarsk; compta, però, amb un estatus territorial especial.
La capital fou Tura Situada a la Sibèria Oriental, és un altiplà format per la prolongada denudació continental prejuràssica Al NW hi ha les muntanyes volcàniques de Putorana El clima és marcadament continental la temperatura mitjana de gener arriba a —36°C La primavera és llarga i agradable La xarxa hidrogràfica principal és formada pels afluents del Ienissei, el Tunguska Mitjà i el Tunguska Inferior el primer és navegable des de Turukhansk fins a Tura i és emprat per al transport de fusta al seu curs mitjà hi ha grans jaciments de carbó, i a l’inferior, de grafit En l’economia…
sublimació
Física
Química
Pas de l’estat sòlid a l’estat gasós (i inversament) sense passar per l’estat líquid.
Aquest canvi d’estat es produeix quan una substància sòlida gasosa s’escalfa es refreda estant sotmesa a una pressió inferior a la del punt triple, o bé hom li disminueix augmenta la pressió trobant-se a una temperatura inferior a la del punt triple Hom anomena calor de sublimació la calor necessària per a sublimar la unitat de massa d’una substància determinada La sublimació és un dels mètodes de purificació més eficaços per a diverses menes de substàncies sòlides Qualitativament, solen ésser sublimables els composts d’estructura compacta, mancats de cadenes lineals llargues i…
miotragus
Paleontologia
Bòvid endèmic extingit del Plioplistocè de les illes de Mallorca i Menorca, caracteritzat per una dentició anterior molt hipsodonta i proveïda de mandíbules amb dues úniques incisives, però de creixement continu com en els rosegadors.
Fou descrit l’any 1909 per Dorothea Bate, a partir d’una conversa amb el malacòleg anglès mossèn Aschington Bullen, que va comunicar-li l’existència d’unes bretxes riques amb material ossi en el llevant mallorquí La seqüència evolutiva més ben documentada és la de l’illa de Mallorca Fou iniciada amb M pepgonellae del Pliocè inferior, el qual esdevingué M antiquus en el Pliocè superior en el Plioplistocè donà lloc a M kopperi , en el Plistocè inferior a M batei , i finalment esdevingué M balearicus en el Plistocè mitjà Aquesta darrera població migrà cap a Menorca…
estegosaures
Paleontologia
Subordre de rèptils fòssils de l’ordre dels diàpsids que comprenia individus amb l’esquena molt geperuda, el cap petit, la columna vertebral forta i l’armadura de dos rengles de plaques triangulars.
La cua presentava quatre grans espines Atenyien uns nou metres de llargària i unes deu tones de pes Caminaven sobre quatre potes, però llurs antecessors eren bípedes Llur dentició era molt poc desenvolupada o en mancava totalment Formen part del grup dels dinosaures, i visqueren des del Juràssic inferior fins al Cretaci Els estegosaures es caracteritzen per presentar una sèrie d’espines protectores al llarg del llom, com en el cas del gènere Dacentrurus a Europa i el Kentrosaurus a l’Àfrica El gènere Stegosaurus , que dóna nom al grup, presenta unes espines que han estat…
piràmide ecològica
Ecologia
Diagrama de forma generalment piramidal en el qual hom representa la biomassa, els nivells d’energia o els nombres dels organismes de cada nivell tròfic d’un ecosistema.
Els organismes productors fotosintetitzadors ocupen la base de la piràmide Per sobre d’aquests hi ha successivament les diverses menes de consumidors fitòfags, carnívors depredadors d’herbívors i carnívors depredadors de carnívors Cada nivell tròfic de l’ecosistema es manté mercès a l’energia que obté del nivell immediatament inferior cada nivell tròfic té una producció més gran que el seu nivell immediatament superior i més petita que el seu nivell inferior, ja que cada nivell superior és explotat amb menys intensitat, cadascun determinat per la seva biomassa i la…
anàlisi de fertilitat
Agronomia
Tipus d’anàlisi que permet de valorar la capacitat d’un sòl per a subministrar elements nutritius essencials en quantitats, formes i proporcions adequades per al correcte creixement i desenvolupament dels conreus donat un determinat objectiu de producció.
Consta de les etapes següents obtenció de la mostra al camp, preparació de la mostra per a la seva anàlisi, anàlisi pròpiament dita i la seva interpretació Un cop s’ha interpretat l’anàlisi es poden establir recomanacions de fertilització L’anàlisi del sòl fa referència a la terra fina partícules de diàmetre inferior a 2 mm Els paràmetres que se solen determinar són textura, contingut de matèria orgànica, contingut de carbonats —total i de la fracció de diàmetre inferior a 0,05 mm calcari actiu—, pH aigua o clorur potàssic, conductivitat elèctrica extracte aquós 1/5…
ostra
Ostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels ostreids, que pot atènyer de 7 a 10 cm i té la conquilla bivalva, irregular i aspra amb línies de creixement laminars per fora i llisa i nacrada per dins.
La valva superior és plana o una mica còncava i la inferior és molt convexa i s’adhereix a les roques per mitjà de les substàncies cimentants que segrega el mantell Es reprodueix a l’estiu i els ous fecundats romanen a l’interior de la cavitat branquial fins a la desclosa de les larves, al cap d’una setmana o dues Habita a les costes de totes les mars europees i suporta perfectament els canvis de salinitat provocats per les marees És molt apreciada en gastronomia i hom la cria artificialment ostreïcultura L’ ostra portuguesa Gryphaea angulata , família dels ostreids, pròpia de…
rambla d’Aiguadoliva
Riera
Curs d’aigua intermitent, al Baix Maestrat, originat prop de la Jana.
Al curs inferior separa el terme municipal de Vinaròs dels de Càlig i de Benicarló
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina