Resultats de la cerca
Es mostren 574 resultats
música del Tadjikistan
Música
Música desenvolupada al Tadjikistan.
L’actual estat del Tadjikistan és en una zona on s’han trobat restes arqueològiques que demostren l’existència d’instruments molt variats ja al segle II aC Molt aviat aquests territoris foren conquerits per l’islam, que hi portà la seva religió i també la seva tradició de música culta La música popular fou evidentment influïda per la música àrab, però ha conservat un estil i uns instruments propis Els modes de la música tradicional tadjik es basen en tetracords, pentacords, de vegades fins i tot en hexacords, però mai no superen l’octava Les escales són heptatòniques Són típics…
música del Kurdistan
Música
Música desenvolupada al Kurdistan.
Malgrat la seva dispersió pels territoris anteriorment esmentats, els kurds, que semblen tenir el mateix origen que els perses, han lluitat des de temps remots per defensar la seva identitat cultural i aconseguir la seva total independència No obstant això, des del 1923 Turquia, el país on viu la majoria de població kurda, ha reprimit totes les sublevacions i revoltes nacionalistes, establint, així mateix, relacions de cooperació amb l’Iraq i l’Iran per a enfrontar conjuntament aquesta qüestió Si bé progressivament han aconseguit que en l’àmbit internacional se’ls reconegués la seva identitat…
José Enrique Ruiz-Domènec
Historiografia
Historiador medievalista andalús.
Trajectòria acadèmica Començà a estudiar a la Universitat de Granada Resideix des del 1968 a Barcelona, i des del 1969 és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona , on l’any 1973 obtingué el doctorat Professor adjunt 1979, des de l’any 1986 és director de l’Institut d’Estudis Medievals d’aquesta universitat i editor de la seva revista, Medievalia , i des del 1994, catedràtic d’Història Medieval d’Europa Ha estat també director del Departament d’Història de les Societats Precapitalistes i Antropologia Social Fou professor visitant de les universitats de Gènova i Poitiers i…
Dominique de Courcelles

Dominique de Courcelles
Literatura catalana
Literatura francesa
Historiadora de la literatura catalana i catalanòfila francesa.
Llicenciada per l’École Nationale des Chartes 1980, en 1983-86 fou membre de l’École des Hautes Études Hispaniques et Ibériques Casa de Velázquez, Madrid i residí a Barcelona i Vic El 1988 obtingué el doctorat en lletres i ciències humanes per la Sorbona amb la tesi L’écriture dans la pensée de la mort en Catalogne les joies goigs des saints, de la Vierge et du Christ de la fin du moyen âge au XVIIIe siècle 1714 És professora i directora de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique École Normale Supérieure de Lió i École Nationale des Chartes de París Titulada en ciència i…
Religió 2015
Religió
Religió catòlica El 2015 va ser, per a l'Església catòlica, l'any de la confirmació de les dues línies principals que estan marcant el pontificat del papa Francesc la crítica a la pobresa i la desigualtat social, i la reforma de la cúria romana Altres temes secundaris, però no per això menys importants per al bisbe de Roma, van ser els seus esforços de mediació política i diplomàtica, la crítica al drama de la immigració, la seva crida d'auxili als cristians perseguits al món i la seva atenció a la naturalesa i al medi ambient Precisament aquest darrer aspecte va ser el protagonista de la…
Julià Ribera i Tarragó
Historiografia
Música
Historiador, arabista i musicòleg.
Vida Dedicat a l’estudi de la cultura i les institucions àrabs, fou també un intellectual preocupat per la músicologia, la pedagogia o l’estatut científic de la història Era fill d’una família de propietaris i comerciants de taronges a la Ribera del Xúquer, i estudià a les Escoles Pies i a la Facultat de Dret de València, on es doctorà en dret En aquesta ciutat, es vinculà molt aviat a les institucions educatives i a la Institució Lliure d’Ensenyament ILE D’aquí deriva, potser, la seva actitud oberta a tota innovació cultural i del mètode científic A Madrid prosseguí…
Daguestan
República de la Federació Russa, al NE del Caucas, entre la serralada principal i la mar Càspia.
La capital és Makhačkala El sector nord és format pels sediments terciaris de la plana càspia, mentre que a la muntanya afloren els materials triàsics i juràssics El clima és sec i relativament suau, més fred i plujós a la muntanya Els sòls són castanys, lleugerament salins Els rius més importants són el Terek, que forma un gran delta, i el Sulak, que drena tot el sector muntanyenc i té un gran potencial hidroelèctric La vegetació és semidesèrtica al nord, amb varietats halòfiles, i estèpica al sud i al piedmont fins a l’estatge montà de bosc de roures més amunt dels 2400 m hi ha prat alpí La…
mudèjar
Història
Musulmà que romangué a la península Ibèrica sota dominació cristiana.
Les diverses capitulacions signades amb l’avanç de la reconquesta permeteren, en general, la permanència dels musulmans a la zona, els quals rebien garanties per a poder practicar l’islam i gaudir d’institucions i de lleis pròpies A les zones rurals, on la menor afluència de repobladors féu molt lent el canvi de la població, els mudèjars continuaren conreant els mateixos camps, bé que sota una altra condició jurídica En general, els mudèjars, sota la directa protecció de la corona, constituïren una comunitat que evolucionà parallelament a la cristiana, però independentment A poc…
Líbia 2011
Estat
El règim de Moammar al-Gaddafi, que va fer costat a Ben Ali durant l’aixecament popular a Tunísia, va veure com, a partir del mes de febrer, van prendre cos les protestes a Líbia Després de protestes aïllades a diferents ciutats del país, el 17 de febrer es va convocar una gran mobilització anomenada “el dia de la ira”, que va ser clarament inspirada pels moviments populars de Tunísia i Egipte, però que, tant per la magnitud de la repressió com per la resposta d’alguns manifestants, va agafar una dinàmica cada vegada més violenta Les tropes governamentals van abandonar Bengasi, la segona…
paradís
Religió
Jardí mític de felicitat del començ i de la fi dels temps.
Mot de l’antic irànic avèstic pairi-daēza , que significa ‘parc barrat’, ‘cleda’ del qual deriven pardīsu antic babilònic, pardes hebreu i parádeisos grec, que, segons Xenofont, designa el jardí dels reis perses A través de la versió de la Bíblia dels Setanta, aquest mot adquirí una significació religiosa En un sentit ampli, el paradís designa l’habitatge dels déus i també la situació de felicitat, caracteritzada sobretot per la pau i la tranquillitat del començament i de la fi dels temps Les representacions i els continguts del paradís són molt diferenciats en els diversos cercles culturals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina