Resultats de la cerca
Es mostren 845 resultats
Sant Amanç de Torrefeta (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Torrefeta és situat en un fondal al sector de migdia de la plana de Guissona El lloc fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI i aviat formà una quadra integrada dins el terme més ampli de Guissona Hi ha constància de la quadra i el castell de Torrefeta des de l’any 1031, en què el bisbe Ermengol d’Urgell cedí el lloc a Guifré i a la seva esposa És molt probable que en aquests moments es bastís la parròquia de Sant Amanç Tanmateix, cal esperar fins l’any 1078 per a trobar la primera notícia de l’església de Torrefeta En aquest any es publicà el testament…
Sant Sadurní del castell d’Aguilar de Bassella
El castell d’Aguilar, al qual estava vinculada l’església de Sant Sadurní, és esmentat l’any 1042 o 1044 com a límit, a tramuntana, del castell de la Clua L’any 1085, el castell amb els seus termes i pertinences fou deixat per Isarn Guitard als seus germans, Ramon i Arnau, amb la condició que després d’ells passés a la canònica de Santa Maria d’Organyà El lloc d’Aguilar, a mitjan segle XVII, era dels Margarit pel matrimoni de Maria de Biure i de Cardona, baronessa d’Aguilar, amb Josep de Margarit i de Biure L’església del castell d’Aguilar consta en la publicació sacramental del testament de…
Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges
Art romànic
A la banda del puig on s’aixecava el castell de Sitges, al lloc dit el Baluard, hi ha aquesta església parroquial Aquest temple es troba situat damunt d’un de molt més antic, d’estil romànic, erigit pel bisbe de Barcelona Guislabert l’any 1035 sota l’advocació de santa Tecla Confirma aquesta advocació el testament sacramental de Ramon de Sitges, jurat el 1221 davant l’altar de Sant Bartomeu de l’església de Vilafranca del Penedès, en el qual elegí sepultura al cementiri de Santa Tecla de Sitges Sancte Tecle de Cigis El temple es modificà al segle XIV, I se sap que el 1322 s’…
Frédéric Beigbeder
Literatura francesa
Escriptor i agitador cultural francès.
Membre d’una família de classe alta, estudià ciències polítiques i feu un màster en màrqueting La seva primera novella, Mémoire d’un jeune homme dérangé , apareguda el 1990, li franquejà l’entrada a l’agència de publicitat CLM-BBDO com a redactor i creatiu El 1994 publicà un segon llibre, Vacances dans le coma i creà el Prix de Flore, guardó que des de llavors reconeix una jove promesa de les lletres franceses Amb L’amour dure trois ans , el 1997, tancà la trilogia protagonitzada per Marc Marronnier El 2000 aparegué el seu primer gran èxit internacional, 13,99 euros , denúncia dels mecanismes…
Martí Olaya i Galceran

Martí Olaya i Galceran
© Família Olaya
Literatura catalana
Escriptor i activista cultural.
Cursà estudis de comerç i fou professor mercantil i censor jurat de comptes Parallelament, desenvolupà una tasca cultural rellevant en el camp del teatre i la literatura infantils Molt vinculat a la revista Cavall Fort , en formà part del consell de redacció des de la seva creació 1968-88, i fou també director del Cicle de Teatre per a nois i noies de la revista 1968-83 President del patronat de la Fundació Folch i Torres, dirigí les colleccions de teatre infantil “Taller de Teatre” i “Teatre, joc d'equip” de l'editorial La Galera, i coordinà la revista de literatura infantil…
,
Carles Bosch i Arisó
Cinematografia
Periodista i director de cinema documental.
Llicenciat el 1975 a l’Escola Oficial de Periodistes de Barcelona, el 1976 començà a treballar per a la revista Interviú El 1984 entrà a Televisió de Catalunya , on fou un dels principals reporters del programa 30 minuts i guanyà el premi Ondas Internacional pel documental Txecoslovàquia el cor de la revolta 1990 A partir d’un reportatge del 1994 sobre famílies cubanes que preparaven la seva marxa de l’illa dirigí, juntament amb Josep Maria Domènech, el documental Balseros 2002, que fou nominat als Goya i als Oscar, i que rebé importants guardons, com ara el Premi Nacional de cinematografia…
Anna Maleras i Colomé
Dansa i ball
Ballarina i professora de dansa.
Estudià dansa clàssica amb Joan Magriñà i Sanromà , i espanyola amb la seva cosina Emma Maleras i Gobern Posteriorment amplià la seva formació al Centre de Dansa Hightower de Canes, on descobrí la tècnica Graham i el jazz a través del seu mestre Lyn MacMurray De retorn a Barcelona, el 1967 fundà l’escola de dansa Estudi Anna Maleras, i el 1972 el Grup Estudi Anna Maleras, que introduí la dansa moderna i jazz a Catalunya, actiu fins el 1989 Com a ballarina formà part del cos de ball del Gran Teatre del Liceu i participà en espectacles a l’estat i a l’estranger El 1980 organitzà a Palma la…
Joan Alston Sutherland

Joan Sutherland
© Fototeca.cat
Música
Soprano australiana.
Coneguda amb el sobrenom de La Stupenda , fou iniciada en el cant per la seva mare, i posteriorment tingué com a mestra Aida Dickens El 1947 debutà a Sydney en el paper de Dido a Dido i Enees , de Henry Purcell , i el 1952 com a Primera Dama de La flauta màgica de Johann Wolfgang Amadeus Mozart al Covent Garden de Londres, i a partir d’aleshores s’hi vinculà estretament Hi interpretà els primers papers femenins d’òperes de Giuseppe Verdi , Georges Bizet , Jacques Offenbach , Gaetano Donizetti , Gioacchino Rossini o Vincenzo Bellini , entre d’altres El 1959, les seves interpretacions de Lucia…
Joan Oncina i Espí
Música
Tenor.
Estudià a Barcelona amb Mercè Capsir , amb qui debutà el 1945 al Teatre Principal de Girona interpretant el paper de Des Grieux, de Manon , de J Massenet El 1947 actuà per primer cop al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en el paper de Paco, de La vida breve , de Falla, i el 1949 interpretà el Paulino d’ Il matrimonio segreto , de D Cimarosa Continuà la seva carrera a Itàlia, on tingué com a mestre Edoardo Fornarini, i el 1948 debutà al San Carlo de Nàpols en el paper de Jaquino de Fidelio , de Beethoven, i en el de Fenton de Falstaff , de Verdí, i l’any 1956 hi interpretà el Pamino de La…
,
Theo Angelopoulos

Theo Angelopoulos
© Berlinale
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el realitzador cinematogràfic grec Theodoros Angelopoulos.
Estudià dret al seu país i literatura i cinema a París De retorn a Grècia, fou crític cinematogràfic i emprengué una filmografia políticament compromesa i dotada d’un particular estil visual Acabada la dictadura dels coronels 1974, els seus films adopten en general un to allegòric, molt sovint hermètic, caracteritzat pels plans estàtics i perllongats De la seva filmografia hom pot esmentar Anaparastassi ‘Reconstrucció d’un delicte’, 1970 Meres tu’36 ‘Els dies del 36’, 1972 O Thiasos ‘La declamació’, 1975 I Kynighi ‘Els caçadors’, 1977 O Megalexandros ‘Alexandre el Gran’,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina