Resultats de la cerca
Es mostren 6013 resultats
norma
Lingüística i sociolingüística
Aspecte del llenguatge introduït per alguns lingüistes moderns (Hjelmslev i Coseriu, amb alguns matisos de diferència) en la clàssica dicotomia llengua i parla de Saussure.
Esquemàticament, la norma és allò del sistema de la llengua que és sentit com a comú per tots els parlants És com la unió de l’aspecte abstracte de la llengua i l’aspecte concret de la parla, que no arriba, però, a presentar del tot cap de les dues Partint de la parla individual concreta, única experimentable, hom pot arribar a conèixer la norma més comunitària i, d’aquí, aspirar a conèixer el sistema de la llengua Dins el marge de llibertat que ofereix la parla, com a realització concreta de la llengua, té lloc l’aplicació “normal” del…
corpus
Lingüística i sociolingüística
Col·lecció de frases o de texts a partir de la qual el lingüista estableix l’anàlisi i la descripció d’una llengua.
Els criteris per a organitzar la collecció de textos s’estableixen de manera acurada per a aconseguir que els materials que formen part del corpus siguin representatius, en un domini concret, d’una llengua per als corpus monolingües o de diverses llengües en el cas dels corpus multilingües En funció de la seva finalitat els corpus poden ésser generals o amb finalitats específiques segons el canal de producció dels textos emmagatzemats poden ésser corpus orals o corpus escrits i, tenint en compte el contingut dels corpus, poden ésser de llengua general o de diferents…
copte
Lingüística i sociolingüística
Llengua camítica derivada directament de l’antic egipci, del qual pot ésser considerada com la darrera evolució.
Posseeix un alfabet propi alfabet copte Segons els documents escrits coneguts, el copte es divideix en diversos dialectes, corresponents a les diferents regions d’Egipte sahídic Al-Sa'id, akhmímic Akhmīm, subakhmímic Asyūt, faiyúmic el Faium, tots ells de l’Alt Egipte, bohàiric Al-Buḥayra, al nord-est del delta de Nil i a les regions occidentals del Baix Egipte El sahídic, originàriament el dialecte de Tebes i Memfis, és el més pur lingüísticament i fou emprat a tot l’Alt Egipte al segle V, però començà d’ésser absorbit pel bohàiric, que esdevingué la llengua de la jerarquia…
tigrinya
Lingüística i sociolingüística
Llengua etiòpica, de la família afroasiàtica, que ve a ésser una forma evolucionada del gueez.
És parlada al nord d’Etiòpia, especialment a la regió de Tigre i a Eritrea, per un total de més de 500000 individus, de religió cristiana Llengua poc escrita, hom en recollí la tradició oral a la fi del s XIX
esperanto
Coberta d’una traducció a l' esperanto de La mare , de Santiago Rusiñol, en una edició de 1908
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua internacional creada a Polònia (1887) per Ludwik Lejzer Zamenhof
com a instrument neutral de comunicació.
L’autor, que signava Dr Esperanto Esperanto = el qui té esperança, l’anomenava simplement llengua internacional ben aviat, però, el seu pseudònim esdevingué el nom de la llengua La gramàtica és d’una gran simplicitat i sense excepcions L’alfabet té 28 lletres de fonètica clarament definida i constant Tots els polisíllabs són plans Un mateix radical pot fer de substantiu, adjectiu, verb o adverbi Només la desinència caracteritza les parts de l’oració les terminacions o, a, i, e indiquen, respectivament, substantiu, adjectiu, verb infinitiu i adverbi Substantius i…
tret
Fonètica i fonologia
Unitat última en l’anàlisi fonològica de la llengua.
Segons això, tota expressió, qualssevol que siguin les seves particularitats, és una combinació de trets concatenats en el temps a base de grups simultanis o quasisimultanis, anomenats fonemes Tot i que sempre hi ha trets de molt diversa natura, com els apellatius, afectius, emfàtics i àdhuc involuntaris, la fonologia tradicional s’ocupa només d’aquells que pertanyen al sistema preestablert, distintius, culminatius i demarcatius, que són oponibles i portadors de distincions lingüístiques immanents Cada llengua es compon d’un nombre determinat de trets organitzats en combinacions…
Real Academia Española
Institució destinada a vetllar per la puresa i la propietat de la llengua castellana.
Sorgida de les reunions que el 1713 presidia al seu palau el marquès de Villena, Juan Manuel Fernández Pacheco, fou fundada el 1714 per Felip V a Madrid Originàriament eren 8 membres, però el 1715 foren augmentats a 24 Aquest mateix any foren aprovats els primers estatuts i adoptat l’emblema d’un gresol al foc amb la llegenda Limpia, fija y da esplendor Fins el 1754, que Ferran VI els concedí un lloc a la Casa del Tresor, els acadèmics continuaren les reunions al palau del seu primer president Carles IV els traslladà al carrer de Valverde, i finalment, el 1894, la institució ocupà un palau de…
ecologia lingüística
Lingüística i sociolingüística
Estudi de la llengua com a component dinàmic de qualsevol ecosistema en què intervinguin els éssers humans.
Com a extensió natural dels estudis d’ecologia humana, Einar Haugen presentà l’ecologia lingüística en una conferència sobre la descripció de les llengües del món el 1970, tot i que Carl Voegelin havia estat el primer a usar el terme el 1964 per a referir-se a l’estudi dels àmbits territorials de les llengües Haugen evidencià que els estudis dels sociolègs sobre els valors compartits com a determinants de la distribució espacial dels grups ètnics havien ignorat la possessió d’una llengua comuna com un dels valors compartits El seu document presenta, doncs, un tipus d’inventari…
Šalom Aš
Literatura
Escriptor hebreu, un dels més eminents conreadors de la literatura en llengua ídix.
Emigrà als EUA, d’on es feu ciutadà el 1919 Inicià la seva carrera literària en la premsa jueva de Varsòvia quan era estudiant de llengua i literatura hebrees Novellista i dramaturg, les seves nombroses obres les més notables de les quals són El déu de la ira , la peça teatral que causà gran escàndol en els medis jueus i el feu famós, la novella Els fills d’Abraham, 1942, i la trilogia Les tres ciutats, 1938 han estat traduïdes a diverses llengües
poesia trobadoresca
Literatura
Poesia escrita pels trobadors en llengua vulgar occitana durant els segles XII i XIII.
La poesia trobadoresca, doncs, es caracteritza perquè és escrita en llengua vulgar, entesa per tothom, és lírica i és obra d’individus d’identitat coneguda La simultaneïtat d’aquests tres factors la distingeix de la producció dels anteriors poetes cultes en llengua llatina de l’èpica, els texts més antics de la qual es remunten al segle anterior i de la lírica popular, d’autor anònim La literatura trobadoresca és integrada per un corpus d’unes 2500 poesies escrites durant els segles XII i XIII per poetes nascuts a la Gascunya, al Llenguadoc, a Provença, a l’Alvèrnia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina