Resultats de la cerca
Es mostren 622 resultats
literatura equatoriana
Literatura
Literatura en llengua castellana desenvolupada a l’Equador.
L’obra fonamental del s XIX és la producció de Juan Montalvo 1832-99 Siete tratados, Las Catilinarias, Geometría moral i Capítulos que se olvidaron a Cervantes , on es reflecteix una preocupació política i moral La novella del s XIX manifesta preocupacions costumistes i una forta influència francesa S'hi destaquen Alfredo Baquerizo Moreno 1859-1950, Luis A Martínez 1868-1909, Manuel J Calle i Fernando Chaves 1898, autor de Plata y bronce 1927 Creador d’una obra exaltada i plena d’angoixa existencial, Pablo Pacheco 1906-46 contribuí a la renovació literària amb Un hombre muerto a puntapiés…
Josep Mongrell i Torrent
Escena de platja, obra de Josep Mongrell (col·lecció particular)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i fou deixeble dels pintors Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicent March i Marco i Josep Maria Fenollera Conreà el gènere historicoanecdòtic Mosqueters jugant a escacs i anà a Madrid, on fou deixeble de Sorolla, i es relacionà amb els homes de la Generació del 98 Conreà també, amb èxit, el cartellisme, gènere del qual es volgué apartar per seguir la pintura pura Es retirà a Cullera el 1906, on cristallitzà el seu art de tema folklòric, naturalista i anecdòtic, estilísticament influït per Sorolla, però…
Gabriel Miró i Ferrer
Gabriel Miró i Ferrer
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor en castellà.
Estudià dret a València i a Granada Perdudes unes oposicions a judicatura, treballà a l’ajuntament i a la diputació d’Alacant, a la Mancomunitat de Catalunya i, des del 1920, a Madrid, als ministeris del treball i d’instrucció pública Rebé el premi Mariano de Cavia, de periodisme 1924 Proposat per a l’Academia Española 1927, fou derrotat, a causa de maniobres d’alguns sectors catòlics Publicà la seva primera novella, La mujer de Ojeda —d’estil naturalista—, el 1901, però no fou fins el 1908 que, amb el conte Nómada , començà a ésser conegut Les seves novelles llargues són Las…
Carles de Fortuny i de Miralles
Història
Literatura catalana
Novel·lista i assagista.
D’origen noble —era baró d’Esponellà—, estigué vinculat políticament a la Lliga Regionalista El seu ideari queda reflectit en el recull d’articles Pro patria Estudis polítics i sociològics 1907 Collaborà a La Veu de Catalunya i Joventut Al servei del regeneracionisme, i en coherència amb l’opció política que havia pres, la seva literatura reflecteix algunes de les concepcions més típiques del modernisme, i s’orienta cap al realisme amb l’objectiu de definir les classes barcelonines acomodades En aquest sentit, publicà les novelles Redempció 1905, on proposa la salvació per la ciència i la…
,
Juan Dantin Cereceda
Biologia
Geografia
Geògraf i naturalista castellà, catedràtic d’agricultura a l’Instituto de San Isidro de Madrid.
És un dels fundadors de la moderna geografia espanyola, preocupat per la definició i localització de les grans regions naturals de la península Ibèrica Entre les seves obres es destaquen Resumen Fisiográfico de la Península Ibérica 1922, Ensayo acerca de las regiones naturales de la Península Ibérica 1922 i Regiones naturales de España 1943, ampliació de l’obra anterior
Nicolas Poussin
Pintura
Pintor francès.
Després de rebre una notable formació cultural es dedicà d’una manera decidida a la pintura El seu primer mestre fou Nöel Jouvenet, però qui influí decisivament en la seva vocació fou Quentin Varin L’any 1612 Poussin es traslladà a París, on treballà als tallers de Georges Lallemand, Ferdinand Elle i Alexandre Courtois Aquest darrer li permeté l’accés a les colleccions de la corona, on descobrí Rafael Després de dos intents d’arribar a Roma, l’any 1621 s’installà a París, on collaborà amb Philippe de Champaigne Finalment, l’any 1624, arribà a Roma, on romangué bastants anys Els primers…
Museu Darder - Espai d’interpretació de l’Estany

Exposició dels exemplars d’història natural del Museu Darder - Espai d’interpretació de l’Estany
© Museu Darder - Espai d’interpretació de l’Estany
Museu
Museu de Banyoles (Pla de l’Estany) creat el 1916 amb el nom de Museu Darder d’Història Natural.
Situat a les dependències de les antigues escoles municipals, és fruit d’una donació que féu al municipi el 1911 l’eminent naturalista Francesc Darder i Llimona , fill adoptiu de la ciutat Fins a la reforma del 2007 fou un clar exemple dels criteris colleccionistes i les concepcions científiques del final del segle XIX i el començament del XX, en la línia dels gabinets de curiositats S'hi mostraven diverses espècies animals, tant exòtiques com del país, però el museu fou conegut arreu del món per la polèmica creada per l’exposició a la sala de l’Home, on s’exhibien diverses…
Josep Cardona i Furró

Josep Cardona i Furró
Escultura
Escultor.
Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, primer dins dels ensenyaments menors, en pintura decorativa 1889-93, i posteriorment en els estudis superiors de pintura, escultura i gravat 1895-97 A l’escola fou deixeble de l’escultor Manuel Fuxà i Leal, i coincidí amb Pablo Ruiz Picasso, amb qui compartí taller Cap a vint anys continuà la seva formació artística a París, on començà a realitzar figures de caràcter naturalista, especialment de personatges del món de la cultura que començaven a ésser reconeguts, i participà al Saló oficial 1901-03 i 1905-08, amb menció…
Gustave Flaubert
Gustave Flaubert
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Novel·lista francès.
Després d’haver iniciat estudis de medicina, es dedicà de ple a la literatura La publicació de la seva primera obra important, Madame Bovary 1857, fou alhora un esdeveniment literari i un escàndol social, a causa de l’amoralitat que hom veia en el comportament de la protagonista El llibre fou condemnat més pel fet de constituir una dura crítica de l’empremta ideològica burgesa sobre una ànima ingènua que no pas per la conducta d’Emma Bovary És la mateixa mena de crítica que hi ha al Dictionnaire des idées reçues 1911 i a Bouvard et Pécuchet 1877, ambdues obres publicades després de la mort de…
Edward Forbes
Biologia
Naturalista britànic, president de la Geological Society de Londres i professor d’història natural a Edimburg.
Estudià la botànica, la zoologia i la geologia de la conca mediterrània, i també la fauna i la flora de la Gran Bretanya És considerat com un dels primers oceanògrafs La seva obra fonamental és On the Connexion between the Distribution of the Existing Fauna and Flora of the British Isles and the Geological Changes which Have Affected their Area ‘Sobre la connexió entre la distribució de la fauna i la flora existent a les illes Britàniques i els canvis geològics que n'han afectat l’àrea’, 1846
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina