Resultats de la cerca

Catedràtic d’història moderna a la Universitat de Girona, les seves investigacions s’han centrat en l’estudi de la Catalunya moderna En els darrers temps, ha dirigit la recerca a l’estudi de la història de la família, la ideologia política de les classes populars, l’anàlisi del paisatge, la cartografia, la geografia, la geopolítica, l’evolució de la draperia i la manufactura amb relació als canvis de l’estructura econòmica en certes regions catalanes durant els s XVI i XVII Entre els seus llibres cal destacar Els bandolers, segles XVI-XVII 1991, Nyerros i cadells bàndols i bandolerisme a la…

Fou una de les principals fortificacions musulmanes de Menorca amb el nom de Sen Ageinz i esdevingué el darrer reducte militar de la resistència a la conquesta d’Alfons II de Catalunya-Aragó del 1287 hi foren fets presoners el moixerif i els seus guerrers sarraïns Al mateix segle XIII esdevingué centre d’una de les quatre universitats en què fou dividida l’illa Universitat del castell de Santa Àgueda fins a la formació del nucli des Mercadal encara s’anomenà per molts anys Universitat des Mercadal i del castell de Santa Àgueda el 1713, i definitivament el 1840, passà a formar…

Situació Petita església romànica molt modificada en la part superior i avui convertida en magatzem d’una casa de pagès J Moner El veïnat de Perles és just a l’extrem meridional de l’extens terme municipal de Vilademuls Pertany a la parròquia de Vilafreser, població de la qual dista poc més d’1 km en línia recta, i és emplaçat a la vall del Farga, a poca distància del marge esquerre d’aquest rierol Mapa L39-12296 Situació 31TDG895587 Cal agafar el camí asfaltat que surt de Vilafreser i que, després de descriure una àmplia giragonsa i passar pel costat de la Torre de Vilafreser, arriba al…

La maquinària agrícola L'agricultura catalana del segle XIX està emmarcada per dos corrents un de tradicional, conservador, en el sentit immobilista de la paraula, i un corrent innovador que acull i promou la introducció de noves tècniques agrícoles, de noves màquines, dels adobs químics En un quadre adjunt podem veure un retrat del que podia ser la pagesia conservadora, suspicaç i desconfiada a l'hora de valorar la maquinària introduïda per la industrialtizació És un extracte d'una guia satírica i s'ha de prendre com el que es proposava el seu autor Aquest personatge carregat de recel pot…

La família és presentada per la historiografia en general com la institució econòmica i social fonamental en els diversos factors estructurants de la societat medieval Aquesta institució, analitzada des de l’angle essencialment material i polític, sense ignorar la formulació jurídica amb la qual es regia la vida de les unitats domèstiques rurals i urbanes i els grups aristocràtics, ens introdueix, d’una banda, en el món de les aliances sobre béns mobles i immobles pactades separadament entre els senyors i els pagesos, els mercaders i els artesans d’una altra, en el de les formes jurídiques i…

El genearca conegut del llinatge és Arnau de Llupià , el fill del qual, Berenguer de Llupià , ja és esmentat del 1082 al 1091, i fou pare de Bernat de Llupià mort després del 1139, senyor de Llupià, que fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug Foren pares d’Hug de Tatzó, senyor o vescomte de Tatzó mort després del 1140, i, molt probablement, dels germans Berenguer de Tatzó mort després del 1142, Ponç de Tatzó mort després del 1173, Bliger de Tatzó mort després del 1145, Patau de Tatzó mort després del 1156 i Bernat de Llupià , dit també de Tatzó…

Situació Una de les sepultures que formen aquesta necròpoli situada a la part obaga de la muntanya on es troba el poble d’Albarca ECSA - JJ Menchón Aquest grup de sepultures és situat a la partida coneguda amb el nom de Prada o Parada de la Guineu, situada als peus del turonet on es troba el poble d’Albarca Mapa 33-17445 Situació 31TCF250745 Tot just en entrar a la pista d’accés al poble d’Albarca neix un camí de carro en direcció oest, que cal seguir A uns cent metres s’ha de deixar el camí i continuar a peu en direcció sud-oest travessant els camps de conreu mig abandonats Just sota la…

Aquest temple, avui desaparegut, consta que era situat a l’extens paratge de les Brugueres dit antigament Moranells, a poc més d’1 km al sud-oest de la vila de Morellàs, en terres del mas Marill, on el recorda el topònim la Vinya de la Capella L’any 1376, Pere Pagès, de Sant Joan de Pladecorts, llegà 12 diners a l’església de Sant Joan de Maurellanells És citada també en altres documents dels anys 1400 i 1406 amb els noms de capella Sancti lohannis de Maurellaneliso de Maurelanells Si bé hom ha afirmat que fou destruïda al final del segle XIX, Francesc Montsalvatje l’any 1914 l’esmenta com…

De 1971 a 1982 treballà en l’administració de la Universitat de Klagenfurt Aquest any publicà la seva primera novella, Menschenkind ‘Persona’, primer volum de la trilogia Das wilde Kärnten ‘La salvatge Caríntia’, que inclou també Der Ackermann aus Kärnten ‘El pagès de Caríntia’, 1980 i Muttersprache ‘Llengua materna’, 1982, i amb el qual guanyà el segon premi Ingeborg Bachnmann Seguiren Der Leibeigene ‘El servent’, 1987 Friedhof der bitteren Orangen ‘Cementiri de les taronges amargues, 1990, Das Zöglingsheft des Jean Genet ‘El quadern escolar de Jean Genet’, 1992, Domra 1996 Wenn es soweit…