Resultats de la cerca
Es mostren 1199 resultats
Faust
Personatge literari caracteritzat per l’avidesa de viure, el terror del més enllà i la preocupació per la presència del diable en la vida de l’home.
És basat en la vida de Georg o Johannes Faust, pseudohumanista, aventurer i alquimista dels s XV-XVI El primer llibre sobre Faust fou publicat per Johann Spiesz Historia von Johann Fausten ‘Història de Johann Faust’, 1587 Christopher Marlowe escriví Tragical History of Doctor Faustus 1601, drama en vers i prosa Goethe convertí Faust —obra fonamental de la seva vida— en tema universal d’un gran valor filosòfic i humà Escrita i publicada en períodes diversos — Urfaust 1787, primer esbós, influït pel Sturm und Drang, i Faust Ein Fragment 1790— la versió definitiva de la primera part, Faust Eine…
Sant Cap o Sant Joan d’Organyà (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Aquesta ermita és de molt difícil localització pel fet d’haverse construït aprofitant una balma del vessant meridional de la serra de Sant Miquel que l’amaga d’una primera visualització llunyana La història de l’ermita de Sant Cap és força confusa, ja que el seu origen està més basat en la tradició que en un registre documental fiable Sembla que hem d’identificar el que actualment es coneix a la rodalia com l’ermita del Sant Cap amb l’emplaçament originari del monestir de Bellpuig de les Avellanes, conegut com a “Bellpuig el Vell”, malgrat que no s’hagin conservat més restes que les de l’…
Aristides Maillol
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
S'inicià a Perpinyà i passà a París 1881, on es formà, a l’École des Beaux-Arts, com a pintor 1885-86, amb Cabanel, Gérôme i Jean-Paul Laurens Amic de Vuillard, Maurice Denis, Ranson, Bonnard i KXRoussel, formà part del grup dels Nabís obres seves d’aquest període, influït per l’Art Nouveau, Puvis de Chavannes, Cézanne i, sobretot Gauguin, són Les bugaderes 1893 Lausana, coll Josefowitz i La dona de l’ombrella 1896 París, Musée National d’Art Moderne Seguint l’esperit de les Arts and Crafts, practicà la tapisseria i obrí, a Banyuls, un taller on ell mateix fabricava els tints amb plantes…
Sant Vicenç de Pinós de Solsonès
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix des de ponent l’església, que constitueix un edifici molt modificat L Prat Geogràficament i històrica aquesta església es troba situada dins l’antic comtat de Berga, a la falda de migjorn de la serralada d’idèntica toponímia i dins el territori de la baronia de Pinós Mapa 362M781 Situació 31TCG790319 Els camins d’accés són un per la carretera de terra que, des de la de Torà a Solsona, a uns 26 km de Solsona i a 1 km de Torà, arrenca en direcció a Ardèvol Des d’allí hom pot adreçar-se cap al santuari que hi ha al cim de la serralada i, amb 1 400 m més vers migjorn…
Vilatge de Caplloc (els Plans de Sió)
Art romànic
Situació Aquest despoblat es troba 3 km al nord-est de les Pallargues i a poc més d’1 km al sud de Florejacs, en un turó conegut com Caplloc, que té encara erma la part superior, si bé els seus vessants han estat modificats per a servir de base als nous camps de cereals Mapa 34-14 361 Situació 31TCG522279 Cal accedir a les Pallargues per la carretera L-304 Tot seguit, s’haurà de prendre una pista en direcció nord-est fins a arribar a vorejar el turó de Caplloc També s’hi pot arribar per una pista que surt pel sud de Florejacs JRG-DRR-JIR-JMT Història Aquest vilatge i jaciment arqueològic fou…
Necròpoli d’Enviny (Sort)
Art romànic
Situació Enterraments 2 i 5 d’aquesta necròpoli situada davant de l’església parroquial, al marge esquerre de la carretera ECSA - A Roig La necròpoli es troba emplaçada al tall del marge esquerre de la carretera local d’Enviny a Sort, just enfront de l’església parroquial del poble d’Enviny Mapa 33-10214 Situació 31TCG439963 Necròpoli Durant el mes d’agost del 1992 s’excavà amb caràcter d’urgència part d’aquesta necròpoli d’Enviny en total s’han exhumat 5 enterraments, que destaquen gairebé tots pel seu immillorable estat de conservació Podem distingir dues variants tipològiques de tomba a…
flauta de Pan

Flauta de Pan
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent format, generalment, per cinc o set tubs de diferents mides, tapats per un extrem (n’hi ha també de tubs oberts).
En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta en grup, de buf directe al cantell del tub Cada tub fa una sola nota i, per tant, l’instrumentista ha de desplaçar l’instrument, en sentit transversal, pels seus llavis per tal de fer sonar una melodia Els tubs acostumen a ser construïts amb fragments de canya —amb el nus a l’extrem inferior— lligats amb un cordill o fil de llana a dos pals travessers, també de canya Alguns exemplars poden tenir menys de cinc tubs o més de set 9, 12, 16, etc o ser construïts amb altres materials fusta, terra cuita, pedra, metall o, recentment, plàstic Els de metall…
,
oceà Índic
Oceà
Oceà comprès entre Àsia, al N, Àfrica, a l’W, Indonèsia i Austràlia, a l’E, i l’oceà Antàrtic, al S; és el tercer en extensió, després del Pacífic i l’Atlàntic, i inclou les mars adjuntes: la mar Roja, el golf Pèrsic, la mar d’Aràbia, el golf de Bengala i la mar d’Andaman.
L’oceà Índic comunica amb el Pacífic pels estrets de Malaca, de Sonda i de Bass, amb la Mediterrània pel canal de Suez i amb l’Atlàntic pel segle d’Àfrica Comprèn l’illa de Madagascar, la més gran, i els grups d’illes de Seychelles, Comores, Mascarenyes, Laquedives, Maldives, Chagos i Kerguelen Les modernes teories de la deriva continental i tectònica de plaques expliquen l’origen geològic de l’oceà Índic Segons DPM Mckenzie i JG Sclater, el subcontinent índic es desplaçà prop de 5000 km en direcció SW-NE, travessant, en el seu llarg recorregut, la totalitat d’aquest oceà inicialment, l’…
Alimentacions no tradicionals o alternatives
Els hàbits alimentaris són unes de les expressions més característiques de la tradició i la cultura dels pobles Tanmateix, gràcies als avenços que s’han produït en els últims temps en les tècniques de producció agropecuària, en les indústries alimentàries i en els mitjans de comunicació, s’ha anat verificant, de manera parallela, una progressiva homogeneïtzació d’aquests hàbits en la majoria de les zones industrialitzades i desenvolupades del món En el nostre medi hom realitza majoritàriament un tipus d’alimentació característica derivada de costums antics i que, per tant, es pot catalogar…
Modificacions uterines i menstruació
Fisiologia humana
Els estrògens i la progesterona produïts per l’ovari actuen sobre la mucosa que entapissa l’interior de l’úter i regula el desenvolupament i l’activitat de les glàndules Per tant, des que s’inicien els cicles ovàrics en la pubertat i fins que aquests no s’interrompen en el climateri, l’estructura i l’activitat de l’endometri varien també cíclicament de forma parallela A cada cicle, l’endometri es modifica tot adoptant les característiques més adequades per a la possible implantació d’un embrió Si no hi ha fecundació, torna a l’estadi anterior i perd aquestes característiques fins al cicle…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina