Resultats de la cerca
Es mostren 1063 resultats
aspecte
Gramàtica
Categoria verbal que afecta, pròpiament, les diferents maneres de representar una acció des del punt de vista del seu desenvolupament, del seu terme i de les seves conseqüències.
L’aspecte és una categoria molt discutida i és freqüent d’incloure-hi altres caràcters de l’acció Altrament, convé distingir-lo del mode d’acció , que és constituït pels caràcters de l’acció de cada verb D’acord amb el mode d’acció, els verbs poden ésser dividits, en llengües com la catalana, en perfectius , com morir o arribar , i imperfectius , com caminar o dormir , segons que impliquin o no el terme de l’acció en llur significació Sovint, però, el mode d’acció depèn del context L’aspecte té una expressió gramatical ben definida en algunes llengües, com les eslaves —el mot…
canal d’Urgell
Panoràmica del canal d’Urgell al seu pas pel terme d’Agramunt
© Arxiu Fototeca.cat
Canal que rega terres de l’Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues, sector de la Depressió Central comprès entre el Segre i els primers altiplans de la Segarra.
La necessitat de regar la Catalunya àrida de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles, i en temps de Carles I hom ja parlava d’obrir-hi un canal L’expansió dels regatges al s XVIII semblava que n'indicava el moment propici, però els perceptors de delmes, els ramaders i els bladers segarrencs, que no se'n podrien beneficiar, aconseguiren paralitzar la construcció del canal fins el 1853, que una empresa barcelonina, Girona, Clavé i Companyia, aconseguí una concessió per 99 anys a partir de l’acabament dels treballs i fundà la Societat…
Castell de Sant Blai (Tivissa)
Art romànic
Situació Castell roquer situat prop de l’ermita de Sant Blai, al sud-oest de la vila de Tivissa ECSA - J Bolòs Les restes de la fortificació són situades al sud-oest del poble de Tivissa, al cim d’una de les penyes que formen una cresta rocosa La roca allargassada on s’alça la fortificació és situada a l’est de la gran creu que hi ha damunt de l’ermita de Sant Blai Mapa 32-18 471 Situació 31TCF084451 Des del carrer que passa per la part alta i meridional de Tivissa surt una pista que va cap a l’oest A menys d’1 km, surt a mà esquerra una pista dreta, però en part encimentada, que porta a l’…
Summa, del Codi de Justinià (ms. 129)
Art romànic
Es tracta d’un manuscrit * en pergamí de 253 × 178 mm La mida de la caixa d’escriptura varia entre els 180 × 110 mm dels folis de text i els 180 × 125 mm de l’índex Cada plana està organitzada a dues columnes de 37 línies El número de folis és, en total, de 122, numerats en xifres aràbigues Els quadernets 15 en total estan ordenats mitjançant reclams que segueixen l’ordre alfabètic a-a, b-b, etc Ha estat datat al final del segle XII El llibre comença, en el foli 1, amb un índex Aquesta primera part és incompleta, ja que comença amb el capítol LXVIII del llibre IV En el foli 5 ja trobem l’…
Les alismatàcies
Alismatàcies 1 Plantatge d’aigua Alisma plantago-aquatica a flor amb les sis peces periàntiques disposades en dos verticils trímers i desiguals x 6,6 b fruits, disposats en un cercle x 6,6 c detall d’un fruit x 8,8 Eugeni Sierra Es tracta d’una família de plantes aquàtiques o d’ambients molt humits, que comprèn un centenar d’espècies distribuïdes en una dotzena de gèneres Es troben arreu del món, principalment a l’hemisferi boreal, i la majoria de tàxons són tropicals i subtropicals En general són herbes perennes, arrelades al fons a partir de rizomes, encara que n’hi ha de teròfits que…
Sant Cosme i Sant Damià de Queixans (Urtx)
Art romànic
Situació Absis de l’església de Sant Cosme i Sant Damià , decorat amb un fris d’arquets cecs ECSA - A Roura Església parroquial del poble de Queixans, que és situat al raiguer, entre la plana i la muntanya, en una elevació Mapa 36-10 217 Situació 31TDG114947 Queixans és a 4 km al sud de Puigcerdà per la carretera N-152 Un trencall a mà esquerra mena al poble RMAE Història No hi ha gaires notícies històriques sobre aquesta església La parròquia de Queixans és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb la forma Kexanos Aquest document, que porta la data de 819, en realitat fou…
Ciutat d’Urgell
Una de les dues tombes de tègules localitzades sota el claustre de la catedral de la Seu d’Urgell A Villaró Entre els anys 1992 i 1997 un seguit d’intervencions arqueològiques d’urgència i seguiments d’obres han posat de manifest l’existència d’un notable horitzó romà tardà i paleocristià a la Seu d’Urgell, als volts de la catedral de Santa Maria La primera excavació va posar al descobert la petita església de Santa Eulàlia, un temple documentat al començament del segle XI El seu absis recolzava sobre el mur lateral d’un dipòsit revestit amb opus signinum , que formava part d’un conjunt de…
Bronzes d’indumentària de la zona nord-oriental de Catalunya (segles VI-VII)
Placa de cinturó amb sivella, trobada a les excavacions de Puig Rom l’any 1917, i placa de cinturó de tipus liriforme procedent d’Empúries Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M Casanovas D’ençà de l’any 1950, en què P de Palol publicava l’estudi i la classificació de les diverses plaques de cinturó i fíbules aparegudes a la zona catalana, s’han recuperat altres exemplars que ens porten a ampliar les dades inventariades en l’article de l’esmentat autor Pel que fa a la zona més nord-oriental de l’actual Catalunya, fins aquell moment es coneixia un total de deu plaques de cinturó, provinents…
projecció homolosina
Cartografia
Tipus de projecció pseudocilíndrica, obtinguda en combinar la projecció sinusoidal (que és emprada per a les latituds compreses entre els paral·lels 40°N i 40°S) i la projecció homologràfica (que ho és per a la resta del globus).
És emprada per a fer mapamundis, especialment quan hom pot negligir la discontinuïtat que es produeix en les zones oceàniques Fou ideada per Paul Goode el 1923
circulació de Langmuir
Geografia
Estructura dinàmica que es genera en la superfície de les masses d’aigua, mars i llacs, per acció del vent o d’ones internes, en forma de vòrtexs allargats en direcció horitzontal i més o menys paral·lels.
En la superfície de la mar es detecta visualment per la presència de filargarses més o menys regulars i alternades d’aigua amb la superfície arrissada zona de divergència de l’aigua, de menor tensió superficial i aigua de superfície llisa zones de convergència i major tensió superficial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina