Resultats de la cerca
Es mostren 749 resultats
Sant Tomàs del Prat de Dalt (Caldes de Montbui)
Art romànic
Situació Vista interior de l’església, que palesa el seu estat avançat de ruïna E Pablo La capella de Sant Tomàs del Prat de Dalt és a la riba esquerra de la riera de Caldes Pertany al terme de Caldes i a la parròquia de Sant Feliu de Codines Enfilades al turó que hi ha sobre la masia del Prat de Dalt hi ha les restes de l’edificació La capella és a tocar del camí, dins el bosc, prop del límit d’aquest amb una zona que esdevingué erma a causa d’un incendi forestal que abastà el cim del turó Mapa L37-14364 Situació 31TDG301139 S’hi arriba des de la carretera de Caldes de Montbui a Sant Feliu…
Santa Magdalena de la Vall o del Soler (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Aquesta església, adossada a un mas abandonat el Soler o Solerot, és situada, a frec de camí, en una zona planera envaïda de conreus, entre els masos de Cal Ninet i de l’Espinac, a la banda occidental del terme Mapa 34-14391 Situació 31TCG723232 S’hi arriba fàcilment, tant des de Calaf com des d’Igualada, per la carretera de Jorba a Ponts Molt poc abans de la fita del quilòmetre 32, on hi ha el trencall de Calonge de Segarra, a mà esquerra, s’inicia el camí carreter que, amb un recorregut d’un quilòmetre aproximadament, hi mena Tot i que es pot penetrar a l’interior de la capella a…
Sant Mamet (Seva)
Situació Planta, a escala 1200, de la capella, amb una nau que ha perdut l’absis, molt modificada al llarg dels anys M Anglada La capella de Sant Mamet es troba a l’extrem de tramuntana del mas homònim, el qual es troba en un sector molt proper al terme dels Hostalets de Balenyà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 39,1 —y 29,6 31 tdg 391296 Per arribar-hi, el camí més curt, bé que en mal estat, és el que parteix de la urbanització del Muntanyà per l’únic trencall que hi ha en direcció a ponent, fins…
Franz Adolf Berwald
Música
Compositor i violinista suec.
Vida Membre d’una nissaga de músics, durant la seva joventut oferí concerts a Estocolm, Uppsala i a la cort sueca, en la qual exercí com a instrumentista fins el 1828 Estudià amb JBE Dupuy, director de l’orquestra de palau Les primeres composicions de Berwald, una fantasia, un septet i un concert per a dos violins, daten del 1817 El 1818 inicià la publicació d’una revista, "Musikalisk journal", on presentà algunes de les seves obres de saló Desitjós de millorar la seva formació, durant força temps sollicità en va que se li permetés realitzar un viatge d’estudis Això no fou possible fins que…
deute públic
Economia
Endeutament de l’estat per la venda, al mercat, de títols representatius d’aquest deute.
L’emissió de deute públic és conseqüència del fet que cal igualar els ingressos i les despeses de l’estat i que no sempre és possible d’aconseguir-ho augmentant els imposts Quan el deute públic és a un termini, és anomenat deute flotant A l’Estat espanyol, aquest mecanisme començà a l’època de Carles III i continuà durant tot el segle XIX, i serví bàsicament per a finançar les despeses extraordinàries provocades per les guerres Entre el 1900 i el 1917 l’emissió de deute disminuí molt, i tornà a augmentar entre el 1917 i el 1925 com a conseqüència de la guerra del Marroc A partir del 1925 les…
Santa Maria de Martorelles
Art romànic
Situació Absis i base del campanar d’aquesta església, inicialment romànica, molt modificada per reformes successives C Ortega L’església parroquial de Santa Maria és situada al bell mig de Martorelles de Dalt, a 181 m d’altitud, dalt d’un turó Mapa L37-15393 Situació 31TDF969378 Des de Mollet del Vallès, travessant el Besòs, es creua la carretera de Sant Adrià a la Roca Prop d’aquest encreuament, surt en direcció est la carretera que arriba fins a Martorelles de Dalt Cal recórrer uns 3 km des de la bifurcació COR-METS Història El terme de Martorelles de Dalt és documentat per primera vegada…
Sant Amanç de Viladés (Rajadell)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’absis de l'església de Sant Amanç, molt malmés, vist des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església romànica de Sant Amanç, actualment adossada a una capella moderna, encara es manté dempeus vora el mas Viladés, situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell i a frec del camí que mena a Aguilar, a la banda nord-occidental del terme Long 1°40’39” - Lat 41°44’05” Hom hi va per la carretera de Manresa a Calaf Poc després del quilòmetre 8, cal desviar-se a l’esquerra per tal d’emprendre la carretera que mena a Rajadell Un cop passada l’estació del…
Sant Joan del Prat (Taradell)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capella des del costat de migjorn M Anglada La capella es troba apartada uns 100 m del mas El Colomer vora el límit del terme municipal de Taradell amb el de Tona, o sigui al sud-est Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 37,6 —y 35,6 31 tdg 376356 Per anar-hi, cal sortir de Tona en direcció a Vic abans del trencall del Manantial Ullastres hi ha un carrer a mà dreta que condueix a les piscines municipals fins trobar un camí carretera en bon estat que passa pel mas el…
L’acostament de Felip V als catalans
Constitucions, capítols, y actes de cort , Barcelona, 1702 BC Felip V es va afanyar a convocar a cort un cop arribà a Barcelona perquè necessitava el favor dels catalans per a enfrontar-se amb la guerra que preparaven els aliats Narcís Feliu de la Penya, austriacista destacat, qualificava aquella cort, en els seus Anales de Cataluña 1709, de molt positiva La reunió de la Cort de Barcelona ja va ser important pel fet de la mateixa celebració, després de més de cent anys sense cap legislatura, de manera que es demostrava que la institució no estava morta i que els mecanismes funcionaven amb…
segona guerra Carlina
Història
Guerra civil, dita també guerra dels Matiners, que s’inicià pel setembre del 1846 i durà fins al maig del 1849.
Més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats Ramón María de Narváez i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país quintes, aranzels, en la qual participaren, a més dels carlins anomenats en aquesta època montemolinistes , progressistes i republicans El projecte patrocinat, entre d’altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro d’unir les dues branques borbòniques amb el casament d’Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fill i successor de Carles V Carles VI, per als seus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina