Situació
Aspecte que ofereix l’absis de l'església de Sant Amanç, molt malmés, vist des del costat de llevant.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església romànica de Sant Amanç, actualment adossada a una capella moderna, encara es manté dempeus vora el mas Viladés, situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell i a frec del camí que mena a Aguilar, a la banda nord-occidental del terme. Long. 1°40’39” - Lat. 41°44’05”.
Hom hi va per la carretera de Manresa a Calaf. Poc després del quilòmetre 8, cal desviar-se a l’esquerra per tal d’emprendre la carretera que mena a Rajadell. Un cop passada l’estació del ferrocarril i traspassada la via, just després d’un revolt molt pronunciat, hi ha un camí, a mà dreta, que a poc d’espai de travessar la riera es bifurca en dos camins, dels quals cal seguir el de mà dreta, que, en dirigir-se a Aguilar, passa per Can Viladés, on cal demanar el permís per a visitar la capella. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell de Rajadell, al lloc de Sant Amanç. No degué passar mai de sufragània.
L’església es troba esmentada el 1027 amb la forma Sant Emanz, però es tracta d’un topònim afegit posteriorment al document ja en època antiga. El 1284 hi ha l’església esmentada amb la forma Santa Maria de Sant Amanç. No sabem si es tracta d’una deixa a l’altar de Santa Maria de l’església de Sant Amanç o és que l’advocació corresponia a Santa Maria i Sant Amanç és el nom del lloc. Semblaria que ha de ser la primera possibilitat, ja que més tard segueix apareixent l’església amb dedicació a Sant Amanç.
No sabem que mai tingués funció parroquial; ni en les llistes dels segles XII-XIV i XV no apareix com a tal, i en canvi el 1685 la trobem documentada com a sufragània de la de Sant Iscle de Rajadell. El segle XVII fou construït un temple nou i l’edifici antic quedà sense culte. Actualment serveix de magatzem del mas Viladés; si bé està semiabandonat, l’edifici encara es troba dempeus.
Al molí de Viladés es trobà una làpida de marbre blanc amb una inscripció d’època romana; actualment es conserva en el Museu Episcopal de Vic. També s’han trobat monedes romanes en els camps de conreu propers. (ABC)
Església
Es tracta d’un edifici simple i auster que fou bastit el segle XII sense cap envaniment, com ho demostra la manca total d’ornamentacions. El seu esquema, molt senzill, s’ajusta a un pla d’una sola nau, de dimensions reduïdes, capçada vers llevant per un absis de radi ultrapassat, que gairebé és tan ample com la nau.
La capella és coberta, a la nau, amb una volta de canó, lleugerament apuntada, que recolza sobre els murs laterals, mentre que l’absis és abrigallat amb una coberta que, per la llargària de la capçalera, excedeix de poc el quart d’esfera. El mur de tramuntana ha estat descarregat amb dues arcades i al mur de migdia encara hi ha el buidat del primitiu portal, posteriorment inutilitzat. Al centre de l’absis hi ha oberta una finestra d’una sola esqueixada, d’aspecte arcaic, que ha estat feta amb dos blocs de pedra allargassats, sobre els quals reposa un altre bloc monolític, que al dessota ha estat rebaixat en forma d’arc de mig punt, que es tanca damunt els muntants.
Detall de l’exterior del mur de l’absis, amb una senzilla finestra feta amb uns pocs blocs de pedra.
F. Junyent-A. Mazcuñan
A fi de poder utilitzar la capçalera com a magatzem hom esportellà els costats dels seus murs amb dues obertures a manera de portals, una de les quals la mig tapiaren de nou. Al mateix temps hom construí un envà que s’interposa entre la nau i l’absis. El mur de migjorn té adossat un cos d’edifici, on s’allotgen els nínxols d’un petit cementiri que el tapen en una bona part. Això no obstant, al capdavall encara és perceptible un fragment del portal original, ara escapçat i obturat, el qual, pel que es veu, era cobert amb un arc de mig punt adovellat.
En construir-se el segle XVII el nou temple que li fa costat, aquest se li adossà perpendicularment, de tal manera que el mur frontal restà totalment eclipsat per la nova construcció, amb la qual es comunica per mitjà d’una porta. Sobre aquest mateix mur hi devia haver un campanar d’espadanya, bé que actualment no en queda cap rastre. L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra de mides desiguals, sense polir, que es disposen en filades.
L’edifici, per bé que es manté dempeus, roman abandonat i sense culte, i el santuari és utilitzat com a magatzem. (FJM-AMB)
Treballs de restauració posteriors
A causa del seu abandó secular i la seva utilització com a magatzem d’estris agrícoles, la part més antiga d’aquesta esglesiola romànica, l’absis, s’esfondrà en part l’any 1989. Els Amics de l’Art Romànic del Bages portaren a terme unes obres de consolidació de bona part de les seves parets externes i el portal. (FVM)