Resultats de la cerca
Es mostren 2254 resultats
Torre de la Guàrdia (Subirats)
Art romànic
Dalt d’un turó de 385 metres d’altitud i prop del nucli de Sant Pau d’Ordal han pervingut molt poques restes del que s’anomena torre de la Guàrdia Hi ha una mancança absoluta de documentació sobre aquesta torre, de planta quadrada, d’uns dos metres d’alçària, amb una mena de sòcol, tot de pedra de marge enganxada amb fang, que envolta la construcció Crida l’atenció la forma quadrada de l’obra, no gaire comuna en la rodalia Encara que probablement el seu origen sigui alt-medieval i formés part del sistema de guaita, juntament amb la torre de Can Llopart que alertava el castell de Subirats,…
Els aràcnids presents als Països Catalans
Set dels onze ordres d’aràcnids que comprenen formes vivents tenen representació a la fauna dels Països Catalans A més de les aranyes típiques aranèids, aquests grups inclouen els escorpins, ben coneguts de tothom els pseudoscorpins, que, per la seva forma semblen petits escorpins sense cua els solífugs, organismes veritablement rars al nostre país els palpígrads, petits aràcnids habitants de les coves els opilions, sovint confosos amb les aranyes per la seva forma, comuns i de les mateixes dimensions que aquestes i els àcars, grup molt divers al qual pertanyen, entre altres, les…
Diether de la Motte
Música
Compositor i pedagog alemany.
Estudià composició, piano i direcció coral a l’Acadèmia de Música de Detmold i assistí a classes amb R Leibowitz, E Krenek i O Messiaen a Darmstadt El 1950 fou lector a l’Escola de Música per a l’Església Luterana de Düsseldorf, on a partir del 1955 treballà com a crític musical D’ençà del 1962 fou lector al Conservatori d’Hamburg, i més tard, professor de composició i teoria 1964 del mateix centre Les seves obres no pertanyen a cap escola, però s’hi aprecia la influència del gamelan, del cant gregorià i de compositors com F Schubert i A Berg Escriví nombroses obres de "música…
Austràlia Meridional
Divisió administrativa
Estat d’Austràlia vora la Gran Badia Australiana.
La capital és Adelaide Al nord-est, les conques dels llacs Eyre i Frome pertanyen al límit sud-oest de la Gran Conca Artesiana que acaba als contraforts del monts Flinders El nord-oest forma part del Gran Desert Victòria, on es troba la reserva d’aborígens de Yalata Vora la Gran Badia Australiana, la costa és rectilínia i pràcticament despoblada, menys a les penínsules d’Eyre i Yorke separades pel golf de Spencer, on s’aglomera la població El seu clima és desèrtic al nord-oest La pluviositat augmenta vers el sud fins a arribar a un clima temperat càlid Els principals recursos…
Gran Larousse Català
Historiografia catalana
Diccionari enciclopèdic en llengua catalana, en 10 volums, editat per Edicions 62 el 1990.
És l’adaptació del diccionari enciclopèdic Larousse, en llengua francesa, a l’àmbit català s’hi incorporen i aprofundeixen totes les matèries referides als països de parla catalana El director de l’obra és Josep Corredor-Matheos i el consell assessor d’història està format per Joaquim Molas i Batllori i Josep Termes i Ardèvol Els principals redactors i collaboradors de les veus d’història són Josep M Ainaud i de Lasarte, Jordi Casassas i Ymbert, Ernest Lluch i Martín, Josep M López i Piñero, Jesús Mestre i Campill, Miquel Porter i Moix, i Santiago Riera i Tuebols Les entrades de l’àrea…
VLAN
Electrònica i informàtica
Xarxa lògica que comparteix una mateixa xarxa física, típicament Ethernet, la tecnologia més emprada en entorns LAN.
Les VLAN permeten la separació del tràfic per eficiència i seguretat, reutilitzant els mateixos elements de commutació A nivell funcional, es configuren als commutadors i operen a nivell d’enllaç en el model OSI L’assignació de dispositius a VLAN es fa per assignació de ports als commutadors, segons l’adreça MAC o en funció dels protocols emprats, entre d’altres Cada VLAN se sol identificar amb un número, té un domini de difusió broadcast diferent i se sol correspondre a una subxarxa a nivell IP El trànsit d’una VLAN no és visible des d’una altra VLAN Per interconnectar dispositius a…
Joseph de Torres y Martínez Bravo
Música
Mestre de capella, organista, compositor, teòric i impressor de música castellà.
La seva vida professional s’inicià com a organista i mestre dels escolans de cor de la capella reial de Madrid el 1686 el 1697 fou nomenat primer organista d’aquesta institució, i cap al 1718, mestre de capella, càrrec que exercí fins a la seva mort De les seves impressions musicals, han pervingut vint-i-sis publicacions de diversos autors i dues de pròpies les Reglas generales de acompañar 1702, 1736 i la seva versió i arranjament de l' Arte de canto llano de Francisco Montanos 1705, 1712, 1728 i 1734 Es conserven prop de 200 composicions seves, la major part de les quals pertanyen…
nadala
Literatura
Música
Cançó nadalenca.
La vitalitat del gènere, la seva llarga conservació i la seva qualitat folklòrica provocaren que els texts, qualsevol que fos llur procedència, es convertissin en anònims i peculiars productes poètics de la collectivitat, que els elaborà al llarg d’una transmissió oral i dins un costumari periòdicament actualitzats Els seus temes —les profecies, l’anunciació, les lloances a Maria, l’anada a Betlem, el naixement, l’anunciata i l’adoració dels pastors, els Reis, Herodes, els Innocents, etc— provenen de fonts eclesiàstiques —canòniques, apòcrifes i llegendàries— i de fonts populars i profanes…
art sassànida
art sassànida Detall dels relleus rupestres de la cova de Tak-e Bostan
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat durant el regnat de la dinastia sassànida.
S'inicià amb Ardashīr I 226-242 Hom maldà per retrobar l’antiga monumentalitat dels aquemènides fou també un moment creador quant a les noves tècniques introduïdes en la construcció d’arcs i voltes Pertanyen a aquesta època la cúpula del palau d’Ardashīr a Fīrūzābād, així com els palaus de Dāmghān, Baz-e i Kuh-e Khwadje Posteriors, bé que d’estil idèntic, són els palaus de Djerre, Kāzerūn, Yazdikhwadt, Sarvestān, Kal-e Dukhatar i Qaṣr-e Shīrīn Quant a l’escultura, hi ha també un intent d’autoafirmació sobresurten els baixos relleus de Naqsh-e-Radjab i Naqsh-e-Rostam Just en…
mil·liari

Mil·liari romà d’època proconsular de la via romana, trobat al Vilar de Tona
© Fototeca.cat
Història
Columneta posada pels romans en les vies de comunicació més importants per assenyalar la distància en milles existent entre el lloc concret i la ciutat de Roma (o qualsevol ciutat important de l’Imperi).
La inscripció columnària solia recordar també el nom de l’emperador i del magistrat que havien construït o restaurat la via Un milliari miliarium aureum , erigit al fòrum de Roma per August l’any 20 aC, marcava el centre ideal de totes les carreteres de l’Imperi Als Països Catalans han estat trobats diversos milliaris, sobretot a la part central del Principat i al nord del País Valencià La majoria corresponen a la Via Augusta a Sarrià de Ter, Palau-sacosta, Arenys, Vilassar, Barcelona, Castellet del Penedès, Traiguera, les Coves de Vinromà, Borriol, Xilxes, València també n'hi ha que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina