Resultats de la cerca
Es mostren 2230 resultats
altura de càrrega
Física
Terme que designa l’energia hidràulica per unitat de massa acumulada en un punt d’una massa líquida, expressada amb les dimensions d’una altura.
Hom la calcula sumant primerament, l’altura pròpiament dita del punt considerat sobre un nivell de referència representada per z , que equival a l’energia potencial de posició dins el camp de gravitació segonament, l’altura piezomètrica, representada pel quocient p /γ, on p representa la pressió mesurada amb un manòmetre, i γ el pes específic del líquid considerat que equival a l’energia de pressió i finalment, l’altura corresponent a l’energia cinètica, representada pel quocient c 2 /2g, on c és la velocitat del corrent al punt considerat, i g l’acceleració de la gravetat En un…
indústria aeroespacial
Transports
Conjunt d’activitats relatives al projecte i la construcció dels vehicles aeris i espacials.
Aquest terme sintètic queda justificat pel fet que, tot i essent molt diferents els problemes de l'aeronàutica dels de l'astronàutica, ambdues tracten essencialment d’un mateix fenomen el moviment de ginys en l’espai Les circumstàncies físiques de cada cas atmosfera o espai lliure demanen solucions específiques, però els avenços de les dues disciplines han seguit sovint camins parallels una investigació de punta similar, la qual s’ha evidenciat en la formació dins de les grans empreses aeronàutiques d’una branca pròpiament aeroespacial Així, les indústries aeroespacials…
José Manuel Blecua Teijeiro
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Historiador de la literatura i filòleg.
Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona Especialista en poesia castellana del Siglo de Oro, el , publicà l’edició crítica de tota la poesia de Quevedo 1969-81, Herrera 1975, Lope de Vega 1981, Fray Luis de León 1990 i de La Dorotea , de Lope de Vega 1996 i Cántico , de Jorge Guillén 2000, i estudis de caràcter més textual que pròpiament literari, a més de llibres de text i d’antologies poètiques Fou autor, també, de Sobre poesía de la Edad de Oro 1970, Sobre el rigor poètico en España y otros ensayos 1977, La vida como discurso 1981, etc Fou membre corresponent de l’Academia…
convertidor
Electrònica i informàtica
Dispositiu destinat a codificar una informació no codificada o viceversa, o bé a canviar una informació codificada en una altra de codi diferent.
Són tipus de convertidors corrents el convertidor analògic digital i el digital analògic El primer, és un dispositiu que converteix un senyal analògic continu en un senyal digital discret en el temps i quantificat en amplitud generalment binari És format de tres components principals multiplexor, mostrejador/mantenidor i convertidor A/D pròpiament dit Atès que la conversió A/D demana un cert temps anomenat temps d’obertura , per tal d’evitar errors en la conversió, l’entrada s’ha de mantenir essencialment constant Amb aquest fi hom escull un A/D que sigui prou ràpid…
George Santayana
Filosofia
Nom amb què és conegut el filòsof nord-americà, d’origen castellà, Jorge Ruiz de Santayana.
Fill d’un diplomàtic castellà a les Filipines, el 1872 es traslladà als EUA, on era la seva mare, i fou professor a la Universitat de Harvard del 1889 al 1912, que es traslladà a Europa Establí la seva residència en un convent de Roma i alternà els viatges a l’estranger amb habituals estades a Àvila Filosòficament, tractà sempre d’entroncar el món físic amb el món de les essències —reals però no espirituals— per mitjà de l’esperit humà —tampoc pròpiament espiritual—, el qual amb el seu esforç intellectual i els seus sofriments fa possible l’alliberació final que s’inclinava per…
fiscorn

Fiscorn
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall, membre agut de la família dels bugles o saxhorns (bugle).
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons És semblant a la trompeta, tot i que lleugerament més gros i de conicitat més accentuada, raó per la qual produeix un so menys estrident que aquesta Té habitualment tres pistons i embocadura de forma semiesfèrica, com les trompes Les tessitures més habituals són les de soprano en mi♭, contralt en si♭, tenor en mi♭ i baríton en si♭ Usat sobretot a les bandes de música, als Països Catalans forma part també de la cobla Bibliografia Complement…
himnari
Música
Llibre litúrgic de l’Església d’occident que conté el repertori d’himnes utilitzats en l’ofici diví.
També s’anomena així la part de l’antifonari o del breviari que conté els himnes, encara que l’himnari molt sovint fou copiat de manera separada Els més antics, pertanyents a les litúrgies cèltica, gallicana i ambrosiana, també contenen altres tipus de peces litúrgiques Sovint apareixen combinats amb el saltiri Els primers himnaris purs independents daten del segle IX A partir de l’època carolíngia, els repertoris d’himnes s’anaren enriquint amb peces per a cada nova festivitat o ofici Els primers exemples notats daten del segle XI Molts dels himnaris medievals són, en realitat, llibres…
lliçó
Música
Cadascun dels fragments de la Sagrada Escriptura o dels Sants Pares que el lector canta en la missa i l’ofici diví.
Es tracta d’un tipus de cant, entre la declamació i el cant pròpiament dit anomenat per alguns teòrics "cantillació" o "cantilenació", que des d’antic fins a la introducció de les llengües vernacles en la litúrgia romana 1964 era la manera com els ministres del culte cantaven les oracions, les lectures, els prefacis, etc, i com encara es canten en les diverses litúrgies orientals Cal cercar-ne l’origen en la lectura "cantada" de l’Escriptura a les sinagogues, amb l’influx, pel que fa al ritu llatí, de la lectio oratoria clàssica Es tracta de melodies senzilles, gairebé…
Honorat Ciuró
Literatura catalana
Prosista, poeta i memorialista.
Sacerdot, beneficiat de Sant Pere de Tuïr Deixà diversos manuscrits, redactats amb candidesa i sense pretensions literàries, preciosos per a conèixer la vida rural dels Aspres abans i després de l’annexió del Rosselló a França un Tractat de la capella començat el 1637 i acabat el 1664, que ha estat considerat una novella religiosa en brut i un exemple de misticisme rural el Cant d’Honorat , una cançó de gust popular composta al to de Pastoreta galana Camins traçats , pròpiament un llibre de família on hom explica la genealogia, els capítols matrimonials, els testaments i els costums devots…
les Termòpiles
Pas
Pas situat entre les regions de Tessàlia i la Grècia Central, entre el mont Eta i el golf Malíac, prop d’unes deus termals (d’on prové el nom).
Constituït per tres corredors estrets hom creu que el del mig és pròpiament aquell al qual es refereix el nom, presenta, actualment, un aspecte molt diferent, a causa sobretot del retrocés de la mar, i només és possible de reconstruir l’antiga topografia gràcies al testimoni d’Heròdot i de Livi En aquest pas, a la fi de juliol de l’any 480 aC, durant dos dies Leònides, amb un petit exèrcit, la flor del qual eren tres-cents lacedemonis, es mantingué contra atacs incessants dels perses Traït per Efialtes, que mostrà a l’enemic el camí de la muntanya, Leònides s’hi enfrontà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina