Resultats de la cerca
Es mostren 918 resultats
Bernardo Bertolucci

Bernardo Bertolucci
laurentius87 (CC BY-SA 2.0)
Cinematografia
Guionista i realitzador italià.
Fill del poeta Attilio Bertolucci , cercà la collaboració de Pier Paolo Pasolini , del qual fou ajudant i deixeble, per al seu primer film La commare secca 1962, al qual seguiren Prima della rivoluzione 1966, considerat sovint com un manifest cinematogràfic de les revoltes del 1968 Partner 1968, basat en la novella de Dostojevskij El doble , i un dels episodis d’ Amore e rabbia 1969, amb el qual tancà una primera etapa marcada per l’experimentalisme i la influència de Pasolini Posteriorment, sense abandonar el seu compromís amb l’ideari esquerrà i la inclinació a tractar de temes i…
Comentari de Boeci a les Categories d’Aristòtil. Liber de Magistro, d’Agustí. Tebaida d’Estaci (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 83 Comentari de Boeci a les Categories d’Aristòtil Liber de Magistro, d’Agustí Tebaida Una de les tres caplletres que constitueixen la decoració d’aquest còdex la “Q”, del foli 10v, decorada amb motius fitomòrfics simples, amb negre i amb taques de color taronja Arxiu Mas Còdex compost per 117 folis 20,50 × 28,70 cm, escrits en lletra carolina del segle X, que contenen, en primer lloc, el Comentari de Boeci a les Categories d’Aristòtil folis 1-104 "Anicii Manlii Severini Boetii viri clarisimi ex consulum ordinibus editio prima super…
Santa Llocaia
Art romànic
És la parròquia del poble homònim, al qual donà nom L’esment més antic d’aquesta església es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell datat el 819 document redactat vers la fi del segle X, on apareix amb el nom primitiu de la parròquia, Darnacollecta La parròquia de Sanctae Leocadiae de Darnacollecta és mencionada en la butlla del 1163 del papa Alexandre III de confirmació dels privilegis del monestir de Sant Martí del Canigó, com un dels indrets on aquest cenobi posseïa béns Però, a partir del segle XIII, hom abandonà el topònim Darnacollecta i el poble i la…
Giovanni Maria Artusi
Música
Teòric i compositor italià.
Vida El 1563 professà com a canonge de la congregació de Sant Salvador, a Bolonya Estudià amb G Zarlino a Venècia, a qui sempre guardà un gran respecte intellectual, i n’arribà a publicar diversos tractats apologètics Les seves posicions foren més aviat reaccionàries i s’enfrontà a la major part dels protagonistes del canvi estilístic del final del segle XVI i el principi del XVII La primera obra publicada, L’arte del contrapunto ridotta in tavole 1586, era, tot i la solidesa que demostra, poca cosa més que una explicació i ampliació dels postulats de Zarlino tal com van quedar exposats a Le…
Tipus de protozous
Patologia humana
Segons el tipus d’estructura que els atorga mobilitat, les espècies de protozous paràsits de l’home es poden classificar en quatre grans classes, que per convenció reben una denominació en grec antic o llatí Rhizopodea , o rizòpodes, Zoomastigophorea o flagellats, Ciliatea o ciliats, i Telosporea o esporulats Classificació dels principals protozous patògens i malalties que causen classe gènere espècie malalties que causen rizòpodes Acanthamoeba indefinida meningoencefalitis amebiàsica Naegleria N fowleri ídem Entamoeba E histolytica amebiasi flagellats Trypanosoma T gambiense malaltia de la…
El vent de l’illa
Cinematografia
Pel·lícula del 1987; ficció de 94 min., dirigida per Gerard Gormezano i Montllor.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Septimània Films Manuel Valls, Barcelona, Gerard Gormezano, PC Barcelona ARGUMENT, GUIÓ I MUNTATGE GGormezano FOTOGRAFIA Xavier Gil color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Balter Gallart, Carolina Vivó decoració MÚSICA Robert Schumann, Georg Philipp Telemann, Alessandro Marcello SO Ricard Casals, Manuel Almiñana directe INTERPRETACIÓ Simon Cassel John Armstrong, Mara Truscana Ariel Kane, Ona Planas Anna Salort, El Increíble Orlando el governador Anstruther, Anthony Pilley l’oficial Smith, Ñaco Nadal el criat Joan ESTRENA Barcelona, 04031988…
Laura Mañà i Alvarenga
Cinematografia
Actriu, directora i guionista.
Vida Des del 1987 combinà els estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona i els de tècnic d’empreses turístiques, fins a debutar com a actriu a L’afer Lolita 1990, José Antonio de la Loma i a Manila 1991, Antonio Chavarrías Deixà la feina de traductora i guia i provà sort com a actriu a París, on residí vuit anys i participà en films com ara 75 céntilitres de prière 1993, Jacques Maillot i Le Doberman 1996, Jan Kounca, alhora que fou reclamada per directors catalans com Josep Joan Bigas Luna, per a La teta i la lluna 1994, i Vicente Aranda per a La pasión turca 1994 i…
Lluís Serra
Música
Músic.
Fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona des del maig del 1699 fins a l’abril del 1715, que fou succeït per Jaume de Caselles Aquest mateix any, ocupà el magisteri de l’església del Pilar de Saragossa, com a substitut de Joaquín Martínez de la Roca, de la qual fou també racioner El 1728 oposità, infructuosament, a la plaça de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi de València Estigué al capdavant de la capella musical del Pilar fins al seu òbit, arran del qual el seu lloc fou ocupat per Bernardo Miralles Tingué com a deixebles, entre d’altres, P Aranaz i,…
,
Carlos Saura Atarés
Cinematografia
Director cinematogràfic aragonès, germà d’Antonio Saura Atarés.
A l’inici i durant bona part de la seva trajectòria feu un cinema de denúncia, criticà la moral, els costums i la religiositat anquilosats i tradicionals de la burgesia espanyola Realitzà, entre altres pellícules, Los golfos 1965, premiada al Festival de Berlín, El jardín de las delicias 1970, La prima Angélica 1973, premi Especial del Jurat del Festival de Canes 1974, Cría cuervos 1975, premi Especial del Jurat del Festival de Canes 1976, Elisa, vida mía 1977, Los ojos vendados 1978, Mamá cumple cien años 1979, premi Especial del Jurat del Festival de Sant Sebastià, i Deprisa,…
Josefina Güell i Saumell
Teatre
Actriu.
Vida Participà en companyies de teatre d’afeccionats fins que fou contractada per l’empresari Ignasi F Iquino Debutà professionalment com a actriu de repartiment en la comèdia Manolo ante el peligro 1951, que es representà al teatre Talía amb Josep Sazatornil com a cap de cartell Posteriorment, treballà amb l’actor i empresari Paco Martínez Soria i Pepita Serrador, i començà a combinar aquesta activitat amb el cinema, participant en petits papers a Dulce nombre 1951, Enrique Gómez i El frente infinito 1956, Pere Lazaga Actuà en dues obres molt populars al costat de Joan Capri, Romeo de cinc a…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina