Resultats de la cerca

El gaullisme aparegué com un factor d’aglutinament i d’unificació política de les classes dominants franceses en un moment que el fracàs de les institucions de la IV República posà de manifest la necessitat d’una reestructuració en el sistema polític d’aliances Basat en la figura carismàtica del general De Gaulle, el gaullisme intentà de fer bascular la base d’aliances de la burgesia francesa de la petita pagesia a la petita burgesia, sobre una ideologia nacionalista moderada capaç de mobilitzar-la i de mantenir-la lluny de les temptacions de l’extrema dreta, sistema que es concretà en la…

Fill d’Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles i de Castellana de Requesens, heretà la baronia de Bellpuig Urgell Lluità, a les ordres del Gran Capità, a la segona campanya per a la conquesta de Nàpols i a la presa de Mers-el-Kébir 1505, com a almirall El 1507 Ferran II de Catalunya-Aragó, arribat a Nàpols amb la seva nova muller, Germana de Foix, el nomenà virrei de Sicília El 1509 succeí Joan d’Aragó com a virrei de Nàpols Poc temps després aconseguí del rei que abandonés el projecte d’introduir a Nàpols la inquisició Nomenat capità general de la Santa Lliga 1511, al capdavant de les…

Vida Es formà amb el seu pare, professor de violoncel al Conservatori de Bakú, i a partir del 1937 prosseguí els estudis a Moscou Feu la seva primera aparició pública a quinze anys Fou deixeble de D Šostakovič i de S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on es diplomà l’any 1946 A partir del 1948 començà a impartir lliçons en aquest mateix centre, primer com a professor assistent i posteriorment, entre el 1959 i el 1974, com a professor titular Després de la Segona Guerra Mundial aconseguí ser conegut fora de la Unió Soviètica i arribà a ser considerat el veritable successor de Pau Casals, de…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Orfeó Català amb J Salvat i els prosseguí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig amb Lluís Millet , violoncel amb J Soler i harmonia amb  Enric Morera   El 1924, per defugir el servei militar, es traslladà a París, on continuà els estudis de composició a la Schola Cantorum amb Albert Roussel i Vincent d’Indy , mentre es guanyava la vida com a violoncellista En establir-se la Segona República, Josep Carner fou nomenat cònsol a Le Havre i oferí a Valls el càrrec de vicecònsol Durant la Guerra Civil tornà a Espanya per…

Fill del psiquiatre Joaquim Alier , exiliat a Veneçuela, visqué successivament amb la seva família als Estats Units Nova York, a Austràlia Brisbane, a Nova Guinea i a l’illa de Java El 1951 tornà a Barcelona, on prosseguí la formació musical iniciada amb la seva mare Bé que es matriculà a la Facultat de Medicina, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona UB i es llicencià en història moderna El 1979 es doctorà per la mateixa institució amb la tesi L’òpera a Barcelona Orígens, desenvolupament i consolidació de l’òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del…

El 1912, amb només setze anys, es feu càrrec del negoci familiar, l’estat ruïnós del qual l’obligà a liquidar-lo al cap de pocs mesos Treballà des d’aleshores com a mestre, corrector editorial, secretari de correspondència per a un magatzem d’importació i exportació, bibliotecari i empleat de banca Autodidacte, es decantà vers el periodisme, que des dels anys vint es convertí en la seva principal activitat professional, amb una forta inclinació per la crítica literària Influït per Eugeni d’Ors i Josep M López-Picó, collaborà especialment en  La Revista  des del 1921, els anys 1928-28 en  La…

Cursà tres anys de dret i es formà com a actriu a l’Institut del Teatre 1975-78 Formà part de grups independents, de l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle ADTE i debutà en el teatre professional amb Bodas que fueron famosas del Pingajo y la fandanga Grec 78 El mateix 1978 entrà al grup Dagoll Dagom i actuà a Antaviana , i debutà a la televisió El club de los siete i al cinema amb L’orgia , de Francesc Bellmunt Després d’aquest film s’installà a Madrid, on prosseguí la carrera, i començà a utilitzar el nom artístic d’Assumpta Serna De la seva filmografia cal destacar El…

S’inicià en la música amb el seu pare, Jordi Soler Bachs, i posteriorment feu estudis de guitarra al Conservatori Superior de Música de Barcelona i amplià cursos de guitarra amb Gracià Tarragó Treballà encara la guitarra amb Stephen Murray a Londres 1968 Amb una sòlida formació, influït per la música clàssica i les avantguardes, conreà l’estètica flamenca amb Manuel Molina, Diego del Gastor 1971, Juan el Camas i Joselero de Morón Més tard alternà amb Taj Mahal 1972 i amb Léo Ferré 1981, amb qui enregistrà dos discos a Itàlia De molt jove participà en grups com Els Xerracs i Pic-Nic, i…

Visqué fins als 33 anys a la barriada barcelonina del Poblenou La seva família tenia una tradició en el treball de l’art gravat tèxtil, ambient que marcà la seva obra literària Abans de la fi de la guerra civil havia publicat les novelles Pàgines d’un adolescent 1929, La vida d’Olga 1930, El teu secret 1934 i Suburbi 1936, de marcat caràcter psicològic, i el llibre de poesia Poemes 1934 Entre els contes, cal remarcar L’home i el seu àngel 1937 En teatre va estrenar El casament de la Xela 1937, premi Ignasi Iglésias 1936 També va conrear el periodisme S’exilià a França 1939, on, al castell de…

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…