Resultats de la cerca
Es mostren 759 resultats
Castell de Llastarri (Tremp)
Art romànic
L’actual despoblat de Llastarri tres focs el 1381 i el 1553 s’emplaça al bell cim de la carena 1 211 m d’altitud, de manera que vist des dels 700 m del clot de Sopeira sembla realment un niu d’àguiles penjat damunt la serra de Sant Gervàs L’etimologia d’aquest topònim preromà, basc, està relacionada segons J Coromines amb el nom collectiu de planta “ llasto ” D’antuvi, el lloc tenia dues bones qualitats, ja que controlava el coll homònim, de pas obligat en aquest sector si tenim en compte el congost d’Escales, i, d'altra banda, les seves vinyes eren força apreciades pel monestir…
nom
Gramàtica
En gramàtica tradicional, terme que designa globalment les parts de l’oració anomenades substantiu i adjectiu, que expressen, respectivament, els éssers i llurs qualitats o determinacions.
Més estrictament, aquest terme ha estat reservat per al substantiu Hom s’ha acostumat a dividir-lo en comú , que designa tots aquells éssers als quals pot ésser aplicat de la mateixa manera, tant els éssers reals com tot allò que hom pot concebre com una entitat, encara que sigui abstracte, i propi , aplicat només a un ésser considerat en particular noms de persona, geogràfics, d’éssers personificats La definició de nom propi no apareix prou clara a molts lingüistes pel fet que sovint els noms propis tenen o poden tenir també una pluralitat de referents Alguns lingüistes atribueixen al nom…
higiene
Alimentació
Conjunt de condicions que tenen per objecte garantir les necessàries qualitats sanitàries dels aliments perquè siguin nutritius, d’aspecte agradable, nets i exempts d’agents nocius.
Aquests agents nocius poden ésser substàncies químiques tòxiques o microbis patògens o llurs productes introduïts per persones, animals o agents naturals aire, aigua en qualsevol fase de la producció dels aliments La higiene s’ocupa de l’estat sanitari dels manipuladors d’aliments, de les normes sanitàries de locals, installacions, maquinàries, indústries i establiments alimentaris, dels utensilis i materials en contacte amb els aliments en llur preparació o consum i del control que tot això pressuposa segons la legislació
activació
Química
Tractament d’una substància per la calor o per reactius químics per tal de comunicar-li qualitats d’adsorbent o de millorar les que ja tenia.
L’alúmina, les argiles i els carbons utilitzats com a adsorbents són sotmesos, en general, a tractaments d’activació
pinçadora de bales
Indústria tèxtil
Obridora de bales que arrenca petits flocs de bales de fibres de diverses qualitats, en quantitats exactament dosificades, i seguidament les barreja en proporcions ben determinades.
grau de significació de l’adjectiu
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels valors o els nivells d’expressió susceptible d’ésser manifestat per un adjectiu, en poder variar la intensitat relativa de les qualitats que designa.
El grau positiu no és marcat per graus de comparació ni d’intensitat El comparatiu indica la qualitat de l’adjectiu per comparació amb d’altres substantius que tenen la mateixa qualitat Pot ésser de superioritat més que , d' inferioritat menys que , d' igualtat tant com El català conserva algunes formes de comparatiu sintètic, per sufixació, heretades del llatí millor, pitjor, major, menor , tot i que la parla corrent prefereix les formes analítiques integrades per adverbi + adjectiu El superlatiu que suposa també sempre una idea implícita de comparació atribueix al substantiu…
Émile Cartailhac
Historiografia catalana
Prehistoriador i antropòleg occità.
Malgrat que estudià dret i exercí d’advocat, ho abandonà i, sota la influència del seu oncle Quatrefages, es decantà cap a la investigació prehistòrica amb la prospecció metòdica dels dòlmens de Larzac Occitània Professor d’antropologia a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, fou un dels capdavanters de l’arqueologia prehistòrica Si bé no fou un dels creadors de la prehistòria com a ciència, sí que fou el primer que sabé donar un sentit humanístic a una disciplina que en aquells moments tenia poc de científica i molt de polèmica Des del 1869 dirigí la primera revista de prehistòria…
Llibre de cavalleries
Literatura catalana
Novel·la de Joan Perucho publicada el 1957.
Desenvolupament enciclopèdic Relata, en quatre parts, una gran aventura, un viatge que dona sentit a l’existència de Tomàs Safont, el protagonista, jove enginyer industrial ociós, les aficions del qual són la lectura, l’esport, les dames i la història Tot això discretament adobat com una història d’amor, en què l’espectacular vídua Eveline Nikopoulos a la fi és desplaçada, en el cor del protagonista, per la més discreta i submisa Blanca de Salona / Rosaura L’autor juga amb el temps i l’espai, i els transforma per contrastar l’obscur present de Catalunya amb la seva passada esplendor Així, el…
malària

Cicle vital del plasmodi, causant de la malària
Patologia humana
Malaltia infecciosa endèmica produïda per protozous del gènere Plasmodium i transmesa a l’home per la picada de mosquits femella del gènere Anopheles infectats.
En l’home les quatre espècies que poden transmetre la malaltia són Plasmodium vivax malària terçana, Plasmodium falciparum malària terçana maligna, Plasmodium malariae malària quartana i Plasmodium ovale L’home n'és l’hoste intermedi, i el mosquit n'és el definitiu Clínicament, la malaltia es caracteritza per febre de diverses qualitats intermitent, remitent, terçana, quartana, etc, esplenomegàlia i la presència del paràsit a la sang, on envaeix els eritròcits i els destrueix, desencadenant el paroxisme malàric, que coincideix amb el calfred i és seguit de calor i suor En la…
degeneració
Patologia humana
Estat patològic de la substància viva (òrgan, teixit o cèl·lula) manifestat per modificacions de l’estructura morfològica, física o química.
La degeneració pot afectar un dels components d’aquesta substància, és a dir, les cèllules o la substància els elements intercellulars, o bé tots dos Els teixits perden les qualitats específiques, tant estructurals com funcionals, i això condueix a una sèrie d’alteracions metabòliques que influeixen en la capacitat de desenvolupament, regeneració i adaptació És una condició indispensable que les modificacions morfològiques o fisicoquímiques siguin reversibles, perquè els mateixos agents nocius aplicats més temps o amb més intensitat poden produir la mort cellular Les causes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina