Resultats de la cerca

Les resines alquídiques es preparen escalfant la mescla dels ingredients en atmosfera inerta, amb solvents o sense, fins a aconseguir —essencialment per esterificació i eventualment transesterificació— un pes molecular elevat i una baixa acidesa, però sense arribar, tanmateix, a la gelificació El detall dels mètodes varia segons els ingredients utilitzats i les propietats desitjades La presència de reactants de funcionalitat superior a dos permet d’obtenir estructures ramificades tridimensionals, d’una complexitat molt més gran que la dels polímers corrents Segons quina és la insaturació dels…

Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors, antiaglomerants,…

Situació Una perspectiva exterior de l’església, des del nord-oest Al mur de tramuntana encara és visible l’aparell romànic de la construcció primitiva d’aquest edifici, la major part del qual és del final del segle XIV F Tur L’església de Sant Pere de Figueres es troba al centre de la població Mapa 258M781 Situació 31TDG967798 Història A l’acta d’ordenació de l’abat Teuderic, del monestir de Sant Pere de Camprodon, datada el 27 de juny del 962, és esmentat el lloc de Figueres amb la particularitat que el document fa esment de la permuta feta l’any 943 entre el bisbe Gotmar de Girona i el…

Situació Restes de murs situats a la carena de l’altiplà de Terrassa que formen un clos que podria correspondre a aquest castell desaparegut ECSA - J Bolòs Restes de construccions situades a la part més alta de l’altiplà que s’estén al nord-est de Rigardà, damunt de la riera de Rigardà i davant de l’església de Santa Eulàlia de Vilella Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 6” N - Long 2° 32’ 21” E Si seguim la carretera que va de Vinçà fins a Rigardà, molt poc abans d’arribar a aquest darrer poble, surt a mà esquerra una carretera asfaltada que mena a unes cases i, després, convertida en pista…

Situació Vista de la capçalera d’aquesta enigmàtica edificació romànica ECSA - JA Adell La capella de Santa Maria és situada al costat del mas de Llinda, que es troba a uns 2 km a l’oest del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF958818 Història La capella apareix esmentada per primera vegada el 979 en una donació que feu Sunifred d’una torre, unes cases i d’altres propietats que posseïa al terme d’Olèrdola Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida Segons es desprèn d’un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l’any 1024 s’hi…

Talla de la Mare de Déu amb el Nen, conservada al Museu Frederic Marès GLlop El Museu Marès de Barcelona conserva una talla de la Mare de Déu núm 660 que consta com a provinent de Taüll Al Catàleg de l’any 1991 Catàleg d’escultura i pintura medievals , 1991, pàg 139, núm 68 no s’especifica la seva procedència, per tant, es desconeix exactament en quina església es trobava Maria és asseguda en un seient amb els muntants remarcats i el Nen seu damunt la cama esquerra de la Mare Vesteix túnica, sobretúnica i mantell agafat per la zona del pit i obert pel davant Porta corona i…

Fragment de teixit del segle XI conservat al Museo Arqueológico Provincial de Huesca Museo Arqueológico Provincial de Huesca La troballa sorprenent d’aquest teixit 1978 * fa que s’incrementi el grup tèxtil al qual pertany l’estendard d’Hišām II 976-1013, la semblança tècnica i ornamental del qual és evident És un fragment de teixit llis amb lligat de tafetà i la decoració és realitzada amb tècnica de tapís, desenvolupada en tres franges horitzontals La central mostra quatre rombes complets i el cinquè incomplet en aquest últim apareix la figura d’un paó amb el cap girat La resta dels rombes…

Situació Al costat dret del riu Llobregat hi ha una sèrie de forats destinats a fer una canalització de fusta Al seu costat hi ha un rec excavat a la roca J Bolòs Al costat del riu Llobregat, a prop d’Obiols hi ha una línia de forats i la rasa d’una antiga canalització Tant el rengle de forats com la rasa, que són parallels al curs de l’aigua, hom els pot veure des de la carretera que va de Manresa a Berga, si el riu Llobregat no baixa gaire ple, al costat de l’antic pont d’Obiols, que s’endugué la riuada del novembre de l’any 1982 Aquesta canalització figura situada en el mapa del Servei de…

Situació Aquesta construcció, és bastida al cim d’una lleugera elevació —a uns 1 090 m d’altitud— situada a la part baixa d’una zona de camps o prats, des d’on hom domina una bona part de la vall del riu Mosoll Mapa 254M781 Situació 31TCG846705 Molt a prop del punt quilomètric 5 de la carretera que va de Sant Llorenç de Morunys a Tuixén, poc després de deixar a mà dreta el veïnat de la Pedra, cal agafar una pista que surt també a mà dreta, travessa la Ribereta i s’enfila fins als prats on hi ha aquesta construcció Torre Plantes i seccions dels diversos pisos de la construcció La torre de la…

L’ARNi és un tipus de silenciament gènic posttranscripcional que consisteix en la degradació selectiva d’ARNm específics Aquest fenomen, descrit per primer cop en el nematode Caenorhabditis elegans el 1995, fou descobert en observar que la introducció d’ARNds provoca el silenciament específic del gen que conté la informació genètica equivalent El fenomen d’ARNi s’ha detectat en tots els eucariotes analitzats En plantes rep el nom de cosupressió i en fongs, de silenciament El fenomen biològic d’ARNi és provocat per l’existència d’uns tipus concrets d’ARN, els ARN d’…