Situació
Al costat dret del riu Llobregat hi ha una sèrie de forats destinats a fer una canalització de fusta. Al seu costat hi ha un rec excavat a la roca.
J. Bolòs
Al costat del riu Llobregat, a prop d’Obiols hi ha una línia de forats i la rasa d’una antiga canalització. Tant el rengle de forats com la rasa, que són paral·lels al curs de l’aigua, hom els pot veure des de la carretera que va de Manresa a Berga, si el riu Llobregat no baixa gaire ple, al costat de l’antic pont d’Obiols, que s’endugué la riuada del novembre de l’any 1982. Aquesta canalització figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 06,7 — y 57,3 (31 TDG 067573).
Història
En un llevador de comptes del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, de vers l’any 1125, veiem que hom diu “De ipso moli de Albiols glls. III”, és a dir, que aquells que posseïssin el molí d’Obiols havien de lliurar a l’esmentada abadia un cens anual de 3 gallines. Evidentment, això no demostra que abans no existís aquest molí.
D’altra banda, tanmateix, no sabem pas, exactament, on devia ésser aquest molí d’Obiols, ni sabem si el canal que veiem actualment era per a un molí, ni, encara menys, com sempre, la data exacta en la qual foren fets els forats i la rasa que ara ens interessen.
És ben cert que fer un molí al Llobregat, especialment en aquest sector, devia plantejar uns problemes diferents que fer-lo a la riera de Merlès, plena de goles, saltants i amb un llit molt sovint de roca. Una primera dificultat es devia derivar del gran cabal del riu —amb tot, al Cardener, al seu pas per Manresa, hi ha una gran resclosa de fusta, amb palesos precedents medievals—; un problema potser més greu es plantejava, possiblement, per les característiques del llit del curs de l’aigua —encara que, d’acord amb allò que ha aparegut, recentment, al País Basc, aquest entrebanc també es podia resoldre amb les tècniques de l’època—. Fos com fos, en funció de les mides del rec, podem assegurar que aconseguiren de desviar un bon cabal d’aigua, que, fins i tot, si ho desitjaven, creiem que podia moure una roda vertical.
Canalització
Actualment, al llarg d’uns 40 metres, podem veure una sèrie d’uns 93 forats; tanmateix, especialment els 7 darrers estan una mica separats de la resta; en el tros central, en canvi, fins i tot hi ha un doble rengle de clots, potser motivat per una reparació antiga. La distància normal entre tots aquests forats només és d’uns 15 cm; tenen un diàmetre d’uns 16 cm i una profunditat de 15 cm.
A l’interior de la zona tancada pel dic de fusta, podem veure una canalització excavada a la roca, amb una amplada d’uns 40 cm i una profunditat d’uns 50 cm; aquest rec no segueix pas una línia ben recta, ans fa una mica de ziga-zagues.
És difícil de saber quina d’aquestes dues canalitzacions fou la primera; podria ésser que l’excavada a la roca fos una ampliació de la de fusta, però més aviat cal pensar que, en una etapa inicial, es feu un canal cavat a la roca, el qual després, en època posterior, va ésser ampliat amb un dic de fusta.
En aquesta mateixa zona del riu Llobregat, especialment una mica més avall, a la riba esquerra, veiem també alguns altres forats cavats sobre unes roques; són força grans, però sovint és difícil de relacionar-los amb alguna construcció concreta.
Bibliografia
- Jordi Bolòs i Miquel Fàbregas: Els molins de la conca mitjana del Llobregat durant l’alta edat mitjana. I.- Introducció, “Quaderns d’estudis medievals”, núm. 9, setembre 1982, pàgs. 556-568
- Jordi Bolós: Dos llevadors del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (segles XII i XIII), “Urgellia” (en curs de publicació)