Resultats de la cerca
Es mostren 855 resultats
Santa Maria de Paretdelgada (la Selva del Camp)
Art romànic
Situació Aquesta capella i santuari marià és situat a uns 4 km de la Selva del Camp, en direcció a Vilallonga, a l’extrem est del terme municipal Mapa 34-17446 Situació 31TCF473644 Per a arribar-hi des de la Selva del Camp, cal prendre la carretera comarcal TV-7223 que condueix a Vilallonga del Camp El santuari és a mà dreta de la carretera CPO Història El topònim Paretdelgada és documentat des del segle XII En concret apareix per primera vegada en la carta de poblament de la Selva del Camp de l’any 1164 amb la forma Parietes graciles L’ermita, bastida sobre les restes d’una villa romana,…
Sant Just de Joval o Sant Salvador de Sant Just (Olius)
Art romànic
Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat de tramuntana Situació Tocant al municipi de Clariana, no gaire lluny de l’actual urbanització del “Pi de Sant Just”, hi ha l’antiga parròquia de Sant Just de Joval Mapa 330M781 Situació 31TCG811483 Al punt quilomètric 47 de la carretera de Solsona a Manresa, a l’indret de l’esmentada urbanització, cal trencar per algun dels carrers per anar a parar davant l’actual temple parroquial Continuant fins un xic més enllà, hi ha l’antic temple parroquial, junt al cementiri Les claus són a la rectoria de l’església nova de Sant Just JCT…
Sant Julià de Pegueroles (Navès)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Julià de Pegueroles des del costat de migjorn Hom hi pot veure, clarament diferenciades, les dues parts de l’edifici l’original, a mà dreta, i l’afegitó posterior, a mà esquerra L Prat Aquesta església es troba al costat sud-occidental del municipi de Navès i en un apèndix que penetra en terme del Berguedà Mapa 330M781 Situació 31TCG923492 Al punt quilomètric 8,900 de la carretera que va de Cardona a Berga, un trencant a mà esquerra porta a Sant Julià, en 1,200 km Per visitar-ne l’interior, cal demanar les claus a la Sala de Vilandeny JCS…
Mota de Juegues (Torrelles de la Salanca)
Art romànic
Situació Vista general de l’indret de Juegues Darrere les vinyes hom pot veure com sobresurt el llom de la mota i al fons la capella de Santa Maria de Juegues J Castellví La mota de Juegues és situada en una plana, al costat de l’Aglí Prop seu passava un camí que anava cap a Clairà i travessava aquest riu, prop de la mota, mitjançant un gual El territori de Juegues en alguns moments es pot inundar Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 44’ 18” N - Long 2° 59’ 3,6” E S’ha d’arribar fins a l’ermita de Santa Maria de Juegues, situada al nord-oest de Torrelles La mota és pocs metres a l’oest d’aquesta…
Sant Martí de Capellada (Besalú)
Art romànic
Situació Una vista aèria de l’església des del costat nord-est J Todó-TAVISA L’església de Sant Martí de Capellada es troba a l’entrada de Besalú, venint de Girona, just després d’haver passat el pont sobre el riu Fluvià, dins el recinte d’un petit cementiri Mapa 257M781 Situació 31TDG756725 JAA Història L’indret de Capellada apareix documentat per primera vegada l’any 1000, en una permuta de béns feta entre el comte Bernat Tallaferro de Besalú i el prior de la canònica de Santa Maria de Besalú, Adalbert, per la qual aquesta rebia “ ipsos hortos in Capellata ” A partir d’aquest…
música de Mesopotàmia
Música
Música desenvolupada a Mesopotàmia, territori situat entre els rius Tigris i Eufrates repartit entre els estats de l’Iraq, Síria i Turquia.
S’hi han trobat restes arqueològiques de gran importància Les primeres dades que es tenen sobre les cultures mesopotàmiques més antigues són del 10000 aC, però el període més notable de la seva història fou el comprès entre el 3100 aC i el 538 aC Al llarg d’aquests segles aparegueren tres civilitzacions la sumèria -del tercer millenni aC al 2004 aC-, la babilònica -del segle XIX aC al segle VI aC- i l’assíria -des de mitjan tercer millenni aC fins al 609 aC- Totes elles foren cultures amb una economia basada en l’agricultura, amb importants nuclis urbans, dotades d’un sistema d’escriptura i…
francolí
A l’edat mitjana i a la Catalunya Vella, dit de l’alou consistent en terres de masades emfitèutiques, de les quals el senyor directe només rebia els censos, però no tasques, braçatges ni altres emoluments i, en cas de transmissió del domini útil, només eren sotmeses al foriscapi i a la terça dels lluïsmes.
Maçanet de la Selva
Vista aèria de Maçanet de la Selva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva que es troba al sector meridional de la comarca, ja al límit amb el Maresme.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Sils i Riudarenes, a l’W amb Maçanes, a l’E amb Vidreres i al S amb Fogars de la Selva, Tordera Maresme i Lloret de Mar Està situat al sector de la divisòria d’aigües de les valls de la Tordera les aigües de la Torderola i d’altres petits torrents corren vers la riera de Santa Coloma, límit occidental del terme fins poc abans de la confluència amb la Tordera i la conca de l’Onyar-Ter, a l’indret on antigament arribaven les ribes de l’estany de Sils dessecat a la fi del segle XVIII, al nord del municipi Una bona part del subsol és d’…
Castell de Navata
Art romànic
Situació Vista del llenç de ponent de la muralla del castell de Navata Al fons hi ha una torre circular, lleugerament atalussada, construïda segurament molt al final de l’edat mitjana J Bolòs Les restes del castell de Navata són situades a aproximadament uns 2 km al sud-oest de la vila La fortalesa medieval fou construïda en un planell que, pel costat de tramuntana, s’acaba en un cingle, al peu del qual corre el riu Àlguema Mapa 258M781 Situació 31TDG885749 Per anar-hi cal agafar una pista que surt del poble de Navata en direcció a migjorn venint de Figueres a mà esquerra Quan ja som a prop…
Ruperto Chapí y Lorente
Música
Compositor valencià, fill d’una família d’origen francès.
Vida Un dels principals creadors de sarsueles i òperes del final del segle XIX i començament del segle XX, començà els seus estudis amb el mestre de capella del seu poble, aprenent amb una vella guitarra i un flautí la formació usual que es rebia a les bandes del seu país Aviat fou conegut com el "xiquet de Villena" per la seva destresa en les bandes, en les quals destacà com a cornetí, i a quinze anys fou nomenat director de la banda del seu poble A Villena compongué les seves primeres obres, entre les quals la sarsuela La estrella del bosque El 1867 es traslladà a Madrid, on J…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina