Situació
Vista general de l’indret de Juegues. Darrere les vinyes hom pot veure com sobresurt el llom de la mota i al fons la capella de Santa Maria de Juegues.
J. Castellví
La mota de Juegues és situada en una plana, al costat de l’Aglí. Prop seu passava un camí que anava cap a Clairà i travessava aquest riu, prop de la mota, mitjançant un gual. El territori de Juegues en alguns moments es pot inundar.
Mapa: IGN-2548. Situació: Lat. 42° 44’ 18” N - Long. 2° 59’ 3,6” E.
S’ha d’arribar fins a l’ermita de Santa Maria de Juegues, situada al nord-oest de Torrelles. La mota és pocs metres a l’oest d’aquesta capella.
Història
Hom troba esmentat en documents dels segles X-XI el nom Juegues (963, Nutidaigas, 1011, Judegas), que segons P. Ponsich significa iuxta aquas, és a dir, “prop de l’aigua”. Al segle XII, l’any 1165, ja és citat un membre de la família Juegues: Ramon de Juegues (R. de Judaicis), fidel del comte de Rosselló. El 1194, és esmentada una dona anomenada Saurimunda, filla de Berenguer de Juegues i muller de Ferrer del Soler. Però fins al segle XIII no hi ha les primeres mencions documentals d’un castrum de Juegues. L’any 1246, Bernat de Castellrosselló retorna al seu oncle Ponç Pauc el feu del castell de Juegues (“feudum castrum de Judaycis”), que abans tenia Guillem de Juegues per Arnau de Castellrosselló. L’any 1265, Dalmau de Castellnou vengué tots els béns i les rendes que tenia al terme de Santa Maria de Juegues, entre els quals el “castrum sive locum in quo consuevit esse castrum ipsius loci”, el castell i el lloc on hi sol haver el castell. En un tercer pergamí, que no porta data —potser d’aquesta mateixa època o potser més antic—, es fa esment que Guillem Ramon de Juegues tenia el feu del castell pel senyor de Sant Llorenç de la Salanca. S’hi estableix que els homes que vivien en el feu de Juegues havien de treballar al castell i fer funcions de guaita i quan calgués deixar ases i bous. El “Munt de la terra” de Juegues, documentat el 1533, es pot identificar segurament amb el castrum esmentat en els textos.
Aquesta mota, que al segle XVI rebia el nom del Munt de la Terra de Juegues, actualment rep el nom, diminutiu, de la Muntinya. Surt reflectida la seva existència en el pla cadastral de l’any 1810, tot i que segurament en aquesta data ja havia perdut la seva forma original, que cal suposar que era ovalada, força allargada en el sentit nord-sud.
Castell
Secció longitudinal de la mota, amb indicació de la composició de la terra que la forma.
J. Castellví
La mota de Juegues sembla que devia fer uns 50 m de llarg per uns 20 m d’ample, amb una alçada màxima de 2 o 3 m. Actualment només se n’ha conservat el sector nord-oest.
Cap a l’any 1950, J. Claustres va fer alguns sondeigs al centre seguint un eix est-oest. Els fragments ceràmics que aleshores es trobaren i els que ara encara es poden descobrir superficialment són padellassos de terrissa comuna romana, trossos de tègules i alguns còdols amb restes de calç. També s’hi veu, en un tall fet amb finalitats agrícoles a la banda occidental, l’existència de dos nivells de cendra, amb presència de material ceràmic.
Cal pensar que aquests còdols podien pertànyer a construccions properes destruïdes, anteriors a la mota, o bé a murs de l’edifici que segurament hi havia al cim del munt de terra o al seu voltant. Cal pensar que, segurament, les ruïnes que restaren al cim foren aviat aprofitades, en un país amb molt poques pedres per a la construcció.
Com les motes de Sant Nazari i de Sant Feliu d’Avall, estudiades en aquest mateix volum, aquesta mota de Juegues era una mota artificial, feta amb terra amuntegada per tal de poder construir al damunt una fortificació, possiblement de pedra. Aquesta mota, com les altres, s’ha de relacionar amb aquest tipus de fortificació que es difongué a Europa cap a l’any 1000 i que era destinada normalment a un membre de la baixa noblesa local.
Segurament fou construïda cap al segle XI o, més aviat, al segle XII, i es va abandonar abans que s’acabés l’edat mitjana. A part les motes artificials esmentades, també es pot fer esment, pel que fa al Rosselló, de la mota de Tanyeres (prop de Perpinyà, a l’Alt Vernet), de Mossellons (a Elna) i potser del puig de la Vila Vella (a Banyuls dels Aspres).
Bibliografia
- Castellví, 1982-83, pàgs. 401-412; 1984, 2, pàgs. 15-26.