Resultats de la cerca

El genearca conegut és Andrej Ivanovič Kobyla o Kambila , un boiar moscovita del regnat del gran príncep Ivan I de Moscòvia mort el 1341 El seu fill F’odor Andrejevič fou anomenat Koška ‘el Gat’ i els seus descendents es cognomenaren Koškin i es dividiren en diverses línies Un net de F’odor, Zakharija , fou avi d’un Roman Jurevič mort el 1543, els descendents del qual es cognomenaren Romanov La filla de Roman, Anastàsia Romanov morta el 1560, fou la primera muller del tsar Ivan IV de Rússia i germana de Nikita Romanov mort el 1585, que fou el president del consell de regència del tsar Teodor…

Fou descendent seu Ranuccio Farnese dit el Vell , senyor de Farnese, Montalto i Ischia di Castro, senador de Roma i cèlebre condottiere que comandà els florentins contra els milanesos 1424 i capità del papa Eugeni IV, que l’afavorí amb territoris i riqueses Foren nets seus fills de Pier Luigi Farnese Giulia Farnese , dita la Bella 1474-1524, muller 1489 d’Orsino Orsini i amant del papa Alexandre VI Borja, l’hereu Bartolomeo Farnese , senyor de Farnese, Montalto i Làtera, els descendents del qual ducs de Làtera vengueren el castell de Farnese als Chigi i s’extingiren el 1668, i Alessandro…

Fill de Lluís XIII i d’Anna d’Àustria El seu regnat començà sota la regència de la seva mare i el govern de Mazzarino, període de revoltes interiors — la Fronda 1648-53— i de tractats de pau, destinats a mantenir l’equilibri europeu —Westfàlia 1648, tractat dels Pirineus amb la monarquia hispànica 1659— En compliment d’aquest darrer es casà amb Maria Teresa, filla de Felip IV de Castella, la qual renuncià, en canvi d’un dot que mai no li fou pagat, als seus drets successoris Començà a governar personalment el 1661, i portà a la pràctica fins a les últimes conseqüències les formes de govern…

Els seus sobirans s’intitularen, indistintament, comtes de Melguelh i de Substancion pel fet que aquesta darrera ciutat fou la seu episcopal des que Magalona, antiga seu episcopal del comtat, fou arrasada per Carles Martell Al cartulari del comtat de Melguelh apareix com a primera comtessa Guillemona morta el 920/929, que deixà hereu el seu fill Bernat I mort després del 922 Comtes anteriors a Guillemona foren Aigulf I , probablement got, pare del seu successor, el comte Amic I mort després del 778, i de Guitizà sant Benet d’Aniana, Robert I, Adolf I, Ernest I i…

Menor d’edat a la mort del seu pare 1162, no accedí a la política activa fins vers el 1181, quan, arran de l’assassinat del seu germà el comte Ramon Berenguer IV de Provença 1181, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó, germà gran seu, el nomenà comte de Provença amb la missió específica de defensar el comtat de la cobejança del comte Ramon V de Tolosa Ambdós germans, Alfons I i Sanç, dirigiren uns quants anys conjuntament la lluita contra la casa de Tolosa i els seus aliats occitans 1181-85 fins a la signatura d’un tractat de pau i treva, després de la qual Sanç fou destituït com a comte de…

Vida i obra Feu estudis d’humanitats, matemàtiques, física, botànica i es llicencià en medicina, a Barcelona Fou director del Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona Milità en el partit progressista i, arran de les seves idees, fou objecte de persecucions Influït per Lamennais i pel saint-simonisme divulgat per Josep Andreu i Fontcuberta, difongué un ideari humanitari i cosmopolita en poemes i en articles com “Palabras de fraternidad” 1837, publicats a El Vapor  i El Propagador de la Libertad Publicà el poema en prosa Los descendientes de Laomedonte y la ruina de Tarquino 1834 i diversos…

Fill segon de Joan I de Castella i d’ Elionor d’Aragó i net, per tant, del rei Pere el Cerimoniós, es formà i residí a Castella fins a 32 anys Entre el seu heretatge d’infant i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d’Alburquerque , La Ricahembra , amb qui es casà el 1395, reuní uns dominis extensíssims, que travessaven tot Castella, en els quals es basà la seva força política i, després, la dels seus fills, els infants d’Aragó En morir el seu germà, el rei Enric III de Castella , el 1406, assumí la regència del seu nebot Joan II, juntament amb la mare d’aquest, Caterina de…

Fill de Miró II de Cerdanya i d’ Ava En morir el seu pare, l’any 927, sembla que Sunifred i els seus germans, Guifré , Oliba i Miró , eren menors d’edat, motiu pel qual la mare, la comtessa Ava, tingué cura de l’administració dels comtats En el testament patern, en efecte, sembla que s’hi estableix un indivís i que n’és encomanada la regència a Ava Les funcions de govern personal de la comtessa s’allargaren fins cap a l’any 938, que sembla que el seu fill gran, Sunifred, passà a ajudar-la en les tasques de govern, de les quals Ava es retirà des de vers el 941 Els primers anys…

Vida i obra Fou un dels representants més destacats de l’enciclopedisme illustrat espanyol Feu estudis eclesiàstics i jurídics a les universitats d’Oviedo i Àvila i al Collegi de Sant Ildefons d’Alcalá de Henares, on arribà a batxiller en dret canònic 1764 Es traslladà a Madrid i abandonà la carrera eclesiàstica Fou nomenat 1767 alcalde del crimen de l’Audiència de Sevilla i oïdor 1774 del mateix tribunal, i el 1778 fou nomenat alcalde de casa y corte de Madrid Residí a la cort fins el 1790, i participà activament en els projectes reformadors del regnat de Carles III Fou membre de la Societat…

Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats per a poder…