Resultats de la cerca

Data 3 de febrer de 1332 Nota Aquest document ha estat molt sovint citat i fins i tot publicat com del 1331 En realitat, el document és datat el dia tercer de les nones de febrer de l’any del Senyor de l’Encarnació, segons l’estil florentí 1331, any que es correspon al 1332, segons el còmput per a l’any de la Nativitat que s’empra actualment Reinard Fonoll, lapicida anglès, acorda amb l’abat Pere Alegre i l’obrer Guillem de Lillet que serà mestre major de l’obra del claustre i el refetor del monestir de Santes Creus durant el temps de la seva vida "Dia tres de les nones de l’any abans dit, jo…

Vida Es formà al Conservatori del Liceu de Barcelona, on cursà piano i teoria El 1956 es traslladà als Estats Units, on estudià primer al New York College of Music i després a la Juilliard School les disciplines de composició i direcció amb V Persichetti, N Dello Joio i A Copland Posteriorment treballà en el departament de música de les Nacions Unides de Nova York i més endavant ocupà la càtedra de composició a la Universitat Carnegie-Mellon de Pittsburgh Pennsilvània Compongué sobretot música orquestral, en un llenguatge que delata influències del nacionalisme hispànic juntament amb elements…

Les cosmologies construïdes en el decurs del temps han estat reflex de l’ambient fisiconatural i sociocultural del lloc i del moment en què sorgiren Però d’aquesta simple projecció d’experiències quotidianes, com és el cas de les cosmologies primitives, hom ha passat a les construccions metafísiques dels filòsofs i als complicats models matemàtics de la ciència actual A l’Occident la cosmologia és reduïda actualment a una branca de l’astronomia cosmologia , i torna a relacionar, per una necessitat intrínseca al propi discurs científic, el que és l’estat actual de l’Univers objecte d’estudi…

La compatibilitat històrica assegura que l’ús d’una nova unitat funcional allà on es feia servir un predecessor seu, no altera en res el resultat final En el maquinari, la compatibilitat pot significar que la nova unitat funcional és una extensió del seu predecessor, o bé que en pot emular el funcionament En aquest segon cas, on més que de compatibilitat caldria parlar d’emulació, en reproduir el comportament d’un maquinari antiquat es poden perdre algunes de les característiques innovadores del nou producte En el programari, la compatibilitat d’interfície assegura que es pot…

JS Bach Suite per a violoncel en sol M , BWV 1007, Allemande , compassos 21-22 © Fototecacat/ Jesús Alises Apareix amb gran freqüència en la música per a instrument sol, en la qual resulta un recurs essencial els exemples suprems es troben en les obres per a violí, violoncel o flauta de JS Bach Però res no impedeix que, en una composició a dues o més veus, una o més d’una estiguin escrites amb aquesta tècnica, de vegades anomenada també ‘polifonia immanent' Vegeu, per exemple, els compassos 14-17 de la Fuga en mi ♭ M del primer llibre d' El clavicèmbal ben temprat la veu…

El lloc de Brullà és esmentat en la documentació a partir del segle X Molt probablement a partir del segle XI gaudí d’una senyoria laica, la qual sembla haver estat, al segle a mans d’un llinatge dit de Brullà Pere Bernat de Brullà, 1132 Pere Ramon, 1135 Bernat de Brullà, 1128, 1163 Ramon de Brullà, 1145 Carbó de Brullà, 1169 Bernat de Brullà, 1172 Garsendis de Brullà, 1188 Maria de Brullà Adalbert de Brullà, 1269 Al segle XII, la milícia del Temple adquirí d’aquest llinatge un notable dominí sobre Brullà En el curs del segle XIII, la senyoria eminent de Brullà passà a mans dels comtes d’…

Església parroquial del nucli de Vilanova, creat entorn de l’any 1000 dintre de l’antic terme del castell de la Roca, raó per la qual fou conegut com Vilanova de la Roca fins que modernament ha obtingut la independència municipal i el nom oficial de Vilanova del Vallès l‘església de Sant Esteve és citada exactament el 8 de setembre de l’any 1000 en una venda de terres situades a Valldarió i d’altres predis veïns El 1048 hi ha una nova venda de terres de la parròquia de Sant Esteve de Villa Nova L’església antiga el 1328 tenia els altars de Sant Esteve, Sant Pere i Sant Joan, segons unes…

Situada dins l’antic terme del castell de Sallent, al lloc de Fucimanya No passà mai de capella rural, si bé és un santuari marià molt conegut a la comarca Primerament fou domini de la família Lluerteres, després passà al monestir de la Portella i finalment passà al bisbe de Vic, senyor del terme del castell El lloc és documentat des del 1001, i l’església apareix citada el 1214, quan Bertran de Lluerteres vengué a l’abat un important alou amb l’església de Santa Maria de Fucimanya pel preu de 1 600 sous El 1216 l’abat completà el domini comprant a Bernat de Talamanca els seus drets en el…

El nucli de Barbens és a 283 m d’altitud, a l’extrem SW del terme La seva església parroquial és al costat del castell, al centre del poble S’esmenta per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, com una de les esglésies subjectes a aquesta canònica L’any 1178 el bisbe d’Arnau i els canonges de la seu d’Urgell concediren a Ramon de Torroja les primícies de Barbens i de les esglésies d’Aguilella, Tarroja i l’Aguda El 1181 se signà una concòrdia entre el bisbe i el capítol d’Urgell i l’orde del Temple sobre les primícies de Barbens En aquesta època la…

No se’n sap pràcticament res, tret del fet que redactà un Libro de casos sucedidos en la ciudad de Valencia, tanto antiguos como modernos, en donde se hallarán muchas cosas curiosas y noticias de muchas fundaciones antiguas, y noticias de todos los vireyes, obispos y arzobispos des de el primero hasta el día de hoy , conservat actualment a l’Arxiu del Reial Convent de Predicadors de València ms 49, núm 5 L’escrit d’Agramunt conté un pròleg, on l’autor justifica l’interès per deixar memòria escrita dels esdeveniments del seu temps, i, tot seguit, apareix una llista dels virreis…