Resultats de la cerca

Llicenciat en periodisme 1969, i en història contemporània 1978, ha exercit la docència com a professor d’història en instituts d’educació secundària 1980-82 i 1992-2007 i com a professor associat d’Història del periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1992 a 2002 Ha collaborat en un gran nombre de periòdics de Catalunya, tant a la premsa barcelonina com a la comarcal Entre altres, fou director d’ Oriflama  de 1971 a 1974, crític literari a El Periódico  1985-2002 i collaborador de les revistes  L’Avenç , Presència  i Revista de Girona…

Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1959, en Dret 1960 i en Periodisme per la Universitat de Barcelona 1961, l’any 1991 obtingué el doctorat en Filosofia per la Universiat Autònoma de Madrid Exerceix l’advocacia en els vessants polític, laboral i matrimonial Des de la fi dels anys seixanta mantingué una intensa activitat de publicista, organitzadora i activista de la causa feminista Entre d’altres, el 1969 presidí la secció de drets de la dona de la junta directiva de l’Associació d’Amics de Nacions Unides de Barcelona i participà en en la pimera Assemblea sobre…

Es llicencià en història el 1978 a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitat història moderna Doctorat el 1983 amb la tesi La crisis del Antiguo Régimen en Girona 1983, des del 1980 és professor en aquesta universitat, d’on des del 1997 és catedràtic Ha seguit diverses línies d’investigació, com la demografia històrica, a la qual dedicà nombrosos articles i llibres, com ara Aproximació al pensament demogràfic a Catalunya 1995 i La població catalana a l’època moderna 10 estudis 1996 Ha estudiat també la història social Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII , 1986, amb A…

Dissidents de la Tercera Internacional, els seus principals dirigents —Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer, Estartús, Estivill, Daniel DMontserrat, Jaume Miravitlles, Rebull David Rey , Sesé, Tona Nadalmai i Joaquim Maurín com a secretari general— propugnaven una federació de nacions socialistes dins l’Estat espanyol reivindicaven la lluita revolucionària, l’internacionalisme proletari, basat en l’autonomia dels partits nacionals i el dret d’autodeterminació de Catalunya S'oposaren a l’apoliticisme subversiu de la FAI i a la política social moderada de l’…

Vida i obra Notari de professió i home de negocis, tingué una destacada actuació política a partir de la Revolució del 1868 Fou secretari de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears l'octubre del 1868 Antic progressista, fou un dels caps de la Tertulia del Progreso 1868-73, adscrita successivament a la política de Prim i de Ruiz Zorrilla Fou diputat a les corts constituents del 1869 Posteriorment, encapçalà el Partit Republicà Progressista a Mallorca, organitzat a partir del 1881, i formà part de la Unió Republicana el 1893 S’inicià en el teatre amb la comèdia en vers,…

És partidari dels comitès obrers per la presa del poder i de la creació de fraccions sindicals per la Central Única de Treballadors i d’una federació ibèrica de consells obrers El 1977 reclamà el boicot actiu a les eleccions Encara no legal, concorregué a les eleccions legislatives de 1982 en les llistes del Partido Socialista de los Trabajadores Legalitzat ja al març de 1983 amb seu a Barcelona, participà en totes les eleccions, amb els següents resultats 2751 vots en les autonòmiques de 1984 2467 en les legislatives de 1986 6936 en les europees de 1987 2727 en les autonòmiques de 1988 3022…

Dirigit en l’àmbit estatal per Eladio García Castro Ramon Lobato, participà en el Consell de Forces Polítiques de Catalunya i en la Plataforma de Convergencia Democrática Després de l’Assemblea de CCOO de Barcelona juliol de 1976, constituí la Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores CSUT maig de 1977 Proposà la realització d’un front antifeixista i es reclamà seguidor del marxisme leninisme perfeccionat per Mao Zedong Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 en la candidatura Esquerra de Catalunya Front Electoral Democràtic, amb Esquerra Republicana de Catalunya, l’…

Es constituí a Catalunya entre desembre de 1971 i gener de 1972 per membres dels Círculos de Formación de Cuadros Inicialment estava influenciat per la revolució cubana iel guevarisme, però evolucionà vers elmarxisme leninisme d’influència maoista Participà en l’Assemblea de Catalunya des de 1974 El I Congrés de l’MCE estiu de 1975 canvià el seu nom pel de Moviment Comunista, concebut com una federació de partits sobirans sorgí així el Moviment Comunista de Catalunya En les eleccions legislatives de 1977 impulsà la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme 11749 vots El fracàs…

A les corts de 1480-81 fou promulgada la constitució Com per lo Senyor 8 d’octubre de 1481, que derogà la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim i retornà als senyors els drets sobre remences Però quan els procuradors senyorials intentaren d’aplicar l’acord de l’assemblea, els camperols reaccionaren violentament Ferran II decidí seguir una política de concòrdia i autoritzà de bell nou la reunió dels remences i la imposició de talls per aconseguir la redempció dels mals usos Salvaguarda del 1483 L’oferta reial fou acceptada pels remences moderats, però un grup d’exaltats de la Muntanya…

Teixidor, milità al Partit Democràtic El 1864 signà un manifest reivindicant l’acció collectiva dels treballadors davant la patronal per millorar les condicions laborals El 1865 assistí al Congrés Obrer de Barcelona En la Revolució de Setembre del 1868  figurà com a cap de llista de la Junta Revolucionària de la Diputació de Barcelona El Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona el presentà candidat a Corts constituents 1869 pel Partit Republicà Democràtic Federal successor del Partit Democràtic Elegit amb els vots de l’obrerisme i del federalisme, fou el primer…