Resultats de la cerca

Situació Aquesta església és la parròquia del poble d’Eina, situat a la dreta del riu d’Eina L’església és al nucli enlairat de la població Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 28” N - Long 2° 5’ 1” E Des de Puigcerdà, s’arriba a Eina per un trencant que, a mà dreta, surt de la carretera N-116 CPO Història Bé que la vila d’Eina és documentada des del 913 villa Esna , l’església parroquial no és consignada fins al novembre del 1270, que Jaume d’Eina, prevere i sagristà d’Eina, confessa i reconeix que P de Puigboscà havia llegat una lliura de cera a l’església de Sant Miquel d’Eina En les…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-oriental Un senzill edifici d’una nau amb un absis llis, sense ornamentació F Junyent-A Mazcuñan La capella, propera al mas Viladepost del Puig, es dreça dalt un petit turó a frec de la carretera de Balsareny a Súria, a la banda nord-occidental del terme Long 1°48’06” — Lat 41°52’05” Hom hi va per la carretera esmentada, prop del quilòmetre 51 de la qual hom la veu perfectament Cal demanar la clau al mas Viladepost del Puig FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc de…

Els primers esments d’aquesta església es troben en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic datables entre la segona meitat del segle XI i el 1154 Entre els anys 1146 i 1154 el bisbe de Vic la lliurà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort Poc després la parròquia de Sant Martí de Maldà apareix vinculada a la parròquia de Santa Maria de Maldà i a través d’aquesta a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Consta que l’any 1183 Guerau de Maldà tenia cura de la parròquia de Maldà i les esglésies de Sant Martí de Maldà, Belianes, Castellsalvà, l’Espluga Calba, Maldanell i Vilamanyanor el…

Situació La roca amb gravats és situada a la propietat del Mas Gili de Vilalleons Aquesta pedra és situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 43,6 —y 38,8 31 tdg 436388 Per accedir-hi cal agafar la carretera de Sant Julià de Vilatorta a Vilalleons A mà esquerra hi ha un camí carreter que mena al mas Gili un cop passada la casa i continuant pel mateix camí hi ha un trencall, a mà esquerra, a pocs metres del qual es troba la roca amb gravats ACR Gravats rupestres El suport de les figuracions el forma una roca, aproximadament d’un…

El balquer Acrocephalus arundinaceus és més gros que la resta de boscarles ateny 19 cm i presenta un capell lleugerament aixecat, visible en aquest exemplar fotografiat a l’Encanyissada, al delta de l’Ebre El bec llarg i l’amplada de la cua el diferencien de la boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus , així com la lleugera ratlla clara del damunt de l’ull És més confiat que la resta de moixons palustres, de manera que és més fàcil de veure, parat dalt dels canyissos Marcella Chinchilla El balquer és estival, nidificant i localment comú a les zones de maresme a la Catalunya Nord, la…

Situació Ruïnes de l’absis preromànic que es troba al nord de la capella actual ECSA - A Roura Aquesta capella es troba a ponent de la torre de Sant Cristau, al cim del puig homònim L’itinerari per arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent PP Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 29,4” N - Long 2° 53’ 30” E Història Sant Cristau és una de les esglésies més antigues del Rosselló Tanmateix, no se’n té testimoni documental fins a la segona meitat del segle XI, quan hi ha referències al castell de Sant Cristòfol o Cristau, que va prendre el nom d’aquesta capella, segurament…

El nòctul gegant Nyctalus lasiopterus és, sens dubte, el ratpenat més gran d’Europa Junta de Extremadura / José Antonio Díaz El ratpenat nòctul gegant Nyctalus lasiopterus és una espècie que no es va descriure en l’edició del volum de mamífers d’aquesta obra, del 1987, ja que les observacions als Països Catalans són posteriors És el quiròpter més gros d’Europa Té un aspecte imponent i superb La seva coloració general és força uniforme, de tons bruns A la part dorsal, el pelatge és d’un castany rogenc, i la panxa, bastant més clara, d’un marró groguenc Els pèls,…

Vida i obra De família benestant relacionada amb les lletres el seu avi Joan Francesc Boscà fou poeta i cronista en català, serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs—, fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo i preceptor del duc d’Alba Una conversa a Granada, el 1526, amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’ endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia hispànica El…

Moviments editorials 2006 La indústria editorial no ha deixat de ser un dels sectors clau per a la producció cultural i la difusió de la cultura catalana Els reptes de l’edició en català a l’inici del segle XXI són, però, especialment complexos i múltiples La indústria editorial en català ha d’enfortir la seva singularitat en un context de dependència, més o menys elevada, de la poderosa indústria editorial en castellà per tal d’evitar l’absorció i possibilitar sinergies positives Ha de mantenir la seva qualitat i ha d’aconseguir consolidar l’excellència en el nombre més alt possible d’àmbits…

El sistema monetari de l’àmbit català estigué basat, fins al segle XIX, en el sistema carolingi de la lliura, el sou i el diner una lliura equivalia a vint sous i un sou a dotze diners, compartit, pel que fa a la denominació, amb la major part dels països de l’Europa occidental De fet, l’única moneda existent era el diner, moneda de plata, i la seva fracció, l’òbol La lliura era el pes patró, del qual es tallaven s’encunyaven 240 diners i per això s’utilitzava a la vegada com a múltiple L’altre múltiple, el sou, representava el valor en or del pes del diner de plata com que la relació de…